La programació estable a l’Auditori Felip Pedrell i el cinema alternatiu consoliden una oferta d’una qualitat acceptable. Tot i això, el que recordarem d’aquests primers dos anys de mandat és l’eliminació de l’Entrecultures i la pèrdua del Taller de Dansa de Roberto Olivan.
En els darrers anys la política cultural tortosina ha acollit experiències molt interessants que podien contribuir a trencar la monotonia de la nostra oferta artística. La més reconeguda, el Festival de Jazz, s’ha consolidat i és, avui, un dels referents culturals de Tortosa i de bona part del territori. Altres experiències, en canvi, tot i que semblaven tenir un gran potencial, s’han acabat suprimint o bé han hagut de fugir, a contracor, a altres poblacions més receptives a les seves demandes.
Tothom sabia que el Festival Entrecultures s’havia de revisar. S’havia convertit, en els seus primers anys de vida, en un festival excessivament especialitzat i dirigit a un públic molt minoritari, sobretot per a una ciutat com Tortosa. No em va semblar malament la iniciativa que es celebrés cada dos anys, sempre que, a més, s’hagués aprofitar el primer any en blanc per tal de redefinir-lo i fer-lo més atractiu al públic tortosí. Probablement també hagués calgut donar un paper més rellevant a creadors locals, perquè, finalment, l’objectiu d’un festival de teatre ha de ser, també, la promoció d’aquesta manifestació cultural a la ciutat on es celebra. El que encara no he entès és per què calia eliminar-lo completament. L’Entrecultures representava, més enllà del camp cultural, una oportunitat per fer conèixer Tortosa i les Terres de l’Ebre a centenars de persones d’arreu del món. És per això que entenc que la seva supressió no fa cap favor a la cultura tortosina, però tampoc a la seva promoció turística.
Un cas semblant és el del Taller de Roberto Olivan: enguany, 120 persones passaran uns dies a Deltebre i podran gaudir del Delta de l’Ebre. El que no sé és si passaran per Tortosa o no. Quan el govern va decidir no atendre les peticions d’Olivan, el coreògraf tortosí es va veure forçat a marxar a Deltebre. L’excusa oficial, que no es podien donar tantes facilitats a una iniciativa privada, em va semblar dramàtica. Com pot oferir Deltebre el que Tortosa no ha pogut oferir? La qüestió és que hem perdut una experiència artística al més alt nivell, promoguda per un tortosí que, probablement, va trobar més facilitats a la seva Brussel·les d’adopció que no pas a la Tortosa, grisa i trista, que el va veure nàixer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada