7/11/08

EL MONUMENT A LA BATALLA DE L’EBRE: UN MONUMENT PER LA PAU


Aquests dies es torna a parlar, una vegada més, del Monument a la Batalla de l’Ebre. Potser és hora que arribem a un acord ampli que permeti trobar una solució definitiva a aquesta polèmica.

L’oferiment del Departament d’Interior i Relacions Institucionals de contribuir econòmicament a la modificació de la simbologia franquista del monument ha tornat a obrir la caixa dels trons. Les primeres respostes, previsibles, d’aquells que diuen que això no és prioritari, i que més val que la Generalitat gasti en altres actuacions que aquesta gent jutja més “útils” per a la ciutat. Em pregunto si aquesta mateixa gent jutja prioritària la despesa que ha fet l’Ajuntament de Tortosa per rehabilitar les escultures dels Jardins del Príncep, ara que hi ha crisi, i caldria apostar per actuacions més “útils”.

Més enllà de consideracions subjectives sobre la utilitat o la inutilitat d’aquestes despeses, cal recordar que el Departament d’Interior i Relacions Institucionals no substitueix aquesta aportació per cap altra: ha pagat la ubicació provisional dels Mossos d’Esquadra a Tortosa (tot i que és responsabilitat de l’Ajuntament que l’edifici definitiu no s’hagi finalitzat en el termini previst) i pagarà també la comissaria definitiva que aquests dies es comença a construir. No s’entén, per tant, que es critiqui que el Govern estigui disposat a finançar noves actuacions al territori.

D’altra banda, l’estat de conservació del Monument a la Batalla de l’Ebre comença a fer necessari un acord per a la seva rehabilitació, que en la meva opinió ha de passar per convertir aquest símbol de guerra, de guanyadors que “hallaron gloria” i de perdedors, en un monument per la pau que esdevingui un referent de com el record del que va passar és compatible amb l’expressió del desig que el futur sigui millor. Això, més enllà de disputes polítiques i velles rancúnies, podria derivar en un consens que ens dignificaria com a ciutat.

La nostra aposta, en l’horitzó d’un gran acord de ciutat, és que l’Ajuntament descatalogui el monument i, en col·laboració amb la Generalitat, es convoqui un concurs d’idees per tal de convertir el Monument a la Batalla de l’Ebre en un monument per la pau. De ben segur, un projecte d’aquestes característiques despertarà l’interès de la comunitat artística del territori, del conjunt del país, i fins i tot d’àmbit estatal i internacional. La Tortosa del Segle XXI es mereix un projecte ambiciós que situï el monument com una obra de referència que aposti per la pau en el riu que va ser l’escenari, ara fa setanta anys, de la batalla més sagnant de la Guerra Civil.

4/11/08

LA CASTANYADA, SENSE CONCERT A TORTOSA

Des que el govern actual va prendre possessió, l’àrea de Joventut de l’Ajuntament de Tortosa s’ha anat aprimant més i més. El festival Jove Elements preveia quatre concerts a l’any, un d’ells a la Castanyada, a més d’activitats relacionades amb valors com l’ecologisme, la solidaritat i l’associacionisme juvenil. Oficialment, aquest festival “s’està revisant”. A la pràctica, l’han eliminat.

Un altre exemple dels canvis que està experimentant Joventut és el Nadal Jove. Desprès d’alguns anys en què es gestionava des del Patronat de Fires, ha tornat a l’àmbit de Joventut. No comparteixo la seva ubicació a Fires (jo seria partidari d’incloure’l en l’àmbit d’Acció Social i Educació), però tampoc comparteixo que es consideri el Nadal Jove com una actuació de política de joventut. És cert que els voluntaris del Nadal Jove formen part del col·lectiu juvenil de la ciutat, però és evident que va dirigit als infants. Joventut ha de fer polítiques que afavoreixin l’associacionisme i el voluntariat entre els joves, però no assumir actuacions que van dirigides als xiquets i xiquetes de la ciutat. La virtut d’aquesta modificació, però, és que el pressupost del Nadal Jove ajuda a “inflar” el pressupost de Joventut, que realment decaurà, i molt, en els exercicis vinents.

Sense cap mena de dubte, hi ha hagut un canvi substancial en el pes de les polítiques de joventut a l’Ajuntament de Tortosa, i veient el que ha passat a Tortosa en els darrers temps potser és moment de dedicar-hi més interès i recursos, i no de tornar-la a convertir en una àrea residual. Històricament, les polítiques de Joventut de l’Ajuntament de Tortosa han estat lamentables: la nostra ciutat no té ni casal de joventut, ni alberg juvenil, entre d’altres. En els darrers anys del govern anterior s’hi va començar a posar remei i ara, en canvi, sembla que tornem a fer passes enrera.

Per acabar, i per que no es digui que no fem propostes en positiu, aquí en teniu dos: la primera, que la rehabilitació del Mercat de Ferreries serveixi per donar servei a l’Associació de Veïns de Ferreries, però que també integri un casal juvenil. És un espai prou ampli per acollir els dos usos, i la ubicació, a tocar dels dos IES públics de la ciutat, és excepcional. La segona, que l’àrea de joventut es potenciï i es converteixi en una eina per aconseguir que Tortosa sigui una ciutat “amable” per a la seva gent jove. El primer pas per tal d’aconseguir-ho és treure Joventut de l’IMACT, on no hi pinta res. L’actual govern ja ha fet el traspàs de Turisme de l’IMACT a l’Ajuntament per potenciar l’àrea, i amb les polítiques de Joventut caldria fer exactament el mateix.

3/11/08

LA GESTIÓ DE LES ESCOMBRARIES A TORTOSA: UN POU SENSE FONS?

Hem d’entendre i fer entendre que quan més reciclem més estalviem, i aquest podria ser l’element clau per tal de moderar els costos del servei de recollida d’escombraries a curt termini.

Aquest any, novament, particulars i, sobretot, comerços, experimentaran una nova pujada de la taxa de recollida d’escombraries. Tot i això, aquesta pujada no serà suficient per cobrir el cost total del servei.

En els darrers anys la gestió de les escombraries a Tortosa i al conjunt de la comarca del Baix Ebre ha experimentat canvis substancials. La clausura de l’abocador de l’Aldea, l’entrada en funcionament del de Tivissa, i la creació del Consorci per a la Gestió de Residus del Baix Ebre (en endavant REBE) són mostres d’aquests canvis que, si bé en línies generals suposen una millora notable en la qualitat del servei i les seves repercussions sobre del medi ambient, han acabat generant un increment de costos que sembla no tenir fi. D’altra banda, la millora en el servei no s’acaba de percebre, i la ciutadania encara té la sensació que la ciutat no està neta.

La taxa que paguem els tortosins i tortosines per la recollida dels nostres residus urbans és alta perquè la gestió d’aquests residus també ho és. Hauríem de ser capaços, però, de saber on està el límit en aquest increment de costos, quina és la taxa que ens correspondria si ens comparem amb ciutats de característiques semblants a la nostra i, sobretot, saber què podem fer per tal que aquests costos disminueixin o, com a mínim, s’estabilitzin.

En la situació actual són quatre els eixos que han de fer possible, d’una banda, millorar el servei i, de l’altra, reduir costos. El primer, els contractes a signar amb les empreses que es fan càrrec de la neteja i la recollida de les escombraries. De la qualitat d’aquest contractes en depèn també, en gran mesura, la qualitat del servei i el cost del mateix.

En segon lloc, la consolidació del REBE, que ha de comportar també una estabilització del cost que genera a l’Ajuntament de Tortosa. Fins ara, aquest cost ha crescut substancialment d’un any per a l’altre.

La tercera qüestió, d’una importància fonamental, és la consolidació de la recollida selectiva de residus urbans: hem d’entendre i fer entendre que quant més reciclem més estalviem, i aquest podria ser l’element clau per tal de moderar els costos del servei de recollida d’escombraries a curt termini, a més del beneficis ambientals que genera.

Per últim, i si volem veure la qüestió amb certa perspectiva, cal que ens comencem a preguntar si transportar els residus que es generen a Tortosa fins l’abocador de Tivissa és sostenible, tant des de l’òptica econòmica com l’ambiental. És per això que potser caldria començar a pensar en un abocador comarcal al Baix Ebre.