LA FEBRE DE LES ORDENANCES
Fa poques setmanes es va fer pública la suspensió de la tramitació de l’ordenança del civisme. Ara, mentre reflexionen quina serà la nova orientació d’aquesta normativa, i per anar obrint boca, ens presenten una proposta d’ordenança per tal de regular els locutoris.
Parlar per telèfon amb l’Equador, el Marroc o Mali deu ser una activitat perillosa. Si no, no s’entén que se’ns proposi aprovar una normativa que estableix que la distància mínima entre dos d’aquests establiments ha de ser de 200 metres. Us imagineu una norma que prohibís la instal·lació d’una botiga de roba, o d’una perfumeria, a menys de 200 metres d’una altra? Doncs amb els locutoris es proposa. No només això, la normativa també diu: “L'activitat de serveis telefònics és incompatible amb cap altra”. També deu ser per la perillositat de l’activitat en qüestió, perquè no s’entén que a un videoclub es pugui vendre de tot i a un locutori no, sempre que paguin la llicència d’activitat que correspongui, faltaria més.
En definitiva, se’ns gira feina. És curiós que el liberalisme tingui aquest grau de flexibilitat: quan convé, i per uns motius determinats, aquest liberalisme pot derivar en intervencionisme. Un intervencionisme clarament discriminatori i injustificat. Ja us avanço que no acceptarem aquestes restriccions, que van molt més enllà de la normalització d’uns establiments comercials que no tenen regulació en el nostre ordenament jurídic. Regulació? D’acord. Persecució? Ni parlar-ne.
Fa poques setmanes es va fer pública la suspensió de la tramitació de l’ordenança del civisme. Ara, mentre reflexionen quina serà la nova orientació d’aquesta normativa, i per anar obrint boca, ens presenten una proposta d’ordenança per tal de regular els locutoris.
Parlar per telèfon amb l’Equador, el Marroc o Mali deu ser una activitat perillosa. Si no, no s’entén que se’ns proposi aprovar una normativa que estableix que la distància mínima entre dos d’aquests establiments ha de ser de 200 metres. Us imagineu una norma que prohibís la instal·lació d’una botiga de roba, o d’una perfumeria, a menys de 200 metres d’una altra? Doncs amb els locutoris es proposa. No només això, la normativa també diu: “L'activitat de serveis telefònics és incompatible amb cap altra”. També deu ser per la perillositat de l’activitat en qüestió, perquè no s’entén que a un videoclub es pugui vendre de tot i a un locutori no, sempre que paguin la llicència d’activitat que correspongui, faltaria més.
En definitiva, se’ns gira feina. És curiós que el liberalisme tingui aquest grau de flexibilitat: quan convé, i per uns motius determinats, aquest liberalisme pot derivar en intervencionisme. Un intervencionisme clarament discriminatori i injustificat. Ja us avanço que no acceptarem aquestes restriccions, que van molt més enllà de la normalització d’uns establiments comercials que no tenen regulació en el nostre ordenament jurídic. Regulació? D’acord. Persecució? Ni parlar-ne.
1 comentari:
Felicitats Jaume, veig que has fet els deures i de passada has fet sortir de polleguera a Bel i a Baubí.
Publica un comentari a l'entrada