LA FEBRE DE LES ORDENANCES

Fa poques setmanes es va fer pública la suspensió de la tramitació de l’ordenança del civisme. Ara, mentre reflexionen quina serà la nova orientació d’aquesta normativa, i per anar obrint boca, ens presenten una proposta d’ordenança per tal de regular els locutoris.

Parlar per telèfon amb l’Equador, el Marroc o Mali deu ser una activitat perillosa. Si no, no s’entén que se’ns proposi aprovar una normativa que estableix que la distància mínima entre dos d’aquests establiments ha de ser de 200 metres. Us imagineu una norma que prohibís la instal·lació d’una botiga de roba, o d’una perfumeria, a menys de 200 metres d’una altra? Doncs amb els locutoris es proposa. No només això, la normativa també diu: “L'activitat de serveis telefònics és incompatible amb cap altra”. També deu ser per la perillositat de l’activitat en qüestió, perquè no s’entén que a un videoclub es pugui vendre de tot i a un locutori no, sempre que paguin la llicència d’activitat que correspongui, faltaria més.

En definitiva, se’ns gira feina. És curiós que el liberalisme tingui aquest grau de flexibilitat: quan convé, i per uns motius determinats, aquest liberalisme pot derivar en intervencionisme. Un intervencionisme clarament discriminatori i injustificat. Ja us avanço que no acceptarem aquestes restriccions, que van molt més enllà de la normalització d’uns establiments comercials que no tenen regulació en el nostre ordenament jurídic. Regulació? D’acord. Persecució? Ni parlar-ne.

PRESSUPOSTOS SENSE PROJECTE POLÍTIC

Ahir vam votar en contra del primer pressupost municipal del govern de Ferran Bel. I no és que el pressupost sigui dolent, ja que incorpora coses positives, com el redimensionament de la GUMTSA per tal de donar l’impuls definitiu al PINCAT. El problema és que ni natros, ni la ciutadania en general, tenim cap informació del que pensen fer amb els nostres impostos.

Quan s’aprova el cartipàs municipal és habitual que vagi acompanyat de les línies fonamentals que seguirà cadascuna de les àrees de gestió del govern. A l’inici d’aquesta legislatura, però, aquesta explicació no es va fer, amb l’argument que en tres mesos s’aprovaria un Pla d’Actuació Municipal (PAM). Doncs bé, en sis mesos no s’ha fet públic cap document que ens parli dels objectius que persegueix cada regidoria i les polítiques que s’aplicaran per tal d’assolir-los. Algú sap quina és l’orientació de l’àrea d’Acció Social? O la d’Esports, que ni tan sols ha reunit el Patronat? Política Cultural? Sí, s’han carregat l’Entrecultures, però hi haurà festival de teatre? I Urbanisme? Està clar que executaran el PinCAT, però quines són les modificacions puntuals del POUM de què parlen sovint? Quin procés s’ha iniciat per a la revisió del model de festes majors? O, quina és la política de captació d’empreses de l’àrea de Promoció Econòmica? Moltes preguntes, i cap resposta.

Crec que és insòlit que un govern municipal aprovi el seu primer pressupost sense haver explicat a les forces polítiques de l’oposició i al conjunt de la ciutadania quin és el seu projecte polític. De moment, a més, d’elaborar els pressupostos amb la participació de la ciutadania (programa electoral de CiU), ni parlar-ne.

LA MOBILITAT, UN DRET DE CIUTADANIA

Molts agents polítics i econòmics interpreten les infraestructures de transport col·lectiu com un article de luxe. La seva visió economicista del transport públic fa que, a l’Europa del S. XXI, encara es qüestioni la necessitat de dotar territoris com el nostre d’una xarxa de ferrocarril suficient. Doncs bé, ja fa temps que venim fent la reflexió que una de les actuacions més importants que les administracions superiors han de fer al nostre territori si es creuen allò del reequilibri territorial és unir les quatre capitals de comarca de les Terres de l’Ebre i el Port d’Alcanar amb ferrocarril, com a màxim en el termini d’execució del Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC 2006-2026). El proper dijous farem noves propostes en aquesta línia.

Les raons que avalen aquest projecte són diverses: en primer lloc, la necessitat d’arribar a un mateix nivell de serveis al conjunt del país per a una mateixa pressió fiscal. En altres paraules, si paguem els mateixos impostos tenim dret a gaudir dels mateixos serveis públics. Això, que ningú qüestiona quan es parla de Salut o Acció Social, s’obvia sistemàticament quan es parla de mobilitat. La força d’aquest argument dintre de les reivindicacions d’equilibri territorial és innegable. En segon lloc, i íntimament relacionada amb l’argument anterior, la constatació que la ciutadania de les Terres de l’Ebre està condemnada a comprar-se un cotxe. L’afectació d’aquesta despesa en el poder adquisitiu dels ebrencs i ebrenques és enorme, sobretot en un territori que s’ha desenvolupat, econòmicament, per sota de la mitjana del país, i acaba perjudicant al conjunt de la nostra economia, en tant que limita, i molt, la nostra capacitat de consumir, i també d’accedir a un habitatge de compra o lloguer. En tercer lloc, l’evident revisió del nostre model de mobilitat que s’està produint amb la constatació de l’existència del canvi climàtic, que aconsella afavorir la mobilitat amb mitjans de transport col·lectiu, sobretot el ferrocarril. I en quart i últim lloc, perquè estem a l’Europa del S. XXI, també a les Terres de l’Ebre, i és vergonyós que un país com Catalunya tingui, avui dia, la xarxa de ferrocarril que té.

És per això que el proper dia 27 de desembre Iniciativa presentarà un primer paquet d’actuacions que s’haurien de finançar amb la disposició addicional tercera de l’Estatut, i que pretenen fer un primer pas en la millora i ampliació del sistema ferroviari català. Això sí, la proposta encara conserva l’estructura actual d’aquest sistema ferroviari, excessivament radial. És curiós com som capaços de criticar la planificació radial de les infraestructures des de Madrid, quan les infraestructures catalanes també són, eminentment, radials. En aquest sentit, continuarem treballant per tal que en un futur no molt llunyà es pugui aconseguir la construcció d’un eix ferroviari occidental per a transport de passatgers, però també de mercaderies, que uneixi el port comercial d’Alcanar amb Móra, connectant així el territori amb el nord de l’Estat.