PLE ORDINARI DE NOVEMBRE

Dels punts tractats al ple que es va celebrar el passat dilluns, 2 de novembre, en vull destacar tres. En primer lloc, l’adhesió al manifest unitari reclamant un pla de reindustrialització integral de les Terres de l’Ebre. Evidentment hi vam votar a favor, però en el torn de preguntes vaig posar de relleu la necessitat que, a més de demanar recursos a les administracions superiors, hem de ser capaços, com a ciutat i com a territori, de marcar el nostre propi full de ruta. En aquest sentit, vaig preguntar a l’Alcalde a què espera per impulsar la redacció d’un pla estratègic. I és que en el Pla d’Actuació Municipal estava prevista la seva elaboració entre gener de 2008 i desembre de 2009, i encara no s’ha iniciat el procés. Vaig afegit, a més, que també ens en caldria un a nivell territorial. N’he parlat altres cops, també en aquest bloc, així que no cal repetir arguments.

El segon tema que vull destacar és el paquet d’al·legacions a la revisió del Pla Territorial de les Terres de l’Ebre. El nostre posicionament va ser d’abstenció, fonamentalment per dos raons: la insistència del govern (i de part de l’oposició) que el PTTE, beneeixi la modificació puntual del Pla Urbanístic per a requalificar uns terrenys rústics (i en gran part protegits) per fer-hi més de 1.200 xalets. Ja hem explicat de manera reiterada que no compartim aquesta operació urbanística, dissenyada per benefici d’uns quants i no pas de l’interès general de Tortosa o particular de Vinallop. La segona raó, la demanda que fem al planificador per que ens reservi una zona de 50 hectàrees a l’horta del Temple, per equipaments regionals. És absurd que no ho reflexionem millor (al principi es proposava que anés al marge dret, a tocar de la C12), i encara és més absurd que li demanem al PTTE que ens limiti, quan podem impulsar aquesta reserva de sòl quan vulguem via modificació puntual, a l’horta del Temple o on ens calgui.

Finalment, vull parlar de l’adjudicació de les obres i la concessió d’explotació de l’aparcament soterrat del Carrilet. Ens vam abstenir perquè se’ns va fer arribar una documentació complementària (però necessària) minuts abans d’iniciar-se el Ple. No crec que hi hagi cap irregularitat, però la tramitació s’ha fet de manera erràtica i confusa. Això, que és un tema tècnic, ha provocat reaccions que no han agradat al Govern Municipal. Bel, però, no té dret a queixar-se. Ell, com a opositor, va projectar totes les ombres possibles sobre les actuacions de l’anterior govern en casos similars a aquest. A més, va dir que ho faria bé, i ni aquesta tramitació ni moltes altres coses s’estan fent millor ara que en èpoques passades.

ARA, LES IDEES CLARES

Més recursos procedents de l'Estat. Perfecte! Arriben informacions que als 8 milions aconseguits per ICV ahir hem de sumar-ne 4 més en diferents partides. Benvingut sigui el treball dels nostres representants a Madrid per tal d'aconseguir que disposem dels recursos necessaris per emprendre un pla de recuperació econòmica com cal.

Ara cal que tinguem les idees clares. La nostra proposta és la creació d'una Taula, amb representació del Govern, de les forces polítiques i dels agents socials i econòmics del territori, que formuli propostes en relació a les actuacions a impulsar amb aquests recursos, a més de fer el seguiment de la seva execució. Tot això, si pot ser, en un clima d'unitat política o, millor dit, d'unitat d'acció entre les forces polítiques i els agents socials i econòmics.

Vull reiterar el meu agraïment pel compromís i la implicació de les forces polítiques que formen part del Govern de Catalunya i dels seus representants al Congrés. La resposta a les demandes que va formular el territori dissabte ha estat ràpida i contundent.

8 MILIONS PER A LA RECUPERACIÓ ECONÒMICA DE L'EBRE

Ahir es va aprovar una esmena d’ICV que suposarà una aportació de 8 milions d’euros a les Terres de l’Ebre, per tal d’afavorir la reconversió industrial del territori i l’ocupació. L’artífex d’aquest pacte ha estat Joan Herrera, i des d’aquí vull expressar la meva satisfacció i el meu reconeixement al seu compromís amb el territori.

Dissabte passat, a la manifestació unitària contra els tancaments i per un pla de reindustrialització per a les Terres de l’Ebre, Herrera va ser l’únic dirigent nacional que va acompanyar les 16.000 persones que van recórrer els carrers de Tortosa reclamant l’atenció de la classe política i les institucions, i va adquirir el compromís de traslladar al Congrés les demandes de la societat ebrenca. Doncs bé, el resultat ha arribat de manera immediata, i ara és el territori qui té el repte de marcar el seu propi full de ruta, amb la col·laboració de la Generalitat, per posar els fonaments d’un futur millor per a la nostra gent.

Ara, les forces polítiques i els agents socio-econòmics del territori ens hem de posar a treballar, des de la unitat, per tal d’aprofitar aquesta gran oportunitat.

PACTE CONTRA LA CORRUPCIÓ

Ahir en Joan Herrera va presentar una proposta de "Pacte contra la corrupció, per la transparència i el bon govern". Crec que és important que, davant la crisi de credibilitat que pateix la política, apostem per canviar les regles del joc. Des de fa anys ICV ha estat treballant per acabar amb les donacions anònimes i altres "males pràctiques" de la classe política a Catalunya i a l'Estat. Avui dia, aquestes propostes són més necessàries que mai, i espero que la resta de forces polítiques no tinguin la tentació d'eludir la necessàriea revisió d'algunes normatives per fer de la política una activitat més transparent. Aquestes són les 10 mesures que proposa ICV:

1. Limitar les plusvàlues urbanístiques i crear els Consells Assessors Urbanístics.
2. Tipificació penal del finançament irregular dels partits polítics.
3. Enduriment penal de la corrupció política i empresarial.
4. Controlar estrictament el finançament públic i privat dels partits polítics, prohibint les donacions anònimes.
5. Control i publicitat de la condonació del deutes als partits i accés públic als registres i arxius del Tribunal de Comptes i la Sindicatura de Comptes.
6. Fiscalització efectiva dels comptes de les administracions, empreses i entitats públiques, així com de les entitats que rebin fons públics.
7. Unes campanyes electorals diferents: menys propaganda, més informació i debat i més igualtat d'oportunitats.
8. Declaració pública d'activitats econòmiques i patrimonials dels carrecs electes i alts càrrecs.
9. Una administració més transparent, subjecta a un codi ètic de conducta i desenvolupament del dret a una bona administració.
10. Una organització municipal més democràtica: garantia de l'exercici de l'oposició i major control de la contractació d'obres.

En podeu trobar més informació a la pàgina web d'ICV www.iniciativa.cat

LA LLOTJA I LA NAU

Les obres finançades amb el Fons Estatal d’Inversió Local comencen a agafar forma. En el cas del Parc Municipal, amb la majoria de les actuacions executades, ens mereix, en línies generals, una valoració positiva.

El llac, net i pintat. Bé. El llac vell, envoltat d’una tanca de protecció. Bé, però esperàvem alguna millora a l’interior, esperarem al final d’obra per valorar-ho. La zona de jocs infantils, perfecta. Fa goig veure, a mitja tarda, tanta gent gaudint d’un espai que havia quedat obsolet. Ara el repte serà conservar-lo. La pista d’street basket (que era una proposta exclusivament nostra, i espero que algun dia tinguin el detall de reconèixer-ho), un gran encert. El nou terra té un bon drenatge, o això ha semblat en les darreres pluges.

Ara, el que no ens sembla tan bé. El nou pontet té dos defectes: els protectors, que són estèticament ofenedors, i el fet que no és accessible per minusvàlids. No hem apreciat canvis en la vegetació, i en teoria n’hi havia d’haver. Són necessaris. A més, encara no hi ha rastre de la senyalització de les espècies vegetals (que també era una proposta nostra). Esperem que al passeig central s’hi posen bancs, perquè ha quedat molt poc acollidor. Tampoc no hem vist cap actuació en relació al circuit d’esport i salut. Esperem que es faci. I la Llotja? Estèticament molt bé, però no compartim la seva museïtzació. Pensem que cal dinamitzar el Parc, i que a la Llotja s’hi podien organitzar activitats lúdiques, musicals i artístiques per tal de donar vida a aquest espai, sobretot en cap de setmana. Aquesta era la nostra proposta, i seguim pensant que hagués estat el més encertat.

Acabo amb una referència a la Nau, on no hi ha prevista cap actuació. Hagués estat bé fer-hi millores i donar-li vida com a centre cívic i per acollir amb més prestacions les activitats que s’hi organitzen. Gastar gairebé 700.000 euros en la reforma del Parc i deixar la Nau amb l’aparença i l’ús de magatzem de la brigada ens sembla un error.

La foto és de Gustau Moreno.

LEAR AL PARLAMENT DE CATALUNYA

La sessió de control al Parlament d’aquesta tarda ha tingut dos grans protagonistes: el nou cas de corrupció, ara a Santa Coloma de Gramenet i Sant Andreu de Llavaneres, i el tancament de LEAR. He pogut veure com primer ICV, mitjançant el diputat Daniel Pi, i després ERC i PSC han preguntat al President Montilla i la Consellera de Treball per les conseqüències de la crisi del sector industrial a les Terres de l’Ebre.

La pregunta d’ICV posava l’accent en la necessitat que el govern impulsi un pla de reindustrialització específic, concret i urgent a les Terres de l’Ebre, a més de continuar invertint per sobre de la mitjana catalana, que és el que ha estat fent durant els últims anys.

Pi ha dit, i ho comparteixo, que “les Terres de l’Ebre han estat, durant molts temps un territori amb taxes de creixement econòmic per sota de la mitjana catalana. La lluita de la gent de l’Ebre contra el transvasament va posar de manifest la realitat d’un territori singular, ric en recursos i capital humà, però mancat de les infraestructures i l’atenció política necessàries per tal d’equiparar el seu nivell de desenvolupament al de la resta dels territoris del país”, i que “les Terres de l’Ebre poden i han de ser un referent de la modernització ecològica de la nostra activitat econòmica”. També ho comparteixo, però com no ens posem les piles farem tard.

Davant la resposta del President, excessivament genèrica i inconcreta, Pi ha insistit que el Grup Parlamentari d’Iniciativa seguirà treballant per tal d’aconseguir que el govern impulsi un pla de reindustrialització amb actuacions concretes i tangibles per a les Terres de l’Ebre.

De tota manera, que tots els grups que donen suport al govern hagin preguntat avui per LEAR dona a la qüestió una dimensió nacional, i transmet la preocupació que el tancament de la planta de Roquetes ha generat en totes les forces polítiques. És, sense cap mena de dubte, un primer triomf per a les persones que s’han mobilitzat aquests dies i seguiran fent-ho en les properes setmanes. Ens veiem dissabte!

I ELS COTXES ON ELS POSEM?

Aquesta és la pregunta que ens fan alguns veïns i veïnes del carrer Llarg de Sant Vicent. Som els primers en demanar que les voreres de Tortosa siguin transitables, especialment per a persones amb discapacitats o per als cotxets de criatures, però els quatre metres de vorera a Sant Vicent potser són excessius... En canvi, veiem amb decepció com moltes de les obres del PINCAT s'estan executant sense preveure accessos amb rampa per a aquests usuaris (la plaça de l'Absis s'ha refet amb escales, l'accés a la Plaça dels Dolors pel carrer Montcada tampoc té rampa...).

Les característiques de la zona de Sant Vicent, amb cases antigues sense aparcaments soterrats i amb una densitat d'habitatges no gaire elevada, potser aconsellaven conservar més places d'aparcament en línia. A més, en aquesta zona no hi ha previst cap pàrquing nou, ni soterrat ni en superfície, així que haurem de començar a pensar on posem els cotxes que ja no podran aparcar-se al carrer.

UNIVERS OLIVAN

Reprodueixo en aquest apunt la crònica que la Natàlia Borbonès va publicar al diari "El Punt" ahir dijous, 22 d'octubre, sobre l'espectacle Mermaid's call, de Roberto Olivan.

Com a tortosí encara em pregunto com el Govern Municipal va deixar marxar Olivan i el seu taller a Deltebre. Espero que algun dia Tortosa es pugui reconciliar amb un dels seus màxims exponents artístics.

Univers Olivan (Natàlia Borbonès)

Mermaid's call és el tercer muntatge de Roberto Olivan i Enclave Dansa que s'ha pogut veure a Reus després d'aquell enlluernador Homeland, amb què va obrir el festival Cos de fa tres anys, i el Kiosco das almas perdidas, amb què ens va obsequiar l'any passat al capdavant del Centro Coreográfico Galego i tenint de partenaire una impagable Mercedes Peón. Per tant, la cronista tenia ganes de veure aquesta nova proposta del tortosí, que a més és la primera producció de la temporada del Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER) i, en conseqüència, la primera de la nova etapa del centre, que a partir d'ara ha de proposar espectacles fonamentats en els nous llenguatges escènics i, per tant, molt fonamentats en el gest i el circ. Potser per això era present al Teatre Bartrina, dissabte passat, dia de l'estrena, Oriol Picas, subdirector general d'Equipaments Culturals, que deuria voler comprovar si el CAER es comença a ajustar a les noves directrius. I de fet, amb Olivan, s'hi ajusta com un guant, és clar, perquè Mermaid's call (El cant de la sirena) és una barreja esclatant i talentosa de dansa (de la dansa extremadament física que practica Olivan), de teatre, de música i de circ. Explicar de què va Mermaid's call és complicat, Olivan deia dies enrere que era una reflexió sobre els instints i les pulsions de cada individu, un cant a la irracionalitat, fins i tot. Però en definitiva, és el que cada espectador vol que sigui i, per la cronista, Mermaid's call és un espectacle inquietant, un punt més tenebrós que Homeland i Kiosco das almas perdidas, on la música electrònica creada i interpretada per Laurent Delforge és peça essencial, potser la més important, una música que es va fent corpòria a l'escenari, com si fos un ballarí més. Hi ha també tocs d'humor, i els ballarins i acròbates són tan bons que fins i tot un d'ells és capaç de resoldre el cub de Rubik en pocs minuts animat pels crits de la cantaora Inma La Carbonera (la sirena del títol), perquè també hi ha una mica de flamenc en aquest espectacle rabiosament contemporani. I hi ha altres sorpreses: la més bonica i aplaudida del dia de l'estrena van ser unes ombres xineses amb les quals els ballarins transformen els seus cossos, un instant poètic, un moment molt creatiu. En resum, un espectacle intens, d'aquells que quasi no deixen respirar i en el qual destaquen la gran qualitat dels acròbates i ballarins (entre els quals, el mateix Olivan), tot i que en l'estrena va tenir, tal vegada, alguns alts i baixos, potser algunes repeticions d'exercicis que, segur, una mica de rodatge anirà polint. Si algú vol saber què és això de la conjunció entre diverses disciplines artístiques, què vol dir la nova creació escènica contemporània, només cal que es fixi en l'univers Olivan. I ho entendrà tot.

LEAR

Arriben temps difícils, si és que alguna vegada han estat fàcils a les nostres terres. La classe política s'haurà de posar les piles més que mai, perquè ara no és temps de picabaralles estèrils.

Fa només unes setmanes es va posar la primera pedra del Campus de la URV a les Terres de l'Ebre. Aquesta excel·lent notícia s'ha vist superada, en els darrers dies, per altres que han generat una important alerta a la societat tortosina i ebrenca. El tancament de LEAR (que no per esperat resulta menys greu), és la confirmació que el nostre sector industrial ha tocat fons, i que ens enfrontem al difícil repte de donar respostes a la ciutadania a curt termini i de revisar el nostre patró d'activitat industrial a mig i a llarg termini. Davant d'aquesta situació, reitero la meva aposta per la planificació estratègica a Tortosa i al territori: tothom ha identificat l'aposta pel turisme i l'agroindústria com a dos dels sectors amb projecció a les nostres terres, i hi ha un ampli acord sobre la necessitat d'apostar, també, per incrementar l'activitat industrial al territori. Tot i això, no hem estat capaços, com a territori i com a ciutat, destablir uns objectius clars en relació al pes que aquests sectors haurien de tenir en la nostra economia, i quins són els camins per tal d'assolir aquests objectius.

Tenim, per contra, una tendència natural a demanar que ens solucionin els problemes des de Barcelona. N'hi ha que són responsabilitat seva, i comparteixo la percepció que la deixadesa amb què se'ns ha tractat històricament justifica, ara, una discriminació positiva. Però és el territori qui s'ha de marcar el seu propi full de ruta, que generalment es concreta en l'elaboració de plans estratègics que aquí mai hem fet. Una cosa és demanar que el Catalunya Sud tingui tots els serveis, o que s'executin les infraestructures que hem reclamat durant anys, o que demanem que el Departament de Treball sigui inflexible davant dels abusos de determinades companyies que deslocalitzen la seva producció després de rebre diner públic. Ara bé, nosaltres som responsables, des dels ajuntaments i com a societat, de que el pes de sectors com el de la construcció hagi suposat el 20% de la nostra activitat econòmica, quan no hauria d'haver superat mai el 7 o el 8%. Som responsables de no haver previst, quan es va començar a parlar, ja fa anys, del tancamet de LEAR, que calia fer força per tal de fer més competitiva la planta de Roquetes. Som responsables també de tenir com tenim els barris amb més atractiu turístic, i seguim aplicant polítiques urbanístiques que els condemnen a la degradació.

Toca treballar per tal de no repetir errors, i això demanarà una certa col·laboració entre institucions, forces polítiques i agents socio-econòmics. Caldrà, doncs, responsabilitat, i aquests dies ja he sentit declaracions que no van en aquesta línia.