Hem d’estar vigilants i reaccionar amb fermesa davant dels intents d’algunes empreses per deslocalitzar la seva producció amb l’excusa de la crisi econòmica.
La confirmació que l’empresa Acristallats Guardiola tanca la seva secció de plaques solars i que, en els propers dies, es podria confirmar el tancament definitiu de la seva fàbrica al Polígon Baix Ebre, ha generat preocupació entre els agents socials i polítics.
Els ERO (Expedients de Regulació d’Ocupació) presentats per empreses com SAMO, ANTAIX, YKK, Colores Cerámicos, etc.., o el que sembla que, en els propers dies, pot presentar LEAR per a la totalitat de la seva plantilla, s’han de vigilar de prop i garantir, des de les administracions públiques, que es justifiquen en la situació econòmica i que no representen canvis d’orientació de les empreses aprofitant la conjuntura.
El cas de Guardiola, però, presenta algunes peculiaritats. El sector de les plaques solars s’identifica, arreu, com un dels sectors que pot jugar un paper important en la recuperació de l’economia. De fet, fins el moment, les Terres de l’Ebre han estat destinatàries de un bon grapat d’instal·lacions fotovoltàiques i, per tant, sembla un bon lloc per tal d’ubicar-hi la producció. D’altra banda, el grup empresarial que es va fer càrrec de la fàbrica del Polígon Baix Ebre ja havia deslocalitzat la línia de miralls prismàtics. Per tot això, sembla que la maniobra dels actuals propietaris de Guardiola és un intent, pur i dur, de deslocalització empresarial, i no té res a veure amb la crisi econòmica.
Davant d’aquesta situació, cal que fem dos coses. La primera, reaccionar de manera unitària i amb fermesa davant d’un intent, tan oportunista com socialment irresponsable, de traslladar la producció de Guardiola a l’estranger. En segon lloc, cal que ens preguntem quines són les característiques de la nostra activitat industrial i agrícola, quin valor afegit estem donant a aquests productes i quins són els atractius que, com a ciutat i territori, oferim a determinats grups inversors. En un món dominat pel capitalisme salvatge i la globalització els costos laborals no poden ser el nostre principal argument per captar i mantenir activitat econòmica.
Ara és temps per minimitzar els efectes de la crisi i, sobretot, per ajudar les famílies que la pateixen. També és temps, però, per reflexionar, planificar i veure de quins actius disposem per tirar endavant quan la crisi acabi. En aquest sentit, cal que mirem el futur amb optimisme. Molts altres voldrien tenir els atractius que nosaltres tenim. Només cal que ens ho creiem i en sabem treure profit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada