DESACORDS AMB EL GOVERN MUNICIPAL (3): POLÍTICA COMUNICATIVA

Des de ja fa temps el grups de l’oposició venim denunciant la política comunicativa del govern. En concret, la gestió excloent que està fent dels mitjans de comunicació de titularitat municipal.

Un cop eliminat el butlletí municipal que s’editava en paper, i en el que les forces de l’oposició tenien un espai per expressar-se, es va crear un butlletí electrònic al que no tenim accés. A més, l’anunciat “impuls” a Ràdio Tortosa es va concretar en una reducció de personal i la impossibilitat dels i les professionals que hi treballen de fer una programació completa, més enllà dels informatius. Des que Bel és alcalde de Tortosa, no s’han tornat a fer tertúlies ni entrevistes.

Ara l’alcalde, després de rebre una “recomanació” del Síndic de Greuges, ha accedit a habilitar un espai per als grups de l’oposició a la pàgina web. Ara bé, qui trobi l’enllaç té premi, perquè més amagat no el podien posar. Mentre, el butlletí electrònic seguirà transmetent una informació parcial de l’actualitat municipal.

DESACORDS AMB EL GOVERN MUNICIPAL (2): EL PLA ESTRATÈGIC

El Pla d’Actuació Municipal (PAM) preveu que el Pla Estratègic s’acabi abans de final d’any. És evident que, com ni tan sols s’han iniciat les converses, aquest termini és impossible de complir.

La situació econòmica actual, i la crisi del nostre model urbanístic i industrial, recomanen més que mai una revisió de les línies estratègiques que han d’orientar el desenvolupament de la nostra ciutat. El govern de Ferran Bel, en el transcurs d’aquests dos anys, no s’ha pronunciat sobre el seu model de ciutat. S’han trobat un POUM nou, i un volum d’inversió històric que prové, en gran part, de la planificació d’altres administracions i governs i dels recursos de les administracions superiors, sobretot la Generalitat de Catalunya. És una situació còmoda, en la que només s’ha de gestionar allò que ja estava sobre la taula.

La situació, però, ha canviat radicalment en els darrers mesos. Ja no n’hi ha prou amb acabar tota l’obra prevista en l’horitzó de l’any 2011. Hem de començar a pensar què passarà quan s’acabi el PINCAT, l’edifici de les Delegacions estigui a punt, s’acabin les obres del Fons Estatal d’Inversió Local, i la Universitat estigui construïda. Aquestes i moltes altres obres donaran contingut al mandat de Bel, però governar no és només fer gestió urbanística.

Passat l’equador del mandat, el govern s’hauria de començar a plantejar quina serà la seva herència. De moment, la manca de planificació i l’alt nivell d’endeutament de l’ajuntament fan que la seva aposta de futur, més enllà del 2011, sigui poc engrescadora.

DESACORDS AMB EL GOVERN MUNICIPAL (1): LA RESPOSTA CONTRA LA CRISI EN L’ÀMBIT LOCAL

Recentment vam fer una roda de premsa de balanç dels primers dos anys de mandat de Ferran Bel, i vam exposar els deu punts de desacord més importants que hem mantingut amb el govern municipal en aquesta primera meitat de mandat. En els propers dies aniré exposant, punt a punt, els motius de desacord. Espero que us serveixi per entendre els nostres posicionaments.

El passat 19 de març vam presentar un document que contenia 21 mesures per tal de fer front a la crisi en l’àmbit local. Aquesta proposta pretenia ser l’aportació d’ICV a un pacte ampli que inclogués a totes les forces polítiques, la societat civil organitzada i els agents econòmics i socials de la ciutat. Com que enteníem que la iniciativa per tal de proposar un pacte d’aquestes característiques correspon a l’alcalde de la ciutat, vam lliurar aquesta proposta a Ferran Bel. Avui, quan fa gairebé 100 dies que vam emprendre aquesta iniciativa, no hem obtingut resposta. I el que és pitjor, l’alcalde no ha pres cap mesura per tal de pal·liar els efectes de la crisi entre la ciutadania.

No es tracta d’inventar res. Moltes ciutats catalanes han tancat acords d’aquestes característiques per tal de fer front a la crisi econòmica. Tot i que és cert que Tortosa es troba en una situació financera preocupant (l’endeutament de l’Ajuntament i les seves empreses públiques ha crescut 18 milions d’euros en dos anys), i que les competències municipals són limitades, creiem que encara queda marge per tal d’impulsar algunes actuacions que contribueixin a pal·liar les dificultats financeres de les famílies (per exemple fraccionant o ajornant el pagament de l’IBI a les persones en situació d’atur, evitant, a més, un previsible increment de la morositat) o a facilitar l’activitat econòmica (per exemple, avançant la creació del servei d’orientació a empreses i emprenedors prevista al PAM pel 2010). Nosaltres vam plantejar 21 mesures, però de ben segur se’n poden impulsar moltes més.

Ja per acabar. Aquesta apatia del govern municipal no es manifesta només en aquest tema. Està mancant lideratge per afrontar una situació que implica un autèntic canvi de cicle, i això es manifesta en altres temes com el retard de gairebé dos anys (segons la previsió del propi govern, que pretenia tenir-lo enllestit a finals del 2009) en l’elaboració del Pla Estratègic.

VERITAT O MENTIDA?

Qüestionat per la manca de neteja als carrers de Tortosa, Bel va recórrer a l’argument que més li ha funcionat en aquests casos: l’ordenança de la via pública ho resoldrà tot. El problema és que el cas concret que es plantejava va quedar exclòs de l’ordenança, com vam denunciar en el seu dia.

Un dels problemes fonamentals de la via pública de Tortosa és la neteja. És per això que vam veure amb estupefacció que la nova ordenança del civisme no regulava la neteja viària. I és que, tot i que es regulaven altres aspectes propis d’una ordenança de Medi Ambient (contaminació acústica, tinença d’animals...), la penalització dels actes incívics relacionats amb la neteja, horaris per a la utilització de contenidors i altres va quedar sense regulació i se’ns va explicar que s’inclourien en una futura ordenança de Medi Ambient.

Dimarts passat, en el transcurs de la conferència de l’Alcalde, vam poder escoltar, novament amb estupefacció, com Ferran Bel assegurava que l’ordenança del civisme seria un instrument útil per tal de combatre actituds com la de deixar una bossa d’escombraries al mig del carrer. Això és fals. L’ordenança no ho regula. No sé si l’Alcalde n’era conscient o no, però el que va dir continua alimentant la falsa idea que aquesta ordenança ho arreglarà tot i això, amb tota probabilitat, tampoc és veritat.

L'IRAN

L’any 2007 vaig passar tres setmanes a l’Iran. El temps suficient per detectar un enorme descontentament entre la població per l’aïllament de l’Iran en relació a Occident.

Gent formada, educada, i amb una curiositat exagerada per conèixer el que passa fora de les fronteres de l’antiga Pèrsia. El contacte amb la societat iraniana va ser realment sorprenent: de vegades, molts joves s’aplegaven al nostre voltant i esperaven el seu torn per preguntar-nos, sobretot, quina imatge teníem a occident de l’Iran i la seva gent. Després d’aquestes ingènues però interessants entrevistes, vam entendre que aquella gent n’estava farta del Guardians de la Revolució, d’Ahmadineyad, i de viure tancada en una realitat que no era la seva.

La ciutadania de l’Iran havia estat relativament lliure, tot i que fos en una societat injusta de classes com a conseqüència de les “relacions perilloses” del règim imperial del Shah amb algunes potencies occidentals. Són gent amb cultura, difícil de manipular per part d’una minoria religiosa. No tinc cap mena de dubte que a l’Iran es viuran temps difícils, perquè una nova revolució del poble s’apropa. Els ayatollahs van trair l’esperit de la revolució del 79, i van tornar a segrestar el poble persa sota un règim dictatorial. Van eliminar els que havien estat els seus aliats en la revolució (sobretot els comunistes) i van convertir una revolució popular en una revolució religiosa. La meva modesta opinió és que el procés que s’ha iniciat amb els resultats electorals a l’Iran no té marxa enrere, i espero que aquella gent tan amable aconsegueixi un futur millor. I espero que els “yankees” no tinguin la tentació de posar-hi els tentacles, com fan sempre. Les precàries relacions entre el món musulmà i occident no ho resistirien.

DOS ANYS INTENSOS

Avui fa dos anys de la constitució del Ple Municipal per al mandat 2007 – 2011. Han estat dos anys d’intens aprenentatge i de reafirmació en els meus valors i en la visió que la gent d’Iniciativa té de Tortosa i del que li convé.

En aquests dos anys també he tingut l’oportunitat de confirmar que la política està en crisi, fonamentalment, perquè no interessa a la gent. I perquè a la majoria de partits polítics no els interessa que la gent s’interessi per la política. La defensa dels valors i de l’interès col·lectiu no està de moda, i s’imposa la política com a instrument oportunista per satisfer els interessos d’una minoria poderosa. El control de la comunicació, en aquest sentit, és clau. A nivell general, els principals mitjans de comunicació es classifiquen per la seva vinculació, més o menys intensa, amb grups editorials clarament polititzats. En l’àmbit municipal, el govern de torn intenta silenciar les veus dels crítics expulsant-los dels mitjans de comunicació de titularitat municipal. Així, amb una gran majoria del públic rebent informacions parcials i propaganda política, se situa el debat lluny de la realitat. Els debats polítics més interessants, més transcendents, queden fora de l’opinió pública, que prou en té de suportar les informacions sobre picabaralles polítiques i baralles dialèctiques, que són les que més interessen, però també les que acabaran provocant que el número d’abstencionistes continuï augmentant.

En endavant, més treball. La recepta? Més carrer. Explicar a molta més gent quins són els reptes fonamentals de Tortosa i quines són les solucions que proposa cadascú. Vivim una època difícil. Moltes persones pateixen i patiran situacions dramàtiques, i és inevitable que la societat es torni a polititzar i exigeixi a la classe política menys baralla mediàtica, menys màrqueting, i més política. Estic convençut que els propers dos anys seran encara més intensos que els que hem deixat enrere.

ARTICLE: QUI PLANIFICA LA NOSTRA CIUTAT?

L’anunci que l’Ajuntament de Tortosa paralitza la requalificació dels terrenys on hi havia d’anar una urbanització amb camp de golf destapa, un cop més, el servilisme de les administracions locals enfront dels grans grups inversors.

Per a l’interès públic, en aquest cas, el de la ciutat de Tortosa i la seva ciutadania, és necessària o no una urbanització de 1.200 vivendes i un camp de golf a Vinallop? Aquesta hauria de ser la pregunta que es fes un planificador urbanístic com cal. Perquè el creixement d’una ciutat, la seva morfologia a 20 anys vista, ha de respondre a un model de ciutat i a un model de desenvolupament econòmic, i no pas als interessos d’un grup inversor, com és el cas.

En el procés d’elaboració del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), l’Ajuntament de Tortosa va concloure que a la zona del Mas de Xíes, a Vinallop, el que li convenia a Tortosa era deixar-la com està i, fins i tot, catalogar-la per les seves especificitats ambientals i arqueològiques. L’interès d’una empresa privada, però, va provocar que quan ni tan sols havia entrat en vigor el text refós del POUM es promogués, per part del mateix Ajuntament, una modificació puntual de la planificació per tal de donar un gir de 180 graus i preveure un nou poble a Tortosa. Perquè 1.200 cases són un nou poble, i un poble enorme. De res va servir revisar el POUM de Tortosa durant 7 anys, perquè amb una simple modificació puntual vam canviar l’orientació estratègica de Tortosa en matèria urbanística.

Veient això, i que ara es fa marxa enrera, em pregunto qui planifica la nostra ciutat. I em pregunto de que serveix un POUM a vint anys vista si després és paper mullat. I em pregunto per què, si la majoria del Ple Municipal va decidir, tard i malament, que ens calien 1.200 cases noves a Vinallop, ara es fa marxa enrera. Diuen que és per evitar especulacions. Per a mi, que l’Ajuntament requalifiqui terrenys comprats per un inversor a preu de saldo per fer una urbanització de luxe també és especulació.

Ja per acabar. Celebro que no es faci aquesta urbanització, però em preocupa veure com funciona Tortosa des del punt de vista urbanístic. I no només per aquest cas, sinó també per altres: la política de la requalificació a la carta, del construir tant com es pugui, de supeditar els interessos generals als d’alguns promotors sense escrúpols, és una de les causes fonamentals de l’esclat de la bombolla immobiliària a les Terres de l’Ebre, a Catalunya, i al conjunt de l’Estat Espanyol. Potser l’opinió pública hauria de començar a prendre part i a opinar sobre la necessitat que l’urbanisme respongui a l’interès general, a garantir un habitatge digne a tothom i a crear espais urbans més amables per tal de promoure la convivència. Si necessiteu més dades sobre urbanisme salvatge i especulador, aneu a veure en què s’ha convertit la urbanització de FADESA a l’Aldea i pregunteu a la gent que s’hi va comprar una casa què en pensen.