LA MOBILITAT, UN DRET DE CIUTADANIA
Molts agents polítics i econòmics interpreten les infraestructures de transport col·lectiu com un article de luxe. La seva visió economicista del transport públic fa que, a l’Europa del S. XXI, encara es qüestioni la necessitat de dotar territoris com el nostre d’una xarxa de ferrocarril suficient. Doncs bé, ja fa temps que venim fent la reflexió que una de les actuacions més importants que les administracions superiors han de fer al nostre territori si es creuen allò del reequilibri territorial és unir les quatre capitals de comarca de les Terres de l’Ebre i el Port d’Alcanar amb ferrocarril, com a màxim en el termini d’execució del Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC 2006-2026). El proper dijous farem noves propostes en aquesta línia.
Les raons que avalen aquest projecte són diverses: en primer lloc, la necessitat d’arribar a un mateix nivell de serveis al conjunt del país per a una mateixa pressió fiscal. En altres paraules, si paguem els mateixos impostos tenim dret a gaudir dels mateixos serveis públics. Això, que ningú qüestiona quan es parla de Salut o Acció Social, s’obvia sistemàticament quan es parla de mobilitat. La força d’aquest argument dintre de les reivindicacions d’equilibri territorial és innegable. En segon lloc, i íntimament relacionada amb l’argument anterior, la constatació que la ciutadania de les Terres de l’Ebre està condemnada a comprar-se un cotxe. L’afectació d’aquesta despesa en el poder adquisitiu dels ebrencs i ebrenques és enorme, sobretot en un territori que s’ha desenvolupat, econòmicament, per sota de la mitjana del país, i acaba perjudicant al conjunt de la nostra economia, en tant que limita, i molt, la nostra capacitat de consumir, i també d’accedir a un habitatge de compra o lloguer. En tercer lloc, l’evident revisió del nostre model de mobilitat que s’està produint amb la constatació de l’existència del canvi climàtic, que aconsella afavorir la mobilitat amb mitjans de transport col·lectiu, sobretot el ferrocarril. I en quart i últim lloc, perquè estem a l’Europa del S. XXI, també a les Terres de l’Ebre, i és vergonyós que un país com Catalunya tingui, avui dia, la xarxa de ferrocarril que té.
És per això que el proper dia 27 de desembre Iniciativa presentarà un primer paquet d’actuacions que s’haurien de finançar amb la disposició addicional tercera de l’Estatut, i que pretenen fer un primer pas en la millora i ampliació del sistema ferroviari català. Això sí, la proposta encara conserva l’estructura actual d’aquest sistema ferroviari, excessivament radial. És curiós com som capaços de criticar la planificació radial de les infraestructures des de Madrid, quan les infraestructures catalanes també són, eminentment, radials. En aquest sentit, continuarem treballant per tal que en un futur no molt llunyà es pugui aconseguir la construcció d’un eix ferroviari occidental per a transport de passatgers, però també de mercaderies, que uneixi el port comercial d’Alcanar amb Móra, connectant així el territori amb el nord de l’Estat.
Molts agents polítics i econòmics interpreten les infraestructures de transport col·lectiu com un article de luxe. La seva visió economicista del transport públic fa que, a l’Europa del S. XXI, encara es qüestioni la necessitat de dotar territoris com el nostre d’una xarxa de ferrocarril suficient. Doncs bé, ja fa temps que venim fent la reflexió que una de les actuacions més importants que les administracions superiors han de fer al nostre territori si es creuen allò del reequilibri territorial és unir les quatre capitals de comarca de les Terres de l’Ebre i el Port d’Alcanar amb ferrocarril, com a màxim en el termini d’execució del Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC 2006-2026). El proper dijous farem noves propostes en aquesta línia.
Les raons que avalen aquest projecte són diverses: en primer lloc, la necessitat d’arribar a un mateix nivell de serveis al conjunt del país per a una mateixa pressió fiscal. En altres paraules, si paguem els mateixos impostos tenim dret a gaudir dels mateixos serveis públics. Això, que ningú qüestiona quan es parla de Salut o Acció Social, s’obvia sistemàticament quan es parla de mobilitat. La força d’aquest argument dintre de les reivindicacions d’equilibri territorial és innegable. En segon lloc, i íntimament relacionada amb l’argument anterior, la constatació que la ciutadania de les Terres de l’Ebre està condemnada a comprar-se un cotxe. L’afectació d’aquesta despesa en el poder adquisitiu dels ebrencs i ebrenques és enorme, sobretot en un territori que s’ha desenvolupat, econòmicament, per sota de la mitjana del país, i acaba perjudicant al conjunt de la nostra economia, en tant que limita, i molt, la nostra capacitat de consumir, i també d’accedir a un habitatge de compra o lloguer. En tercer lloc, l’evident revisió del nostre model de mobilitat que s’està produint amb la constatació de l’existència del canvi climàtic, que aconsella afavorir la mobilitat amb mitjans de transport col·lectiu, sobretot el ferrocarril. I en quart i últim lloc, perquè estem a l’Europa del S. XXI, també a les Terres de l’Ebre, i és vergonyós que un país com Catalunya tingui, avui dia, la xarxa de ferrocarril que té.
És per això que el proper dia 27 de desembre Iniciativa presentarà un primer paquet d’actuacions que s’haurien de finançar amb la disposició addicional tercera de l’Estatut, i que pretenen fer un primer pas en la millora i ampliació del sistema ferroviari català. Això sí, la proposta encara conserva l’estructura actual d’aquest sistema ferroviari, excessivament radial. És curiós com som capaços de criticar la planificació radial de les infraestructures des de Madrid, quan les infraestructures catalanes també són, eminentment, radials. En aquest sentit, continuarem treballant per tal que en un futur no molt llunyà es pugui aconseguir la construcció d’un eix ferroviari occidental per a transport de passatgers, però també de mercaderies, que uneixi el port comercial d’Alcanar amb Móra, connectant així el territori amb el nord de l’Estat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada