El proper diumenge se celebra la primera trobada dels Amics dels Josepets. Aprofitant aquest fet, ahir dimecres vam tornar a posar sobre la taula la possibilitat que l’Ajuntament adquireixi el Col·legi de Sant Josep per tal de convertir-lo en un important complex amb equipaments municipals.
L’edifici, d’estil noucentista, està catalogat en el Pla d’Ordenació Urbana Municipal, i és obra de l’arquitecte Joan Abril i Guanyabens. Però més enllà del seu valor patrimonial, que el té, el més interessant de l’adquisició del Sant Josep és el seu potencial a l’hora d’acollir equipaments i solucionar el dèficit que arrossega Tortosa quant a aules i oficines per als serveis municipals i les entitats de la ciutat. D’altra banda, pensem que l’aprofitament del col·legi i el seu entorn són l’impuls definitiu que necessita el barri del Rastre per completar la seva rehabilitació.
Us recordo algunes de les propostes que fèiem en relació als usos que podem donar al complex del Sant Josep: a l’actual residència, fer-hi un alberg juvenil. Les instal·lacions esportives es podrien aprofitar per al barri i per al conjunt de la ciutat, que bona falta ens fan. Proposàvem també la creació d’un centre cívic i que fos la seu d’un ambiciós projecte de museu a la nostra ciutat.
El que no podem compartir de cap manera és el projecte d’enderrocar part del col·legi per fer-hi pisos: si volem fer pisos, al nucli antic en tenim centenars per rehabilitar. Els espais per a equipaments, en canvi, són escassos a la nostra ciutat. No ens sembla una bona idea sacrificar equipaments per a fer-hi pisos. Això, precisament, és el que el govern municipal pretén fer amb l’edifici més emblemàtic del Balneari d’en Porcar, que anirà a terra per tal de fer-hi habitatges. Curiosament, només el nostre grup municipal s’hi va oposar. Totes aquestes propostes que impliquen l’enderrocament d’edificis catalogats i, per tant, als que se’ls reconeix valor patrimonial, me fa pensar que potser estem començant a repetir les errades del passat. L’abandonament del nostre patrimoni durant molts anys explica, en bona part, l’estat lamentable en què es troba. Ara, quan jo pensava que la classe política tortosina havia interioritzat que el nostre patrimoni representa una important oportunitat de generar activitat econòmica a la ciutat, em trobo amb aquestes propostes que van en direcció contrària. No ho comparteixo, i continuo pensant que l’aposta pel turisme cultural (i ecològic) és l’opció més factible (que no la única) que té Tortosa per dinamitzar la seva economia.
