RAÜL ROMEVA

Raül Romeva ofereix una aposta equilibrada entre la defensa dels drets nacionals i lingüístics de Catalunya, la lluita per una Europa més social i que respecti el medi ambient, i la denúncia de les vergonyes del món occidental.

Romeva, que ha estat reconegut com el segon eurodiputat més actiu en la legislatura que ara s’esgota, té el repte de donar a conèixer la seva tasca en quinze dies. I és que, desgraciadament, el treball que porten a terme els eurodiputats i eurodiputades no és notícia fins que no arriben les eleccions. Potser a altres partits ja els hi va bé, perquè és evident que hi ha projectes polítics que fan servir les eleccions europees per “jubilar” alguns dels seus col·laboradors. No és el cas d’en Raül Romeva, que és, sense cap mena de dubte, un dels millors actius que avui té el projecte d’Iniciativa i, en la meva opinió, un dels millors polítics del país.

Tant en Raül com el conjunt de la gent d’Iniciativa voldríem que el seguiment mediàtic de l’activitat dels nostres representants a l’Eurocambra fos molt més intens, perquè així la gent podria valorar millor la feina feta, però com que no és així, intentarem contribuir a difondre aquest treball i les prioritats d’en Raül de cara al futur.

Reprodueixo aquí el perfil del nostre candidat. Per tal d’ampliar la informació i conèixer les seves propostes podeu visitar la seva pàgina raulromeva.cat

Raul Romeva

Nascut el 1971, és doctor en Relacions Internacionals i llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Actualment és analista investigador sobre conflictes armats i rehabilitació postbèl·lica a l’Escola de Cultura de Pau de la UAB i consultor de Nacions Unides.

És autor de diversos llibres i publicacions, entre els quals destaquen: Guerra, posguerra y paz: pautas para el análisis y la intervención en contextos postbélicos o postacuerdo; Bosnia en paz: lecciones, retos y oportunidades de una posguerra contemporánea; Desarmament i desenvolupament: claus per armar consciències; Bòsnia-Hercegovina: lliçons d’una guerra; Pau i seguretat a Europa: prevenció de conflictes armats a l’Europa de la postguerra freda, i Construcció Europea: present i futur de la UE.

D’octubre de 1995 fins a agost de 1996 va ser l’ajudant principal del representant de la UNESCO a Bòsnia i Herzegovina i el responsable del programa educatiu i de promoció del programa de Cultura de Pau de la UNESCO en aquell país. Va ser també supervisor de l’OSCE per a les eleccions a Bòsnia i Herzegovina els anys 1996 i 1997.

Ha estat professor associat de Relacions Internacionals a la UAB (1994-1995 i 1996-2002), investigador sobre pau i desarmament al Centre UNESCO de Catalunya (1994-1998) i coordinador de campanyes de desarmament i prevenció de conflictes armats a Intermón-Oxfam (1998-1999). Col·labora habitualment en la premsa escrita i la ràdio.
La seva militància a ICV comença a l’agrupació de Caldes de Montbui (Vallès Oriental) l’any 1989. Va entrar a formar part del Grup Promotor de Joves amb Iniciativa i posteriorment al Consell Nacional d’aquesta formació.

Entre 1994 i 1999 milita tant a Joves amb Iniciativa-Joves d'Esquerra Verda com en l’organització temàtica Europa d’ICV, després passa a militar exclusivament en l’organització temàtica Europa.

La seva militància l’ha dut, sobretot, a col·laborar en aspectes relacionats amb la construcció de la pau, el desarmament, la cooperació i les relacions europees i internacionals.

El 1994 i el 1999 va ser candidat al Parlament Europeu en les llistes d’ICV. També ha format part de les candidatures d’ICV en diverses eleccions municipals (Caldes de Montbui, 1991 i 1995), autonòmiques (1992) i estatals (2000). L’any 2004 va ser elegit eurodiputat i actualment és:

Vicepresident de la Comissió de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere i de la Delegació per a les Relacions amb els Països d’ Amèrica Central.

Membre de la Comissió d’Afers Exteriors, de la Subcomissió de Drets Humans i de la Delegació a l’Assemblea Parlamentària Euro – Llatinoamericana.

Suplent de la Comissió de Pesca, de la Subcomissió de Seguretat i Defensa, de la Delegació a la Comissió Parlamentaria Mixta UE – Mèxic, de la Delegació per a les Relacions amb els Països d’Àsia Meridional i de la Delegació a l’Assemblea Parlamentària Euromediterrània.

Us penjo l'enllaç amb el vídeo de campanya de Raül Romeva per a les Eleccions al Parlament Europeu.

LA UNIVERSITAT A LES TERRES DE L'EBRE

Sense ser fatalistes ni cridar a la confrontació, cal que reflexionem sobre la manca d’autonomia del Campus de la URV a les Terres de l’Ebre i les possibles conseqüències d’aquesta dependència.

La il·lusió generada per la imminent construcció del Campus ebrenc de la Universitat Rovira i Virgili i la evident consolidació de la seva oferta acadèmica s’ha vist frenada en les darreres setmanes per dos fets independents que, en la meva opinió, formen part d’un mateix problema.

L’acomiadament de diversos professors dels Departaments d’Economia i d’Empresa, d’una banda, i l’intent de condemnar els futurs estudis del grau d’Administració i Direcció d’Empresa a l’horari de tarda tenen en comú el fet que perjudiquen, objectivament, la competitivitat del nostre Campus en relació a l’oferta de la URV a Reus. I és que, tot i formar part d’un mateix conjunt, la facultat de Reus i la de Tortosa competeixen per un mateix públic. Els instruments de què disposa cada facultat per resultar competitiva, en canvi, no són els mateixos, fonamentalment perquè el poder de decisió sobre l’orientació de l’oferta acadèmica i la política de personal del Campus ebrenc continua, sense filtres ni correccions, en mans del seu competidor més directe.

La resolució dels dos conflictes puntuals que han esclatat en les darreres setmanes serà més o menys satisfactòria (en el cas del professorat, no ho serà gens), però aquests casos puntuals han destapat un problema estructural: la manca d’autonomia del nostre campus i la necessitat que les decisions preses per la URV al Camp de Tarragona passin per un filtre que les interpreti en clau territorial.

És probable que això que dic generi rebuig en alguns ambients universitaris en base a la denominada autonomia universitària. I és cert que el que proposo suposa una ingerència en aquesta autonomia. Però també és cert que el Campus de la URV a les Terres de l’Ebre té vocació de convertir-se en una universitat que doni servei a un territori, i no en una delegació subordinada de la universitat del Camp de Tarragona. En aquest sentit, la URV és, per al territori, un instrument per tal d’aconseguir la universitat, de la mateixa manera que Tarragona va utilitzar la Universitat de Barcelona per tal de crear l’embrió del que avui és la URV. Cal tenir memòria, i seria bo que els dirigents de la URV no reproduïssin la situació que ells mateixos van patir quan, des de Barcelona, els feien la vida impossible.

Sense confrontacions ni recels entre territoris, cal obrir el debat. I cal de que el Departament d’Universitats, Innovació i Empresa arbitri aquesta situació, en la que existeix un evident conflicte d’interessos entre la URV i el territori de l’Ebre.

EL SÍNDIC DE GREUGES POSA EN EVIDÈNCIA LA POLÍTICA COMUNICATIVA DE FERRAN BEL

Avui El Punt publica que Rafel Ribó, Síndic de Greuges, ha llençat un contundent toc d’atenció al govern municipal tortosí pel fet de dificultar l’accés dels grups de l’oposició als mitjans de comunicació de titularitat municipal.

Aquest pronunciament del Síndic, que es produeix com a conseqüència d’una queixa formulada pel PSC, destapa l’estratègia de Bel per tal de silenciar l’oposició. Desactivada Ràdio Tortosa, que des de l’entrada al govern de Ferran Bel no fa tertúlies ni entrevistes als regidors de l’oposició, i eliminat el Butlletí Municipal, els únics mitjans de comunicació actius són la pàgina web i el butlletí electrònic, i els grups municipals que no estem al govern tampoc hi tenim accés.

El control de la informació és clau per condicionar l’opinió de la ciutadania, però també és un bon indici de la qualitat democràtica d’una societat i, en aquest cas, d’una administració municipal. Cal dir que, en aquest sentit, el govern de Ferran Bel no passa l’examen.

ACRISTALLATS GUARDIOLA: GAT PER LLEBRE?

Hem d’estar vigilants i reaccionar amb fermesa davant dels intents d’algunes empreses per deslocalitzar la seva producció amb l’excusa de la crisi econòmica.

La confirmació que l’empresa Acristallats Guardiola tanca la seva secció de plaques solars i que, en els propers dies, es podria confirmar el tancament definitiu de la seva fàbrica al Polígon Baix Ebre, ha generat preocupació entre els agents socials i polítics.

Els ERO (Expedients de Regulació d’Ocupació) presentats per empreses com SAMO, ANTAIX, YKK, Colores Cerámicos, etc.., o el que sembla que, en els propers dies, pot presentar LEAR per a la totalitat de la seva plantilla, s’han de vigilar de prop i garantir, des de les administracions públiques, que es justifiquen en la situació econòmica i que no representen canvis d’orientació de les empreses aprofitant la conjuntura.

El cas de Guardiola, però, presenta algunes peculiaritats. El sector de les plaques solars s’identifica, arreu, com un dels sectors que pot jugar un paper important en la recuperació de l’economia. De fet, fins el moment, les Terres de l’Ebre han estat destinatàries de un bon grapat d’instal·lacions fotovoltàiques i, per tant, sembla un bon lloc per tal d’ubicar-hi la producció. D’altra banda, el grup empresarial que es va fer càrrec de la fàbrica del Polígon Baix Ebre ja havia deslocalitzat la línia de miralls prismàtics. Per tot això, sembla que la maniobra dels actuals propietaris de Guardiola és un intent, pur i dur, de deslocalització empresarial, i no té res a veure amb la crisi econòmica.

Davant d’aquesta situació, cal que fem dos coses. La primera, reaccionar de manera unitària i amb fermesa davant d’un intent, tan oportunista com socialment irresponsable, de traslladar la producció de Guardiola a l’estranger. En segon lloc, cal que ens preguntem quines són les característiques de la nostra activitat industrial i agrícola, quin valor afegit estem donant a aquests productes i quins són els atractius que, com a ciutat i territori, oferim a determinats grups inversors. En un món dominat pel capitalisme salvatge i la globalització els costos laborals no poden ser el nostre principal argument per captar i mantenir activitat econòmica.

Ara és temps per minimitzar els efectes de la crisi i, sobretot, per ajudar les famílies que la pateixen. També és temps, però, per reflexionar, planificar i veure de quins actius disposem per tirar endavant quan la crisi acabi. En aquest sentit, cal que mirem el futur amb optimisme. Molts altres voldrien tenir els atractius que nosaltres tenim. Només cal que ens ho creiem i en sabem treure profit.

ARTICLE: UN GOVERN SENSE CAPACITAT DE REACCIÓ

El Govern Municipal està mostrant una apatia preocupant davant la situació per la que estan passant moltes famílies de la ciutat. Una situació excepcional com la que vivim mereix una resposta política excepcional que, en el cas de Tortosa, no s’està produint.

Ara fa un mes vam presentar una proposta amb 21 mesures per fer front a la crisi des de l’àmbit local. Aquest document, que estem presentant a diversos agents socials i econòmics per tal de recollir les seves aportacions, s’ha elaborat amb la voluntat d’impulsar un pacte de ciutat. Aquest pacte, però, l’ha de liderar el govern municipal, que és qui té la potestat, i també la responsabilitat, de convocar a tots els agents polítics, econòmics i socials de la ciutat per tal de consensuar un paquet de mesures que minimitzin els efectes negatius de la crisi en la societat i l’economia tortosines. Ara fa 15 dies vam presentar el document a Ferran Bel i, de moment, no hem rebut cap resposta.

No es tracta d’inventar res. Moltes ciutats catalanes han tancat acords d’aquesta naturalesa per tal de fer front a la crisi econòmica. Tot i que és cert que Tortosa es troba en una situació financera preocupant (l’endeutament de l’Ajuntament i les seves empreses públiques ha crescut 18 milions d’euros en dos anys), i que les competències municipals són limitades, creiem que encara queda marge per tal d’impulsar algunes actuacions que contribueixin a pal·liar les dificultats financeres de les famílies (per exemple fraccionant o ajornant el pagament de l’IBI a les persones en situació d’atur, evitant, a més, un previsible increment de la morositat) o a facilitar l’activitat econòmica (per exemple, avançant la creació del servei d’orientació a empreses i emprenedors prevista al PAM pel 2010). Nosaltres vam plantejar 21 mesures, però de ben segur se’n poden impulsar moltes més.

El més preocupant, però, és que el Govern Municipal continua sense plantejar un model de ciutat i sense impulsar la planificació necessària per que Tortosa surti reforçada d’aquesta crisi global. El Pla Estratègic que es va comprometre a elaborar a partir del 2008 continua essent una simple promesa electoral, i avui és més necessari que mai saber cap on va Tortosa, i quines seran les nostres alternatives al més que previsible tancament d’alguns importants centres de treball de la ciutat i del territori.

Potser aquest govern ha confós la política municipal amb la gestió urbanística. Executar totes les obres previstes per governs anteriors està bé (només faltaria), acollir-se al Fons Estatal d’Inversió Local i aprofitar-lo per fer obres que havien promès i difícilment es podrien executar sense els 6 milions d’euros extra rebuts de l’Estat també està bé. Però cal esperar alguna cosa més d’un govern que va generar unes expectatives desmesurades i que, en canvi, està demostrant un preocupant manca de capacitat de planificació i de reacció.

Jaume Forcadell

Portaveu del Grup Municipal d’ICV a l’Ajuntament de Tortosa

ARTICLE: DE L'OPOSICIÓ AL GOVERN

A tocar de l’equador d’aquest mandat, Ferran Bel sembla conformar-se amb executar les obres previstes pel govern anterior sense introduir noves figures de planificació.

Fer oposició de manera destructiva és relativament senzill. Has de dir que qui mana ho fa tot malament, que Tortosa viu en caos permanent i que és un desgavell. Quan venen eleccions, l’opositor implacable ho ha de prometre tot i, a més, comprometre’s a tirar endavant pactes de ciutat per tal d’evitar l’excessiva politització d’alguns temes sensibles que mereixen consens polític.

Un cop l’opositor implacable accedeix a la cadira central de la sala de plens de l’Ajuntament, en canvi, entra en un procés de pèrdua progressiva de la memòria. El cas és més greu si, a més, ha aconseguit 10 regidors i s’ha quedat a tocar de la majoria absoluta. Llavors, la pèrdua de memòria ve acompanyada d’una actitud de menyspreu a la resta de grups representats a l’Ajuntament, i el degoteig de frases iròniques i sarcàstiques és constant.

Lluny queden les promeses, fetes en campanya electoral, de promoure pactes de ciutat en temes com la immigració, les infraestructures o els serveis. Lluny queda la promesa d’impulsar un Pla Estratègic sense el que Tortosa no podia continuar existint i ara sembla prescindible.

El govern ha canviat, però l’opositor implacable, lluny de convertir-se en un governant amable i dialogant s’ha convertit en un governant implacable. Les propostes (moltes) que hem vingut presentant en aquests gairebé dos anys de mandat de Ferran Bel han topat amb el mur d’un govern orgullós i poc dialogant. I el que és pitjor, el govern s’ha tancat en ell mateix i ha perdut la capacitat de reacció i de planificació. No hi ha diàleg, més enllà de la cordialitat. No hi ha pactes de ciutat, ni planificació consensuada. El govern s’ha convertit en una màquina autista d’executar obres que, en el seu 90%, formen part de la planificació feta pel govern anterior.

Tortosa no és un caos, com no ho era ara fa dos anys. La gestió del govern no és un desgavell, tot i que és francament millorable i no està a l’alçada de les expectatives que va generar. Però el que ens continua fent falta és posar-nos d’acord, govern i oposició, en alguns temes fonamentals, i aquest govern sembla no estar disposat a liderar els pactes de ciutat que Ferran Bel va prometre en campanya electoral. Fa uns dies l’associació Amics dels Castells i del Nucli Antic ens va donar una lliçó. Va provocar la unanimitat del Ple en l’aprovació d’un Pacte pel Patrimoni de Tortosa. Va ser capaç de fer allò que el nostre Alcalde sembla haver renunciat a fer: impulsar un pacte de ciutat. Esperem un canvi de rumb, i l’impuls al Pla Estratègic i el pla de xoc contra la crisi en l’àmbit local serien una bona ocasió per detectar-lo.

Jaume Forcadell

Portaveu del Grup Municipal d’ICV a l’Ajuntament de Tortosa.