Sense ser fatalistes ni cridar a la confrontació, cal que reflexionem sobre la manca d’autonomia del Campus de la URV a les Terres de l’Ebre i les possibles conseqüències d’aquesta dependència.
La il·lusió generada per la imminent construcció del Campus ebrenc de la Universitat Rovira i Virgili i la evident consolidació de la seva oferta acadèmica s’ha vist frenada en les darreres setmanes per dos fets independents que, en la meva opinió, formen part d’un mateix problema.
L’acomiadament de diversos professors dels Departaments d’Economia i d’Empresa, d’una banda, i l’intent de condemnar els futurs estudis del grau d’Administració i Direcció d’Empresa a l’horari de tarda tenen en comú el fet que perjudiquen, objectivament, la competitivitat del nostre Campus en relació a l’oferta de la URV a Reus. I és que, tot i formar part d’un mateix conjunt, la facultat de Reus i la de Tortosa competeixen per un mateix públic. Els instruments de què disposa cada facultat per resultar competitiva, en canvi, no són els mateixos, fonamentalment perquè el poder de decisió sobre l’orientació de l’oferta acadèmica i la política de personal del Campus ebrenc continua, sense filtres ni correccions, en mans del seu competidor més directe.
La resolució dels dos conflictes puntuals que han esclatat en les darreres setmanes serà més o menys satisfactòria (en el cas del professorat, no ho serà gens), però aquests casos puntuals han destapat un problema estructural: la manca d’autonomia del nostre campus i la necessitat que les decisions preses per la URV al Camp de Tarragona passin per un filtre que les interpreti en clau territorial.
És probable que això que dic generi rebuig en alguns ambients universitaris en base a la denominada autonomia universitària. I és cert que el que proposo suposa una ingerència en aquesta autonomia. Però també és cert que el Campus de la URV a les Terres de l’Ebre té vocació de convertir-se en una universitat que doni servei a un territori, i no en una delegació subordinada de la universitat del Camp de Tarragona. En aquest sentit, la URV és, per al territori, un instrument per tal d’aconseguir la universitat, de la mateixa manera que Tarragona va utilitzar la Universitat de Barcelona per tal de crear l’embrió del que avui és la URV. Cal tenir memòria, i seria bo que els dirigents de la URV no reproduïssin la situació que ells mateixos van patir quan, des de Barcelona, els feien la vida impossible.
Sense confrontacions ni recels entre territoris, cal obrir el debat. I cal de que el Departament d’Universitats, Innovació i Empresa arbitri aquesta situació, en la que existeix un evident conflicte d’interessos entre la URV i el territori de l’Ebre.
La il·lusió generada per la imminent construcció del Campus ebrenc de la Universitat Rovira i Virgili i la evident consolidació de la seva oferta acadèmica s’ha vist frenada en les darreres setmanes per dos fets independents que, en la meva opinió, formen part d’un mateix problema.
L’acomiadament de diversos professors dels Departaments d’Economia i d’Empresa, d’una banda, i l’intent de condemnar els futurs estudis del grau d’Administració i Direcció d’Empresa a l’horari de tarda tenen en comú el fet que perjudiquen, objectivament, la competitivitat del nostre Campus en relació a l’oferta de la URV a Reus. I és que, tot i formar part d’un mateix conjunt, la facultat de Reus i la de Tortosa competeixen per un mateix públic. Els instruments de què disposa cada facultat per resultar competitiva, en canvi, no són els mateixos, fonamentalment perquè el poder de decisió sobre l’orientació de l’oferta acadèmica i la política de personal del Campus ebrenc continua, sense filtres ni correccions, en mans del seu competidor més directe.
La resolució dels dos conflictes puntuals que han esclatat en les darreres setmanes serà més o menys satisfactòria (en el cas del professorat, no ho serà gens), però aquests casos puntuals han destapat un problema estructural: la manca d’autonomia del nostre campus i la necessitat que les decisions preses per la URV al Camp de Tarragona passin per un filtre que les interpreti en clau territorial.
És probable que això que dic generi rebuig en alguns ambients universitaris en base a la denominada autonomia universitària. I és cert que el que proposo suposa una ingerència en aquesta autonomia. Però també és cert que el Campus de la URV a les Terres de l’Ebre té vocació de convertir-se en una universitat que doni servei a un territori, i no en una delegació subordinada de la universitat del Camp de Tarragona. En aquest sentit, la URV és, per al territori, un instrument per tal d’aconseguir la universitat, de la mateixa manera que Tarragona va utilitzar la Universitat de Barcelona per tal de crear l’embrió del que avui és la URV. Cal tenir memòria, i seria bo que els dirigents de la URV no reproduïssin la situació que ells mateixos van patir quan, des de Barcelona, els feien la vida impossible.
Sense confrontacions ni recels entre territoris, cal obrir el debat. I cal de que el Departament d’Universitats, Innovació i Empresa arbitri aquesta situació, en la que existeix un evident conflicte d’interessos entre la URV i el territori de l’Ebre.
2 comentaris:
Per molt campus Terres de l'Ebre que sigui, no deixa de dur el nom de la URV. I no crec que la URV prioritzi l'Ebre enfront de Tarragona. Som tan ingenus de pensar que per tenir un campus a Tortosa ja tenim una universitat autònoma?
Hola Manel,
precisament aquesta és la reflexió. Ha quedat clar que d'autonomia, el campus de les Terres de l'Ebre, no en té. Ara hem de decidir si això ja ens va bé o fem alguna cosa per canviar-ho.
Publica un comentari a l'entrada