LEAR

Arriben temps difícils, si és que alguna vegada han estat fàcils a les nostres terres. La classe política s'haurà de posar les piles més que mai, perquè ara no és temps de picabaralles estèrils.

Fa només unes setmanes es va posar la primera pedra del Campus de la URV a les Terres de l'Ebre. Aquesta excel·lent notícia s'ha vist superada, en els darrers dies, per altres que han generat una important alerta a la societat tortosina i ebrenca. El tancament de LEAR (que no per esperat resulta menys greu), és la confirmació que el nostre sector industrial ha tocat fons, i que ens enfrontem al difícil repte de donar respostes a la ciutadania a curt termini i de revisar el nostre patró d'activitat industrial a mig i a llarg termini. Davant d'aquesta situació, reitero la meva aposta per la planificació estratègica a Tortosa i al territori: tothom ha identificat l'aposta pel turisme i l'agroindústria com a dos dels sectors amb projecció a les nostres terres, i hi ha un ampli acord sobre la necessitat d'apostar, també, per incrementar l'activitat industrial al territori. Tot i això, no hem estat capaços, com a territori i com a ciutat, destablir uns objectius clars en relació al pes que aquests sectors haurien de tenir en la nostra economia, i quins són els camins per tal d'assolir aquests objectius.

Tenim, per contra, una tendència natural a demanar que ens solucionin els problemes des de Barcelona. N'hi ha que són responsabilitat seva, i comparteixo la percepció que la deixadesa amb què se'ns ha tractat històricament justifica, ara, una discriminació positiva. Però és el territori qui s'ha de marcar el seu propi full de ruta, que generalment es concreta en l'elaboració de plans estratègics que aquí mai hem fet. Una cosa és demanar que el Catalunya Sud tingui tots els serveis, o que s'executin les infraestructures que hem reclamat durant anys, o que demanem que el Departament de Treball sigui inflexible davant dels abusos de determinades companyies que deslocalitzen la seva producció després de rebre diner públic. Ara bé, nosaltres som responsables, des dels ajuntaments i com a societat, de que el pes de sectors com el de la construcció hagi suposat el 20% de la nostra activitat econòmica, quan no hauria d'haver superat mai el 7 o el 8%. Som responsables de no haver previst, quan es va començar a parlar, ja fa anys, del tancamet de LEAR, que calia fer força per tal de fer més competitiva la planta de Roquetes. Som responsables també de tenir com tenim els barris amb més atractiu turístic, i seguim aplicant polítiques urbanístiques que els condemnen a la degradació.

Toca treballar per tal de no repetir errors, i això demanarà una certa col·laboració entre institucions, forces polítiques i agents socio-econòmics. Caldrà, doncs, responsabilitat, i aquests dies ja he sentit declaracions que no van en aquesta línia.