Els números de les noves piscines de Ferreries no quadren. És per això que no ens els ensenyen. És per això que han tardat dos anys i mig a fer el projecte, i és per això que intenten fer quadrar els comptes amb una operació immobiliària d’alt risc.
El Pla d’Actuació Municipal que va presentar el govern a l’inici del 2008 preveia la finalització de les obres de les noves piscines l’any 2009, és a dir, que ja haurien d’estar pràcticament acabades. Per què, doncs, encara estem en fase de projecte i no es preveu la seva adjudicació fins el proper mes de febrer? Perquè els números no quadren i, en lloc de rectificar per adequar l’obra a la capacitat real de l’Ajuntament de Tortosa, el govern ens presenta, amb dos anys i mig de retard, una operació faraònica i financerament poc creïble.
Les advertències sobre la insostenibilitat econòmica del manteniment d’una piscina de 50 metres venen de lluny. De fet, si consultes a qualsevol persona que tingui coneixements en la matèria, l’opinió és unànim: és impossible que una instal·lació d’aquestes característiques sigui viable des del punt de vista econòmic. De tota manera, sóc del parer que de tant en tant s’han de fer apostes polítiques per una determinada activitat, com pot ser la natació, però també s’ha de ser valent per explicar que això ens pot costar diners a tots i a totes. De fet, altres esports ens costen molts diners amb resultats molt minsos, i la natació, a Tortosa, està en un bon moment. El que no val és disfressar l’operació de viable, i jugar-s’ho tot a una carta fent un centre comercial de futur incert, amb l’esperança que es puguin llogar els locals i que aquests ingressos ens permetin anar tapant el forat que deixarà, inevitablement, dia a dia, el manteniment de les piscines.
Les finances de l’Ajuntament de Tortosa no estan per fer invents. Una inversió de 13,6 milions d’euros (el 70% del que hauran costat totes les obres de la Llei de Barris quan acabi la seva execució) per fer una piscina és un excés. En aquest sentit, i tenint en compte la situació econòmica de l’Ajuntament en un context de recessió, potser hagués valgut la pena plantejar-se que el risc de la construcció i l’explotació de la piscina l’hagués assumit algun inversor privat garantint, això sí, els usos públics de la instal·lació. Aquesta era l’aposta del govern anterior, fins i tot en un context de bonança econòmica. Potser és per això, per no saber rectificar a temps, que el govern de Bel s’ha vist forçat a fer, tard i malament, una proposta difícil de compartir.
Tan difícil és explicar quines són les despeses d’amortització i manteniment, d’una banda, i els ingressos previstos per la facturació del complex d’aigües? Tan difícil és explicar com, tot i que la piscina de Roquetes ja està a ple rendiment, aconseguirem entre 3.500 i 4.000 abonats, si ara en tenim 1.500? Tan difícil és explicar quin percentatge de les despeses generades per la instal·lació es podran compensar amb les quotes dels abonats i, per tant, quines són les pèrdues previstes que s’han de cobrir amb els lloguers del centre comercial? Una operació d’aquestes dimensions requereix un bon estudi econòmic que no apareix enlloc. El projecte l’ha encarregat la GUMTSA. A la comissió d’Urbanisme m’han dit que l’estudi l’hem de demanar a Tortosasport, i Tortosasport, tot i ser la societat municipal que ha rebre l’encàrrec de tirar l’obra endavant, encara no ha reunit el seu Consell d’Administració, ni tan sols per ensenyar-los les fotos que va publicar la premsa. Tot plegat, lamentable.
Ja per acabar, el principat pecat que va cometre l’anterior govern en la construcció del recinte firal va ser no tenir ben tancat el finançament de l’equipament. Ara, pel que estem veient, aquest govern també vol cometre els seus propis errors. El problema és que sempre acaba sent la ciutadania qui acaba pagant, amb els seus impostos, els errors del govern de torn. Quan aconseguim veure els números que justifiquen aquesta operació (de moment els amaguen al calaix, i això és mala senyal) n’acabarem de parlar, però reitero que ja estic convençut, a hores d’ara, que la construcció d’aquesta nova piràmide, per a satisfacció del faraó, ens costarà una calerada.
El Pla d’Actuació Municipal que va presentar el govern a l’inici del 2008 preveia la finalització de les obres de les noves piscines l’any 2009, és a dir, que ja haurien d’estar pràcticament acabades. Per què, doncs, encara estem en fase de projecte i no es preveu la seva adjudicació fins el proper mes de febrer? Perquè els números no quadren i, en lloc de rectificar per adequar l’obra a la capacitat real de l’Ajuntament de Tortosa, el govern ens presenta, amb dos anys i mig de retard, una operació faraònica i financerament poc creïble.
Les advertències sobre la insostenibilitat econòmica del manteniment d’una piscina de 50 metres venen de lluny. De fet, si consultes a qualsevol persona que tingui coneixements en la matèria, l’opinió és unànim: és impossible que una instal·lació d’aquestes característiques sigui viable des del punt de vista econòmic. De tota manera, sóc del parer que de tant en tant s’han de fer apostes polítiques per una determinada activitat, com pot ser la natació, però també s’ha de ser valent per explicar que això ens pot costar diners a tots i a totes. De fet, altres esports ens costen molts diners amb resultats molt minsos, i la natació, a Tortosa, està en un bon moment. El que no val és disfressar l’operació de viable, i jugar-s’ho tot a una carta fent un centre comercial de futur incert, amb l’esperança que es puguin llogar els locals i que aquests ingressos ens permetin anar tapant el forat que deixarà, inevitablement, dia a dia, el manteniment de les piscines.
Les finances de l’Ajuntament de Tortosa no estan per fer invents. Una inversió de 13,6 milions d’euros (el 70% del que hauran costat totes les obres de la Llei de Barris quan acabi la seva execució) per fer una piscina és un excés. En aquest sentit, i tenint en compte la situació econòmica de l’Ajuntament en un context de recessió, potser hagués valgut la pena plantejar-se que el risc de la construcció i l’explotació de la piscina l’hagués assumit algun inversor privat garantint, això sí, els usos públics de la instal·lació. Aquesta era l’aposta del govern anterior, fins i tot en un context de bonança econòmica. Potser és per això, per no saber rectificar a temps, que el govern de Bel s’ha vist forçat a fer, tard i malament, una proposta difícil de compartir.
Tan difícil és explicar quines són les despeses d’amortització i manteniment, d’una banda, i els ingressos previstos per la facturació del complex d’aigües? Tan difícil és explicar com, tot i que la piscina de Roquetes ja està a ple rendiment, aconseguirem entre 3.500 i 4.000 abonats, si ara en tenim 1.500? Tan difícil és explicar quin percentatge de les despeses generades per la instal·lació es podran compensar amb les quotes dels abonats i, per tant, quines són les pèrdues previstes que s’han de cobrir amb els lloguers del centre comercial? Una operació d’aquestes dimensions requereix un bon estudi econòmic que no apareix enlloc. El projecte l’ha encarregat la GUMTSA. A la comissió d’Urbanisme m’han dit que l’estudi l’hem de demanar a Tortosasport, i Tortosasport, tot i ser la societat municipal que ha rebre l’encàrrec de tirar l’obra endavant, encara no ha reunit el seu Consell d’Administració, ni tan sols per ensenyar-los les fotos que va publicar la premsa. Tot plegat, lamentable.
Ja per acabar, el principat pecat que va cometre l’anterior govern en la construcció del recinte firal va ser no tenir ben tancat el finançament de l’equipament. Ara, pel que estem veient, aquest govern també vol cometre els seus propis errors. El problema és que sempre acaba sent la ciutadania qui acaba pagant, amb els seus impostos, els errors del govern de torn. Quan aconseguim veure els números que justifiquen aquesta operació (de moment els amaguen al calaix, i això és mala senyal) n’acabarem de parlar, però reitero que ja estic convençut, a hores d’ara, que la construcció d’aquesta nova piràmide, per a satisfacció del faraó, ens costarà una calerada.
