EL MONUMENT A LA BATALLA DE L’EBRE: UN MONUMENT PER LA PAU

Aquests dies es torna a parlar, una vegada més, del Monument a la Batalla de l’Ebre. Potser és hora que arribem a un acord ampli que permeti trobar una solució definitiva a aquesta polèmica.

L’oferiment del Departament d’Interior i Relacions Institucionals de contribuir econòmicament a la modificació de la simbologia franquista del monument ha tornat a obrir la caixa dels trons. Les primeres respostes, previsibles, d’aquells que diuen que això no és prioritari, i que més val que la Generalitat gasti en altres actuacions que aquesta gent jutja més “útils” per a la ciutat. Em pregunto si aquesta mateixa gent jutja prioritària la despesa que ha fet l’Ajuntament de Tortosa per rehabilitar les escultures dels Jardins del Príncep, ara que hi ha crisi, i caldria apostar per actuacions més “útils”.

Més enllà de consideracions subjectives sobre la utilitat o la inutilitat d’aquestes despeses, cal recordar que el Departament d’Interior i Relacions Institucionals no substitueix aquesta aportació per cap altra: ha pagat la ubicació provisional dels Mossos d’Esquadra a Tortosa (tot i que és responsabilitat de l’Ajuntament que l’edifici definitiu no s’hagi finalitzat en el termini previst) i pagarà també la comissaria definitiva que aquests dies es comença a construir. No s’entén, per tant, que es critiqui que el Govern estigui disposat a finançar noves actuacions al territori.

D’altra banda, l’estat de conservació del Monument a la Batalla de l’Ebre comença a fer necessari un acord per a la seva rehabilitació, que en la meva opinió ha de passar per convertir aquest símbol de guerra, de guanyadors que “hallaron gloria” i de perdedors, en un monument per la pau que esdevingui un referent de com el record del que va passar és compatible amb l’expressió del desig que el futur sigui millor. Això, més enllà de disputes polítiques i velles rancúnies, podria derivar en un consens que ens dignificaria com a ciutat.

La nostra aposta, en l’horitzó d’un gran acord de ciutat, és que l’Ajuntament descatalogui el monument i, en col·laboració amb la Generalitat, es convoqui un concurs d’idees per tal de convertir el Monument a la Batalla de l’Ebre en un monument per la pau. De ben segur, un projecte d’aquestes característiques despertarà l’interès de la comunitat artística del territori, del conjunt del país, i fins i tot d’àmbit estatal i internacional. La Tortosa del Segle XXI es mereix un projecte ambiciós que situï el monument com una obra de referència que aposti per la pau en el riu que va ser l’escenari, ara fa setanta anys, de la batalla més sagnant de la Guerra Civil.

LA CASTANYADA, SENSE CONCERT A TORTOSA

Des que el govern actual va prendre possessió, l’àrea de Joventut de l’Ajuntament de Tortosa s’ha anat aprimant més i més. El festival Jove Elements preveia quatre concerts a l’any, un d’ells a la Castanyada, a més d’activitats relacionades amb valors com l’ecologisme, la solidaritat i l’associacionisme juvenil. Oficialment, aquest festival “s’està revisant”. A la pràctica, l’han eliminat.

Un altre exemple dels canvis que està experimentant Joventut és el Nadal Jove. Desprès d’alguns anys en què es gestionava des del Patronat de Fires, ha tornat a l’àmbit de Joventut. No comparteixo la seva ubicació a Fires (jo seria partidari d’incloure’l en l’àmbit d’Acció Social i Educació), però tampoc comparteixo que es consideri el Nadal Jove com una actuació de política de joventut. És cert que els voluntaris del Nadal Jove formen part del col·lectiu juvenil de la ciutat, però és evident que va dirigit als infants. Joventut ha de fer polítiques que afavoreixin l’associacionisme i el voluntariat entre els joves, però no assumir actuacions que van dirigides als xiquets i xiquetes de la ciutat. La virtut d’aquesta modificació, però, és que el pressupost del Nadal Jove ajuda a “inflar” el pressupost de Joventut, que realment decaurà, i molt, en els exercicis vinents.

Sense cap mena de dubte, hi ha hagut un canvi substancial en el pes de les polítiques de joventut a l’Ajuntament de Tortosa, i veient el que ha passat a Tortosa en els darrers temps potser és moment de dedicar-hi més interès i recursos, i no de tornar-la a convertir en una àrea residual. Històricament, les polítiques de Joventut de l’Ajuntament de Tortosa han estat lamentables: la nostra ciutat no té ni casal de joventut, ni alberg juvenil, entre d’altres. En els darrers anys del govern anterior s’hi va començar a posar remei i ara, en canvi, sembla que tornem a fer passes enrera.

Per acabar, i per que no es digui que no fem propostes en positiu, aquí en teniu dos: la primera, que la rehabilitació del Mercat de Ferreries serveixi per donar servei a l’Associació de Veïns de Ferreries, però que també integri un casal juvenil. És un espai prou ampli per acollir els dos usos, i la ubicació, a tocar dels dos IES públics de la ciutat, és excepcional. La segona, que l’àrea de joventut es potenciï i es converteixi en una eina per aconseguir que Tortosa sigui una ciutat “amable” per a la seva gent jove. El primer pas per tal d’aconseguir-ho és treure Joventut de l’IMACT, on no hi pinta res. L’actual govern ja ha fet el traspàs de Turisme de l’IMACT a l’Ajuntament per potenciar l’àrea, i amb les polítiques de Joventut caldria fer exactament el mateix.

LA GESTIÓ DE LES ESCOMBRARIES A TORTOSA: UN POU SENSE FONS?

Hem d’entendre i fer entendre que quan més reciclem més estalviem, i aquest podria ser l’element clau per tal de moderar els costos del servei de recollida d’escombraries a curt termini.

Aquest any, novament, particulars i, sobretot, comerços, experimentaran una nova pujada de la taxa de recollida d’escombraries. Tot i això, aquesta pujada no serà suficient per cobrir el cost total del servei.

En els darrers anys la gestió de les escombraries a Tortosa i al conjunt de la comarca del Baix Ebre ha experimentat canvis substancials. La clausura de l’abocador de l’Aldea, l’entrada en funcionament del de Tivissa, i la creació del Consorci per a la Gestió de Residus del Baix Ebre (en endavant REBE) són mostres d’aquests canvis que, si bé en línies generals suposen una millora notable en la qualitat del servei i les seves repercussions sobre del medi ambient, han acabat generant un increment de costos que sembla no tenir fi. D’altra banda, la millora en el servei no s’acaba de percebre, i la ciutadania encara té la sensació que la ciutat no està neta.

La taxa que paguem els tortosins i tortosines per la recollida dels nostres residus urbans és alta perquè la gestió d’aquests residus també ho és. Hauríem de ser capaços, però, de saber on està el límit en aquest increment de costos, quina és la taxa que ens correspondria si ens comparem amb ciutats de característiques semblants a la nostra i, sobretot, saber què podem fer per tal que aquests costos disminueixin o, com a mínim, s’estabilitzin.

En la situació actual són quatre els eixos que han de fer possible, d’una banda, millorar el servei i, de l’altra, reduir costos. El primer, els contractes a signar amb les empreses que es fan càrrec de la neteja i la recollida de les escombraries. De la qualitat d’aquest contractes en depèn també, en gran mesura, la qualitat del servei i el cost del mateix.

En segon lloc, la consolidació del REBE, que ha de comportar també una estabilització del cost que genera a l’Ajuntament de Tortosa. Fins ara, aquest cost ha crescut substancialment d’un any per a l’altre.

La tercera qüestió, d’una importància fonamental, és la consolidació de la recollida selectiva de residus urbans: hem d’entendre i fer entendre que quant més reciclem més estalviem, i aquest podria ser l’element clau per tal de moderar els costos del servei de recollida d’escombraries a curt termini, a més del beneficis ambientals que genera.

Per últim, i si volem veure la qüestió amb certa perspectiva, cal que ens comencem a preguntar si transportar els residus que es generen a Tortosa fins l’abocador de Tivissa és sostenible, tant des de l’òptica econòmica com l’ambiental. És per això que potser caldria començar a pensar en un abocador comarcal al Baix Ebre.

ADÉU, PEPE

Qui coneixia a Pepe sabia del seu optimisme, de la seva senzillesa i de la seva bondat. Els que, a més de conèixer-lo, vam tenir el plaer d’escoltar alguns episodis de la seva història personal, sabem també que la seva trajectòria vital és digna de ser escrita i recordada.

Pepe ha estat un referent per a les persones que es dediquen a fer política. La seva coherència ideològica, i alhora la seva capacitat de diàleg i el seu caràcter afable el van convertir en un exemple d’allò que hauria de ser la política i, massa sovint, no és. A nivell professional, la seva tasca com a fotògraf li va suposar el reconeixement unànime del col·lectiu periodístic ebrenc ara fa uns anys.

Però sobretot, Pepe ha estat una persona exemplar. La seva trajectòria política i professional són la conseqüència lògica d’una actitud davant la vida. Amb la fermesa que donen els valors i la convicció, amb el somriure a la boca i la mà estesa, Pepe es va convertir en una de les persones més respectades de Tortosa. Prova d’això és que diumenge van venir a dir-li adéu, a més de la seva família i amics, i de companys i companyes de militància del present i del passat, homes i dones que, tot i no compartir les seves idees, van saber apreciar la seva qualitat humana.

La gent del PSUC i d’Iniciativa vam homenatjar Pepe Ramos l’abril del 2007. Al peu de l’escultura, que reproduïa la falç i el martell, s’hi podia llegir: “A Pepe Ramos, per la seva trajectòria política i humana”. Pepe es va emocionar, i gairebé no va poder articular paraula, però en els seus ulls s’hi podia apreciar la felicitat i l’agraïment. Ell, humil, pensava que no havia fet res per merèixer-ho.

MANIFEST BLOCAIRE CONTRA EL TRANSVASAMENT

Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l'Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d'unir la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragna (CAT) amb la d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l'àrea metropolitana de Barcelona.

-Per tot això, denunciem l'alarmisme i la manipulació que el govern català i l'Agència Catalana de l'Aigua estan fent de la falta d'aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l'Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l'últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.

-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l'Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d'aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d'especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l'aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l'estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d'aqüífers contaminats i la dessalació.

-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L'ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l'aigua.

-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l'Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l'altura i defensen els interessos del territori, davant d'aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l'aigua.

-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d'altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l'Ebre, a la Plataforma en Defensa de l'Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l'objectiu d'aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.

Ebresfera (Terres de l'Ebre), 15 de maig de 2008

JEV DE LES TERRES DE L'EBRE PRESENTA LA CAMPANYA “EL CURRO ESTÀ FOTUT”

El coordinador nacional de Joves d’Esquerra Verda i candidat jove per a les eleccions generals, David Cid, acompanyat del responsable ebrenc de JEV, Jordi Jordan i el regidor d’ICV a l’Ajuntament de Tortosa, Jaume Forcadell, presenten la campanya “El curro està fotut” amb les propostes de polítiques laborals de la formació roig-verda.

La campanya dels joves d’ICV porta per títol “El curro està fotut” i denuncia els salaris baixos, la precarietat laboral o els accidents que es produeixen en la feina a l’hora que proposa en positiu diferents mesures per redreçar aquestes situacions. Així, David Cid, coordinador nacional de JEV ha afirmat que “la temporalitat i els salaris baixos que patim avui dia a Catalunya i l’Estat espanyol són dos problemes que calen solucionar i que les propostes de JEV en aquest aspecte són les més valentes i justes de totes les que han presentat les organitzacions polítiques al llarg de la precampanya, situant a JEV i a ICV a l’esquerra de tothom en propostes econòmiques i laborals”.

D’altra banda, el coordinador nacional de JEV ha recordat que “la gent jove patim el doble d’atur i de treballs temporals que la població adulta, i per a solucionar-ho apostem perquè els contractes temporals cobrin més que els indefinits i així compensar la inestabilitat i prevenir el frau en la contractació”.

D’aquesta forma, la proposta de Joves d’Esquerra Verda vol que el Salari Mínim arribi als 1.000 € al llarg de la propera legislatura per a poder doblar la capacitat adquisitiva dels i les joves tot equiparant-nos amb la resta dels països europeus.

Més informació al bloc: www.elblocdelcurro.cat

L'EBREBLOC: POLÍTICS AMB BLOCS O BLOCS DE POLÍTICS?

Avui participo en una taula rodona en el marc de l'Ebrebloc. M'acompanyaran Joan Sabaté (PSC), Francesc Sancho (CiU) i Pere Muñoz (ERC), i Sílvia Tejedor serà l'encarregada de moderar el debat.

El debat començarà a les 12h a la Biblioteca Municipal de Roquetes.