DESACORDS AMB EL GOVERN MUNICIPAL (5): POLÍTICA CULTURAL

La programació estable a l’Auditori Felip Pedrell i el cinema alternatiu consoliden una oferta d’una qualitat acceptable. Tot i això, el que recordarem d’aquests primers dos anys de mandat és l’eliminació de l’Entrecultures i la pèrdua del Taller de Dansa de Roberto Olivan.

En els darrers anys la política cultural tortosina ha acollit experiències molt interessants que podien contribuir a trencar la monotonia de la nostra oferta artística. La més reconeguda, el Festival de Jazz, s’ha consolidat i és, avui, un dels referents culturals de Tortosa i de bona part del territori. Altres experiències, en canvi, tot i que semblaven tenir un gran potencial, s’han acabat suprimint o bé han hagut de fugir, a contracor, a altres poblacions més receptives a les seves demandes.

Tothom sabia que el Festival Entrecultures s’havia de revisar. S’havia convertit, en els seus primers anys de vida, en un festival excessivament especialitzat i dirigit a un públic molt minoritari, sobretot per a una ciutat com Tortosa. No em va semblar malament la iniciativa que es celebrés cada dos anys, sempre que, a més, s’hagués aprofitar el primer any en blanc per tal de redefinir-lo i fer-lo més atractiu al públic tortosí. Probablement també hagués calgut donar un paper més rellevant a creadors locals, perquè, finalment, l’objectiu d’un festival de teatre ha de ser, també, la promoció d’aquesta manifestació cultural a la ciutat on es celebra. El que encara no he entès és per què calia eliminar-lo completament. L’Entrecultures representava, més enllà del camp cultural, una oportunitat per fer conèixer Tortosa i les Terres de l’Ebre a centenars de persones d’arreu del món. És per això que entenc que la seva supressió no fa cap favor a la cultura tortosina, però tampoc a la seva promoció turística.

Un cas semblant és el del Taller de Roberto Olivan: enguany, 120 persones passaran uns dies a Deltebre i podran gaudir del Delta de l’Ebre. El que no sé és si passaran per Tortosa o no. Quan el govern va decidir no atendre les peticions d’Olivan, el coreògraf tortosí es va veure forçat a marxar a Deltebre. L’excusa oficial, que no es podien donar tantes facilitats a una iniciativa privada, em va semblar dramàtica. Com pot oferir Deltebre el que Tortosa no ha pogut oferir? La qüestió és que hem perdut una experiència artística al més alt nivell, promoguda per un tortosí que, probablement, va trobar més facilitats a la seva Brussel·les d’adopció que no pas a la Tortosa, grisa i trista, que el va veure nàixer.

DESACORDS AMB EL GOVERN MUNICIPAL (4): GESTIÓ ECONÒMICA

L’alt nivell d’endeutament ha provocat que Tortosa estigui, a dia d’avui, en un pla de sanejament financer fiscalitzat per la Generalitat. Això, a priori, no és greu. El problema ve quan, a més, no es compleixen les previsions d’ingressos. Intuïm que la situació és preocupant: encara no s’ha liquidat el pressupost de l’exercici 2008 i els proveïdors estan cobrant amb uns vuit mesos de retard.

Un dels punts forts de la proposta de Ferran Bel havia de ser una millora en la gestió de les finances municipals. Després de dos anys, però, la nostra valoració no és gaire positiva. En dos anys s’han generat, entre l’Ajuntament i les empreses públiques municipals, 18 milions d’euros d’endeutament, gairebé tot a llarg termini. Això s’explica en base a dos circumstàncies: la necessitat d’accelerar l’execució del PINCAT i l’aposta per potenciar empreses públiques que també requereixen endeutar-se per tirar endavant els projectes del govern municipal. En aquest sentit, l’endeutament de les empreses públiques anirà a més en els propers mesos, ja que la decisió que el nou complex d’aigua sigui promogut i explotat per l’empresa pública de gestió esportiva comportarà un nou endeutament a llarg termini, probablement constituint una hipoteca sobre el dret de superfície d’una parcel·la de l’Estadi Municipal.

El problema és que tot això s’ha de pagar, i que, en la situació actual, amb uns ingressos molt per baix de les expectatives que s’havien generat inicialment, caldria ser prudent a l’hora de demanar nous crèdits. Cal tenir en compte que l’Ajuntament, tot i haver contractat un crèdit de 2,3 milions d’euros a llarg termini per tal d’acabar amb l’extrajudicial i atendre en un termini raonable les factures, està pagant amb vuit mesos de retard els proveïments més bàsics.

Ara fa uns mesos vam demanar una revisió del Pla d’Actuació Municipal per tal de revisar-ne les prioritats i adequar-lo a l’actual situació econòmica. També vam demanar contenció en la despesa i moderació en les noves contractacions. De moment no se’ns ha fet arribar cap resposta. Esperem amb atenció la liquidació del pressupost de 2008, tot i que ens temem que ens la presentaran a l’agost per tal de minimitzar l’impacte negatiu que pot tenir.

DESACORDS AMB EL GOVERN MUNICIPAL (3): POLÍTICA COMUNICATIVA

Des de ja fa temps el grups de l’oposició venim denunciant la política comunicativa del govern. En concret, la gestió excloent que està fent dels mitjans de comunicació de titularitat municipal.

Un cop eliminat el butlletí municipal que s’editava en paper, i en el que les forces de l’oposició tenien un espai per expressar-se, es va crear un butlletí electrònic al que no tenim accés. A més, l’anunciat “impuls” a Ràdio Tortosa es va concretar en una reducció de personal i la impossibilitat dels i les professionals que hi treballen de fer una programació completa, més enllà dels informatius. Des que Bel és alcalde de Tortosa, no s’han tornat a fer tertúlies ni entrevistes.

Ara l’alcalde, després de rebre una “recomanació” del Síndic de Greuges, ha accedit a habilitar un espai per als grups de l’oposició a la pàgina web. Ara bé, qui trobi l’enllaç té premi, perquè més amagat no el podien posar. Mentre, el butlletí electrònic seguirà transmetent una informació parcial de l’actualitat municipal.

DESACORDS AMB EL GOVERN MUNICIPAL (2): EL PLA ESTRATÈGIC

El Pla d’Actuació Municipal (PAM) preveu que el Pla Estratègic s’acabi abans de final d’any. És evident que, com ni tan sols s’han iniciat les converses, aquest termini és impossible de complir.

La situació econòmica actual, i la crisi del nostre model urbanístic i industrial, recomanen més que mai una revisió de les línies estratègiques que han d’orientar el desenvolupament de la nostra ciutat. El govern de Ferran Bel, en el transcurs d’aquests dos anys, no s’ha pronunciat sobre el seu model de ciutat. S’han trobat un POUM nou, i un volum d’inversió històric que prové, en gran part, de la planificació d’altres administracions i governs i dels recursos de les administracions superiors, sobretot la Generalitat de Catalunya. És una situació còmoda, en la que només s’ha de gestionar allò que ja estava sobre la taula.

La situació, però, ha canviat radicalment en els darrers mesos. Ja no n’hi ha prou amb acabar tota l’obra prevista en l’horitzó de l’any 2011. Hem de començar a pensar què passarà quan s’acabi el PINCAT, l’edifici de les Delegacions estigui a punt, s’acabin les obres del Fons Estatal d’Inversió Local, i la Universitat estigui construïda. Aquestes i moltes altres obres donaran contingut al mandat de Bel, però governar no és només fer gestió urbanística.

Passat l’equador del mandat, el govern s’hauria de començar a plantejar quina serà la seva herència. De moment, la manca de planificació i l’alt nivell d’endeutament de l’ajuntament fan que la seva aposta de futur, més enllà del 2011, sigui poc engrescadora.