EL SANT JOSEP I EL BALNEARI D'EN PORCAR

El proper diumenge se celebra la primera trobada dels Amics dels Josepets. Aprofitant aquest fet, ahir dimecres vam tornar a posar sobre la taula la possibilitat que l’Ajuntament adquireixi el Col·legi de Sant Josep per tal de convertir-lo en un important complex amb equipaments municipals.

L’edifici, d’estil noucentista, està catalogat en el Pla d’Ordenació Urbana Municipal, i és obra de l’arquitecte Joan Abril i Guanyabens. Però més enllà del seu valor patrimonial, que el té, el més interessant de l’adquisició del Sant Josep és el seu potencial a l’hora d’acollir equipaments i solucionar el dèficit que arrossega Tortosa quant a aules i oficines per als serveis municipals i les entitats de la ciutat. D’altra banda, pensem que l’aprofitament del col·legi i el seu entorn són l’impuls definitiu que necessita el barri del Rastre per completar la seva rehabilitació.

Us recordo algunes de les propostes que fèiem en relació als usos que podem donar al complex del Sant Josep: a l’actual residència, fer-hi un alberg juvenil. Les instal·lacions esportives es podrien aprofitar per al barri i per al conjunt de la ciutat, que bona falta ens fan. Proposàvem també la creació d’un centre cívic i que fos la seu d’un ambiciós projecte de museu a la nostra ciutat.

El que no podem compartir de cap manera és el projecte d’enderrocar part del col·legi per fer-hi pisos: si volem fer pisos, al nucli antic en tenim centenars per rehabilitar. Els espais per a equipaments, en canvi, són escassos a la nostra ciutat. No ens sembla una bona idea sacrificar equipaments per a fer-hi pisos. Això, precisament, és el que el govern municipal pretén fer amb l’edifici més emblemàtic del Balneari d’en Porcar, que anirà a terra per tal de fer-hi habitatges. Curiosament, només el nostre grup municipal s’hi va oposar. Totes aquestes propostes que impliquen l’enderrocament d’edificis catalogats i, per tant, als que se’ls reconeix valor patrimonial, me fa pensar que potser estem començant a repetir les errades del passat. L’abandonament del nostre patrimoni durant molts anys explica, en bona part, l’estat lamentable en què es troba. Ara, quan jo pensava que la classe política tortosina havia interioritzat que el nostre patrimoni representa una important oportunitat de generar activitat econòmica a la ciutat, em trobo amb aquestes propostes que van en direcció contrària. No ho comparteixo, i continuo pensant que l’aposta pel turisme cultural (i ecològic) és l’opció més factible (que no la única) que té Tortosa per dinamitzar la seva economia.

FELICITATS PER LA INICIATIVA

Celebro comprovar que a Tortosa queda gent amb memòria. Ja avanço el meu suport a la campanya que inicia el Casal Popular Panxampla per tal de demanar la retirada de símbols i nomenclatura feixista a la nostra ciutat.

Ara fa un any, només sis mesos després de l’inici del mandat municipal, vam presentar una moció al Ple de l’Ajuntament per tal de canviar la nomenclatura del 13 de gener i, fins i tot, la de la Plaça Espanya. Com ja sabeu, la moció no va prosperar. Ara fa unes setmanes vam debatre la retirada de símbols feixistes, entre ells el més representatiu: el Monument a la Batalla de l’Ebre. La nostra moció posava èmfasi en la necessitat de confiar la decisió final de què calia fer amb el monument i el seu entorn a un procés participatiu obert a la ciutadania, partint de la base que Tortosa està obligada per llei a retirar la simbologia franquista que conté el monument. A més, el Memorial Democràtic de la Generalitat estava disposat a finançar l’actuació. El pas següent era presentar una campanya de recollida de signatures, tal com havíem anunciat. Per això, celebrem aquesta iniciativa, i ens sumarem a aquesta campanya per tal d’unir els esforços d’aquelles persones i entitats que, des de sensibilitats diferents, coincidim en la necessitat de recuperar la nostra memòria col·lectiva.

De fet, hi ha coses que és millor que es facin des de la societat civil organitzada que des dels partits polítics, que despertem, ja a priori, el dubte de si fem les coses per convicció o bé per interès partidista o per càlculs electorals. És per això que els vull felicitar per la iniciativa, i espero que serveixi per què aquesta ciutat i aquest territori recuperin la memòria.

Llegeixo també que volen elaborar un catàleg. En aquest sentit, coincidiran amb la tasca que el Memorial Democràtic està portant a terme amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili, que també està elaborant un catàleg de vestigis feixistes a les Terres de l’Ebre.

En definitiva, i com he expressat en diverses ocasions, reitero la meva voluntat de col·laboració amb el Casal Popular Panxampla i qualsevol altra entitat o partit polític en la persecució d’objectius comuns. En aquesta línia, quedem a disposició per qualsevol actuació que puguem emprendre de manera conjunta.

EL MONUMENT A LA BATALLA DE L’EBRE: UN MONUMENT PER LA PAU

Aquests dies es torna a parlar, una vegada més, del Monument a la Batalla de l’Ebre. Potser és hora que arribem a un acord ampli que permeti trobar una solució definitiva a aquesta polèmica.

L’oferiment del Departament d’Interior i Relacions Institucionals de contribuir econòmicament a la modificació de la simbologia franquista del monument ha tornat a obrir la caixa dels trons. Les primeres respostes, previsibles, d’aquells que diuen que això no és prioritari, i que més val que la Generalitat gasti en altres actuacions que aquesta gent jutja més “útils” per a la ciutat. Em pregunto si aquesta mateixa gent jutja prioritària la despesa que ha fet l’Ajuntament de Tortosa per rehabilitar les escultures dels Jardins del Príncep, ara que hi ha crisi, i caldria apostar per actuacions més “útils”.

Més enllà de consideracions subjectives sobre la utilitat o la inutilitat d’aquestes despeses, cal recordar que el Departament d’Interior i Relacions Institucionals no substitueix aquesta aportació per cap altra: ha pagat la ubicació provisional dels Mossos d’Esquadra a Tortosa (tot i que és responsabilitat de l’Ajuntament que l’edifici definitiu no s’hagi finalitzat en el termini previst) i pagarà també la comissaria definitiva que aquests dies es comença a construir. No s’entén, per tant, que es critiqui que el Govern estigui disposat a finançar noves actuacions al territori.

D’altra banda, l’estat de conservació del Monument a la Batalla de l’Ebre comença a fer necessari un acord per a la seva rehabilitació, que en la meva opinió ha de passar per convertir aquest símbol de guerra, de guanyadors que “hallaron gloria” i de perdedors, en un monument per la pau que esdevingui un referent de com el record del que va passar és compatible amb l’expressió del desig que el futur sigui millor. Això, més enllà de disputes polítiques i velles rancúnies, podria derivar en un consens que ens dignificaria com a ciutat.

La nostra aposta, en l’horitzó d’un gran acord de ciutat, és que l’Ajuntament descatalogui el monument i, en col·laboració amb la Generalitat, es convoqui un concurs d’idees per tal de convertir el Monument a la Batalla de l’Ebre en un monument per la pau. De ben segur, un projecte d’aquestes característiques despertarà l’interès de la comunitat artística del territori, del conjunt del país, i fins i tot d’àmbit estatal i internacional. La Tortosa del Segle XXI es mereix un projecte ambiciós que situï el monument com una obra de referència que aposti per la pau en el riu que va ser l’escenari, ara fa setanta anys, de la batalla més sagnant de la Guerra Civil.

LA CASTANYADA, SENSE CONCERT A TORTOSA

Des que el govern actual va prendre possessió, l’àrea de Joventut de l’Ajuntament de Tortosa s’ha anat aprimant més i més. El festival Jove Elements preveia quatre concerts a l’any, un d’ells a la Castanyada, a més d’activitats relacionades amb valors com l’ecologisme, la solidaritat i l’associacionisme juvenil. Oficialment, aquest festival “s’està revisant”. A la pràctica, l’han eliminat.

Un altre exemple dels canvis que està experimentant Joventut és el Nadal Jove. Desprès d’alguns anys en què es gestionava des del Patronat de Fires, ha tornat a l’àmbit de Joventut. No comparteixo la seva ubicació a Fires (jo seria partidari d’incloure’l en l’àmbit d’Acció Social i Educació), però tampoc comparteixo que es consideri el Nadal Jove com una actuació de política de joventut. És cert que els voluntaris del Nadal Jove formen part del col·lectiu juvenil de la ciutat, però és evident que va dirigit als infants. Joventut ha de fer polítiques que afavoreixin l’associacionisme i el voluntariat entre els joves, però no assumir actuacions que van dirigides als xiquets i xiquetes de la ciutat. La virtut d’aquesta modificació, però, és que el pressupost del Nadal Jove ajuda a “inflar” el pressupost de Joventut, que realment decaurà, i molt, en els exercicis vinents.

Sense cap mena de dubte, hi ha hagut un canvi substancial en el pes de les polítiques de joventut a l’Ajuntament de Tortosa, i veient el que ha passat a Tortosa en els darrers temps potser és moment de dedicar-hi més interès i recursos, i no de tornar-la a convertir en una àrea residual. Històricament, les polítiques de Joventut de l’Ajuntament de Tortosa han estat lamentables: la nostra ciutat no té ni casal de joventut, ni alberg juvenil, entre d’altres. En els darrers anys del govern anterior s’hi va començar a posar remei i ara, en canvi, sembla que tornem a fer passes enrera.

Per acabar, i per que no es digui que no fem propostes en positiu, aquí en teniu dos: la primera, que la rehabilitació del Mercat de Ferreries serveixi per donar servei a l’Associació de Veïns de Ferreries, però que també integri un casal juvenil. És un espai prou ampli per acollir els dos usos, i la ubicació, a tocar dels dos IES públics de la ciutat, és excepcional. La segona, que l’àrea de joventut es potenciï i es converteixi en una eina per aconseguir que Tortosa sigui una ciutat “amable” per a la seva gent jove. El primer pas per tal d’aconseguir-ho és treure Joventut de l’IMACT, on no hi pinta res. L’actual govern ja ha fet el traspàs de Turisme de l’IMACT a l’Ajuntament per potenciar l’àrea, i amb les polítiques de Joventut caldria fer exactament el mateix.

LA GESTIÓ DE LES ESCOMBRARIES A TORTOSA: UN POU SENSE FONS?

Hem d’entendre i fer entendre que quan més reciclem més estalviem, i aquest podria ser l’element clau per tal de moderar els costos del servei de recollida d’escombraries a curt termini.

Aquest any, novament, particulars i, sobretot, comerços, experimentaran una nova pujada de la taxa de recollida d’escombraries. Tot i això, aquesta pujada no serà suficient per cobrir el cost total del servei.

En els darrers anys la gestió de les escombraries a Tortosa i al conjunt de la comarca del Baix Ebre ha experimentat canvis substancials. La clausura de l’abocador de l’Aldea, l’entrada en funcionament del de Tivissa, i la creació del Consorci per a la Gestió de Residus del Baix Ebre (en endavant REBE) són mostres d’aquests canvis que, si bé en línies generals suposen una millora notable en la qualitat del servei i les seves repercussions sobre del medi ambient, han acabat generant un increment de costos que sembla no tenir fi. D’altra banda, la millora en el servei no s’acaba de percebre, i la ciutadania encara té la sensació que la ciutat no està neta.

La taxa que paguem els tortosins i tortosines per la recollida dels nostres residus urbans és alta perquè la gestió d’aquests residus també ho és. Hauríem de ser capaços, però, de saber on està el límit en aquest increment de costos, quina és la taxa que ens correspondria si ens comparem amb ciutats de característiques semblants a la nostra i, sobretot, saber què podem fer per tal que aquests costos disminueixin o, com a mínim, s’estabilitzin.

En la situació actual són quatre els eixos que han de fer possible, d’una banda, millorar el servei i, de l’altra, reduir costos. El primer, els contractes a signar amb les empreses que es fan càrrec de la neteja i la recollida de les escombraries. De la qualitat d’aquest contractes en depèn també, en gran mesura, la qualitat del servei i el cost del mateix.

En segon lloc, la consolidació del REBE, que ha de comportar també una estabilització del cost que genera a l’Ajuntament de Tortosa. Fins ara, aquest cost ha crescut substancialment d’un any per a l’altre.

La tercera qüestió, d’una importància fonamental, és la consolidació de la recollida selectiva de residus urbans: hem d’entendre i fer entendre que quant més reciclem més estalviem, i aquest podria ser l’element clau per tal de moderar els costos del servei de recollida d’escombraries a curt termini, a més del beneficis ambientals que genera.

Per últim, i si volem veure la qüestió amb certa perspectiva, cal que ens comencem a preguntar si transportar els residus que es generen a Tortosa fins l’abocador de Tivissa és sostenible, tant des de l’òptica econòmica com l’ambiental. És per això que potser caldria començar a pensar en un abocador comarcal al Baix Ebre.

ADÉU, PEPE

Qui coneixia a Pepe sabia del seu optimisme, de la seva senzillesa i de la seva bondat. Els que, a més de conèixer-lo, vam tenir el plaer d’escoltar alguns episodis de la seva història personal, sabem també que la seva trajectòria vital és digna de ser escrita i recordada.

Pepe ha estat un referent per a les persones que es dediquen a fer política. La seva coherència ideològica, i alhora la seva capacitat de diàleg i el seu caràcter afable el van convertir en un exemple d’allò que hauria de ser la política i, massa sovint, no és. A nivell professional, la seva tasca com a fotògraf li va suposar el reconeixement unànime del col·lectiu periodístic ebrenc ara fa uns anys.

Però sobretot, Pepe ha estat una persona exemplar. La seva trajectòria política i professional són la conseqüència lògica d’una actitud davant la vida. Amb la fermesa que donen els valors i la convicció, amb el somriure a la boca i la mà estesa, Pepe es va convertir en una de les persones més respectades de Tortosa. Prova d’això és que diumenge van venir a dir-li adéu, a més de la seva família i amics, i de companys i companyes de militància del present i del passat, homes i dones que, tot i no compartir les seves idees, van saber apreciar la seva qualitat humana.

La gent del PSUC i d’Iniciativa vam homenatjar Pepe Ramos l’abril del 2007. Al peu de l’escultura, que reproduïa la falç i el martell, s’hi podia llegir: “A Pepe Ramos, per la seva trajectòria política i humana”. Pepe es va emocionar, i gairebé no va poder articular paraula, però en els seus ulls s’hi podia apreciar la felicitat i l’agraïment. Ell, humil, pensava que no havia fet res per merèixer-ho.

MANIFEST BLOCAIRE CONTRA EL TRANSVASAMENT

Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l'Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d'unir la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragna (CAT) amb la d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l'àrea metropolitana de Barcelona.

-Per tot això, denunciem l'alarmisme i la manipulació que el govern català i l'Agència Catalana de l'Aigua estan fent de la falta d'aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l'Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l'últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.

-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l'Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d'aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d'especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l'aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l'estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d'aqüífers contaminats i la dessalació.

-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L'ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l'aigua.

-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l'Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l'altura i defensen els interessos del territori, davant d'aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l'aigua.

-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d'altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l'Ebre, a la Plataforma en Defensa de l'Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l'objectiu d'aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.

Ebresfera (Terres de l'Ebre), 15 de maig de 2008

JEV DE LES TERRES DE L'EBRE PRESENTA LA CAMPANYA “EL CURRO ESTÀ FOTUT”

El coordinador nacional de Joves d’Esquerra Verda i candidat jove per a les eleccions generals, David Cid, acompanyat del responsable ebrenc de JEV, Jordi Jordan i el regidor d’ICV a l’Ajuntament de Tortosa, Jaume Forcadell, presenten la campanya “El curro està fotut” amb les propostes de polítiques laborals de la formació roig-verda.

La campanya dels joves d’ICV porta per títol “El curro està fotut” i denuncia els salaris baixos, la precarietat laboral o els accidents que es produeixen en la feina a l’hora que proposa en positiu diferents mesures per redreçar aquestes situacions. Així, David Cid, coordinador nacional de JEV ha afirmat que “la temporalitat i els salaris baixos que patim avui dia a Catalunya i l’Estat espanyol són dos problemes que calen solucionar i que les propostes de JEV en aquest aspecte són les més valentes i justes de totes les que han presentat les organitzacions polítiques al llarg de la precampanya, situant a JEV i a ICV a l’esquerra de tothom en propostes econòmiques i laborals”.

D’altra banda, el coordinador nacional de JEV ha recordat que “la gent jove patim el doble d’atur i de treballs temporals que la població adulta, i per a solucionar-ho apostem perquè els contractes temporals cobrin més que els indefinits i així compensar la inestabilitat i prevenir el frau en la contractació”.

D’aquesta forma, la proposta de Joves d’Esquerra Verda vol que el Salari Mínim arribi als 1.000 € al llarg de la propera legislatura per a poder doblar la capacitat adquisitiva dels i les joves tot equiparant-nos amb la resta dels països europeus.

Més informació al bloc: www.elblocdelcurro.cat

L'EBREBLOC: POLÍTICS AMB BLOCS O BLOCS DE POLÍTICS?

Avui participo en una taula rodona en el marc de l'Ebrebloc. M'acompanyaran Joan Sabaté (PSC), Francesc Sancho (CiU) i Pere Muñoz (ERC), i Sílvia Tejedor serà l'encarregada de moderar el debat.

El debat començarà a les 12h a la Biblioteca Municipal de Roquetes.

LA FEBRE DE LES ORDENANCES

Fa poques setmanes es va fer pública la suspensió de la tramitació de l’ordenança del civisme. Ara, mentre reflexionen quina serà la nova orientació d’aquesta normativa, i per anar obrint boca, ens presenten una proposta d’ordenança per tal de regular els locutoris.

Parlar per telèfon amb l’Equador, el Marroc o Mali deu ser una activitat perillosa. Si no, no s’entén que se’ns proposi aprovar una normativa que estableix que la distància mínima entre dos d’aquests establiments ha de ser de 200 metres. Us imagineu una norma que prohibís la instal·lació d’una botiga de roba, o d’una perfumeria, a menys de 200 metres d’una altra? Doncs amb els locutoris es proposa. No només això, la normativa també diu: “L'activitat de serveis telefònics és incompatible amb cap altra”. També deu ser per la perillositat de l’activitat en qüestió, perquè no s’entén que a un videoclub es pugui vendre de tot i a un locutori no, sempre que paguin la llicència d’activitat que correspongui, faltaria més.

En definitiva, se’ns gira feina. És curiós que el liberalisme tingui aquest grau de flexibilitat: quan convé, i per uns motius determinats, aquest liberalisme pot derivar en intervencionisme. Un intervencionisme clarament discriminatori i injustificat. Ja us avanço que no acceptarem aquestes restriccions, que van molt més enllà de la normalització d’uns establiments comercials que no tenen regulació en el nostre ordenament jurídic. Regulació? D’acord. Persecució? Ni parlar-ne.

PRESSUPOSTOS SENSE PROJECTE POLÍTIC

Ahir vam votar en contra del primer pressupost municipal del govern de Ferran Bel. I no és que el pressupost sigui dolent, ja que incorpora coses positives, com el redimensionament de la GUMTSA per tal de donar l’impuls definitiu al PINCAT. El problema és que ni natros, ni la ciutadania en general, tenim cap informació del que pensen fer amb els nostres impostos.

Quan s’aprova el cartipàs municipal és habitual que vagi acompanyat de les línies fonamentals que seguirà cadascuna de les àrees de gestió del govern. A l’inici d’aquesta legislatura, però, aquesta explicació no es va fer, amb l’argument que en tres mesos s’aprovaria un Pla d’Actuació Municipal (PAM). Doncs bé, en sis mesos no s’ha fet públic cap document que ens parli dels objectius que persegueix cada regidoria i les polítiques que s’aplicaran per tal d’assolir-los. Algú sap quina és l’orientació de l’àrea d’Acció Social? O la d’Esports, que ni tan sols ha reunit el Patronat? Política Cultural? Sí, s’han carregat l’Entrecultures, però hi haurà festival de teatre? I Urbanisme? Està clar que executaran el PinCAT, però quines són les modificacions puntuals del POUM de què parlen sovint? Quin procés s’ha iniciat per a la revisió del model de festes majors? O, quina és la política de captació d’empreses de l’àrea de Promoció Econòmica? Moltes preguntes, i cap resposta.

Crec que és insòlit que un govern municipal aprovi el seu primer pressupost sense haver explicat a les forces polítiques de l’oposició i al conjunt de la ciutadania quin és el seu projecte polític. De moment, a més, d’elaborar els pressupostos amb la participació de la ciutadania (programa electoral de CiU), ni parlar-ne.

LA MOBILITAT, UN DRET DE CIUTADANIA

Molts agents polítics i econòmics interpreten les infraestructures de transport col·lectiu com un article de luxe. La seva visió economicista del transport públic fa que, a l’Europa del S. XXI, encara es qüestioni la necessitat de dotar territoris com el nostre d’una xarxa de ferrocarril suficient. Doncs bé, ja fa temps que venim fent la reflexió que una de les actuacions més importants que les administracions superiors han de fer al nostre territori si es creuen allò del reequilibri territorial és unir les quatre capitals de comarca de les Terres de l’Ebre i el Port d’Alcanar amb ferrocarril, com a màxim en el termini d’execució del Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC 2006-2026). El proper dijous farem noves propostes en aquesta línia.

Les raons que avalen aquest projecte són diverses: en primer lloc, la necessitat d’arribar a un mateix nivell de serveis al conjunt del país per a una mateixa pressió fiscal. En altres paraules, si paguem els mateixos impostos tenim dret a gaudir dels mateixos serveis públics. Això, que ningú qüestiona quan es parla de Salut o Acció Social, s’obvia sistemàticament quan es parla de mobilitat. La força d’aquest argument dintre de les reivindicacions d’equilibri territorial és innegable. En segon lloc, i íntimament relacionada amb l’argument anterior, la constatació que la ciutadania de les Terres de l’Ebre està condemnada a comprar-se un cotxe. L’afectació d’aquesta despesa en el poder adquisitiu dels ebrencs i ebrenques és enorme, sobretot en un territori que s’ha desenvolupat, econòmicament, per sota de la mitjana del país, i acaba perjudicant al conjunt de la nostra economia, en tant que limita, i molt, la nostra capacitat de consumir, i també d’accedir a un habitatge de compra o lloguer. En tercer lloc, l’evident revisió del nostre model de mobilitat que s’està produint amb la constatació de l’existència del canvi climàtic, que aconsella afavorir la mobilitat amb mitjans de transport col·lectiu, sobretot el ferrocarril. I en quart i últim lloc, perquè estem a l’Europa del S. XXI, també a les Terres de l’Ebre, i és vergonyós que un país com Catalunya tingui, avui dia, la xarxa de ferrocarril que té.

És per això que el proper dia 27 de desembre Iniciativa presentarà un primer paquet d’actuacions que s’haurien de finançar amb la disposició addicional tercera de l’Estatut, i que pretenen fer un primer pas en la millora i ampliació del sistema ferroviari català. Això sí, la proposta encara conserva l’estructura actual d’aquest sistema ferroviari, excessivament radial. És curiós com som capaços de criticar la planificació radial de les infraestructures des de Madrid, quan les infraestructures catalanes també són, eminentment, radials. En aquest sentit, continuarem treballant per tal que en un futur no molt llunyà es pugui aconseguir la construcció d’un eix ferroviari occidental per a transport de passatgers, però també de mercaderies, que uneixi el port comercial d’Alcanar amb Móra, connectant així el territori amb el nord de l’Estat.

SUSPESA LA TRAMITACIÓ DE L’ORDENANÇA DEL CIVISME!

Avui, en Comissió de Governació, la regidora de l’àrea, Rosa Cid, ha anunciat la suspensió de la tramitació de l’Ordenança del Bon Ús de la Via Pública. L’argument oficial per a aquesta suspensió és la voluntat de l’equip de govern d’ampliar el seu “àmbit d’aplicació”.

El 30 de juliol d’enguany Iniciativa va presentar al·legacions a la proposta d’ordenança, que havia estat aprovada pel ple municipal en data 11 de maig de 2007. Vam ser la única força política que ho va fer. Algunes associacions, com Panxampla, Recuperem Lo Carrer o Skatosa també en van presentar. Les al·legacions que presentà Iniciativa proposaven diverses actuacions per tal de millorar espais públics de la ciutat, com la instal·lació de cartelleres municipals o la construcció d’un skatepark, alhora que demanaven la suspensió de la tramitació de l’ordenança, tant per la nostra disconformitat amb el tractament homogeni que es donava a un seguit d’activitats de diversa naturalesa (la mendicitat o els jocs al carrer es tractaven de la mateixa manera que el vandalisme), com per les gravíssimes deficiències jurídiques que hi vam detectar, i que en algun cas fins i tot posaven en dubte la presumpció d’innocència (per exemple en la regulació de la “reiteració”).

Doncs bé, finalment s’ha suspès la tramitació d’aquest text, i ara es vol iniciar novament tota la tramitació amb participació de la societat civil en l’elaboració d’una norma que limitarà, en més o menys intensitat, les llibertats individuals i col·lectives dels tortosins i tortosines. Casualment, aquesta era una de les nostres demandes: el diàleg amb la ciutadania abans de limitar-ne els seus drets. De ben segur tindrem temps de parlar-ne, i d’aportar arguments des d’unes i altres formacions polítiques i, sobretot des de la pròpia societat civil.

No puc acabar sense recordar que l’aprovació de l’ordenança es va produir poc abans de les eleccions del 27 de maig, i que va ser promoguda pel PSC amb el suport de CiU. Mai em deixarà de sorprendre la demagògia que es pot arribar a fer en un context preelectoral. Llavors aquesta normativa havia de salvar Tortosa del caos, i als que qüestionàvem tant el contingut com la forma del text se’ns titllava de poc menys que de llibertaris. Ara s’ha demostrat que, com a mínim quant a la forma, teníem raó. A partir d’aquest moment podrem treballar per que el contingut també estigui a l’alçada.

INICIATIVA I CATALANISME

Avui, 20N, el dia que Artur Mas està teoritzant sobre el catalanisme, i l’Audiència Nacional ha condemnat dos dels joves gironins que van cremar fotos del rei, vull fer una reflexió sobre l’encaix de Catalunya a l’Estat i el difícil moment per què passen el republicanisme i el federalisme al nostre país i al conjunt de l’Estat.

Iniciativa, molt probablement per mèrits (o demèrits) propis, és titllada sovint de tenir un posicionament excessivament ambigu en relació als drets nacionals de Catalunya. El federalisme plurinacional, amb un Estat Català federat a una república federal, s’ha imposat tradicionalment com el model de referència d’ICV, tot i que cada cop més afiliats a la formació roig-verda es defineixen com a nacionalistes o independentistes. De fet, ara que està de moda el dret a decidir, els documents fundacionals d’ICV recullen el dret a l’autodeterminació de Catalunya, i Joves d’Esquerra Verda, les joventuts polítiques d’ICV, es defineixen com a nacionalistes d’esquerres. Això explica la meva militància, i la de molts altres, a Iniciativa.

Jo tinc vocació federalista. El context internacional en què vivim i els lligams que tenim amb els altres pobles i nacions de l’Estat em fan pensar que seria una solució raonable. L’Estat de les Autonomies, el model consagrat per la Constitució Espanyola, només ha avançat com a conseqüència de determinades conjuntures favorables, i ja s’entreveu que la interpretació que PSOE i, sobretot, PP fan d’aquest model limitaran de forma substancial les possibilitats d’aprofundir en el nostre autogovern en els propers anys. La societat espanyola ha caigut en l’autocomplaença, ha oblidat el concepte de federalisme (en un procés que es va iniciar el 23 de febrer del 81 i va culminar amb l’absència de suports per part de la intel·lectualitat d’esquerres espanyola a l’Estatut de Catalunya), i ha perdut el respecte a una societat que ha alimentat bona part del seu progrés; si bé és bo recordar, per contra, que bona part del progrés de Catalunya és imputable a les bones relacions de part de la burgesia catalana amb el franquisme i a l’impuls que la immigració estatal va donar a l’economia catalana. El certificat de defunció del federalisme espanyol deixa en un lloc difícil el federalisme català.

No deixaré de parlar de l’Estatut. Sóc dels que penso que tenim l’Estatut que ens mereixem. Les dos forces polítiques majoritàries de Catalunya així ho van voler: el PSC, perquè mai no ha cregut que podia fer servir els seus diputats, que van ser decisius en la contesa electoral del 14 de març de 2004, per esperonar el PSOE a deixar de ballar al ritme que marcava la demagògia del PP; i CiU, perquè va permetre que el país perdés un parell de llençols a canvi d’una foto on Mas sortís ben pentinat. ERC, que signava l’Estatut unes hores abans, va reaccionar a la foto com tothom sap. ICV, per la seva banda, va dir que sí ràpid. Massa. Quan t’ho expliquen, ho entens, però és difícil d’explicar a la ciutadania. Ja coneixíem el contingut, per això podíem dir que sí. Hores abans tots ho feien: Mas no hi va afegir res. Tots junts, potser ho haguéssim fet. La qüestió és que tenim Estatut per molt temps. Només aconseguir els traspassos que inclou ens costarà anys. El problema és el futur, l’horitzó, que es veu massa a prop, sobretot si tenim en compte amb qui ens juguem els cuartos.

Això em porta a una conclusió, influenciada, això sí, pel fet que sóc un ebrenc que no només ha de combatre el centralisme espanyol, sinó que també ho ha de fer amb el centralisme català. Fins i tot amb els meus. I la conclusió no és altra que cal seguir lluitant per l’autogovern d’aquest país, no per greuges històrics, no per una qüestió racial ni per una qüestió de barretina i sardana, sinó perquè existeixen uns territoris on viuen un conjunt de persones, amb una llengua comuna i una cultura diferenciada (però complexa..) que volen emprendre un camí que és incompatible amb l’espanyolisme ranci que s’ha imposat en aquests 30 anys de democràcia.

Dit això, cal traduir aquest autogovern en un model, i aquí ve el problema. Limitar la solució a la independència em sembla poc intel·ligent. L’Estat de les Autonomies està esgotat i el federalisme no troba referències creïbles a la resta de l’Estat. Només queda la unitat: la unitat de les forces polítiques catalanes per tal de proposar un nou contracte a l’Estat. Tant se val si la solució passa per un model o per un altre, tant se val la forma, el que importa és el contingut: la revisió de la solidaritat amb l’Estat partint de la publicació de les balances fiscals, i la consideració de l’Estat com una administració subsidiària, amb qui el Govern de Catalunya, titular de les competències essencials per tal de regular el que passa en territori català, mancomunaria alguns serveis que per les seves característiques haurien de prestar-se de forma centralitzada. Evidentment el PP quedaria fora d’aquesta proposta, no perquè ho digui jo, sinó perquè ja fa anys que ens ho han deixat clar: la última prova, la proposta que Rajoy va fer ahir per tal d’imposar per llei el castellà a les escoles.

Aquesta és la meva opinió sobre l’encaix de Catalunya a Espanya, i és la posició que he defensat i defensaré dintre d’Iniciativa. Tindrem temps de veure com evoluciona la qüestió, i d’analitzar què ha dit Mas des de la seva “casa gran”. El que hem d’esperar és que les forces polítiques catalanes demostrin responsabilitat. Com a mínim, més de la que van demostrar amb l’aprovació de l’Estatut.

EL CANVI CLIMÀTIC

Amb el consens científic al voltant de l’existència del canvi climàtic comencen a agafar força algunes propostes per combatre’l. Algunes d’aquestes propostes no són noves per a nosaltres: formen part del canvi de model que s’ha vingut reclamant, per part d’alguns col·lectius del nostre territori, en els darrers anys.

El primer exemple, quant a política energètica. Des de fa anys, primer per la construcció de les centrals nuclears, i darrerament per la pressió que el sector de l’energia eòlica (i ara el de la fotovoltaica) exerceix sobre el nostre territori, sabem que cal apostar per les energies renovables, però també que cal minimitzar el seu impacte i atansar la producció a les zones amb més consum energètic. En aquest sentit, també hem reclamat, des del territori, una nova cultura de l’energia, que aposti per l’estalvi i l’eficiència.

D’altra banda, la nostra oposició al transvasament va generar un rebuig generalitzat al model d’urbanitzacions de baixa densitat que s’imposava al llevant peninsular. Avui és conegut l’impacte d’aquest urbanisme dispers en les emissions de gasos d’efecte hivernacle pel model de mobilitat que porta aparellat. També hem pogut escoltar veus que demanen uns creixements urbans que afavoreixin la rehabilitació de les construccions existents, davant del model dominant de construcció de noves vivendes expandint els nuclis urbans de les nostres ciutats de manera injustificada.

I, finalment, el nostre model de mobilitat. Hem de ser conscients que el futur és el transport col·lectiu: una xarxa d’autobusos territorial a curt termini, i en l’horitzó que marca el Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya 2006-2026, desenvolupar el projecte d’un sistema ferroviari ebrenc per al transport de persones, però també de mercaderies. Disposar d’aquest mitjà de transport, que, a més, ha de contribuir a la vertebració del territori unint les comarques del nord amb les del sud, és un dels reptes fonamentals de la futura Vegueria de l’Ebre.

Aquests plantejaments, als que sovint s’ha atribuït la responsabilitat d’aturar el progrés, representen avui eines indispensables per a la lluita contra el canvi climàtic, i constitueixen els eixos fonamentals d’un canvi de model en relació a la manera en que administrem el territori i els recursos naturals. No es tracta de no desenvolupar-se, es tracta de desenvolupar-se sense carregar-se el planeta. Per tot això Joves d’Esquerra Verda, la branca juvenil d’Iniciativa, ha impulsat una campanya de conscienciació al voltant d’aquest fenomen. Creiem que és necessari que la ciutadania conegui tant el problema com les possibles solucions, i que demani a la classe política que actuï en conseqüència.

EL CENTRE D'ACOLLIDA TURÍSTICA DE TORTOSA

D'entrada, vull felicitar a Ricard Forés pel canvi que hi ha hagut en el concepte que ha de donar contingut al Centre d'Acollida Turística de Tortosa. Em sembla molt més adient donar continuitat a la idea de la Tortosa, cruïlla de les tres cultures que limitar la promoció de la ciutat a la cultura andalusí.

Per conèixer millor aquest projecte, podeu visitar la pàgina web de l'Ajuntament de Tortosa, que en una notícia publicada el 7 de novembre, explica de manera sintètica les característiques que tindrà aquest servei. Pel que fa a la seva ubicació, aquest centre s'haurà de construir en una zona aïllada, a un dels accessos a la ciutat de Tortosa, i ha de disposar de zona de pàrking. En aquest punt tinc dubtes: una ciutat com Tortosa, amb quatre accessos (dos al sud i dos al nord), n'haurà d'escollir un per situar-hi aquest centre. Quin triem? A més, estem definint un servei per a visitants que es desplacen en vehicle privat, però excloem (en funció d'on situem el servei) aquelles persones que arribin en tren o autobús a la nostra ciutat. D'altra banda, caldrà definir com es relaciona aquest nou centre amb les oficines d'informació turística locals.

En definitiva, crec que es una bona notícia pels que creiem que el sector turístic ha de ser una de les apostes estratègiques de Tortosa, però caldrà veure com es concreta.

QUÈ PASSA AMB L’ORDENANÇA DEL CIVISME?

Tinc la sensació que el govern de Bel té dubtes sobre la conveniència de tirar endavant l’ordenança del bon ús de la via pública, i no em sorprèn: ja vam expressar, quan vam presentar les al·legacions a la normativa, el nostre rebuig per un text que, jurídicament, és un autèntic desastre.

Més enllà el debat polític sobre la conveniència de tractar de forma homogènia situacions que tenen orígens diversos, i que de cap manera encaixen en el concepte de les conductes incíviques (mendicitat, jocs infantils al carrer...), cal tenir en compte que una normativa que limita les nostres llibertats ha de ser, en primer lloc, producte d’un diàleg i un acord social i polític que no va existir en la seva tramitació a finals de l’anterior legislatura. En segon lloc, cal que aquesta norma tingui un rigor jurídic que en la versió actual no existeix i, per tant, obre la porta a arbitrarietats i no ofereix garanties tan bàsiques com la presumpció d’innocència.

Paral·lelament, seria bo que el govern instal·lés cartelleres a la nostra ciutat, donant la possibilitat a la ciutadania i a algunes associacions de començar a complir amb la famosa ordenança. De moment, al pla de xoc no hi són.

TENIM UN MONUMENT A LA BATALLA DE L'EBRE "DESPULLAT DE QUALSEVOL SIMBOLOGIA"?

Celebro constatar que Ricard Forés no comparteix aquestes declaracions de l'alcalde de Tortosa. No esperava menys. Però cal veure com s'administra aquesta divergència.

Que aquest no és un tema prioritari és opinable. Si pensem de la mateixa manera totes les legislatures (com fins ara), ens passarem la vida amb l'"orgull" de tenir, a casa nostra, un monument que manté els símbols del franquisme i que es va erigir als que "hallaron gloria en la batalla del Ebro". Jo sóc partidari de posar el tema sobre la taula i, sense urgències, intentar arribar a un acord. L'estat en que es troba el monument recomana que anem fent feina. Si no, potser un dia ens llevarem i el trobarem al vell mig del nostre riu.

Fa uns mesos, des d'Iniciativa vam proposar rehabilitar-lo i canviar-li la simbologia feixista per tal de convertir-lo en un monument per la pau. Només caldria l'acord de l'Ajuntament de descatalogar-lo i convocar un concurs d'idees per a la seva reforma. De ben segur que el Govern de la Generalitat preveuria la partida econòmica necessària per tirar endavant la proposta. De fet, aquesta solució va tindre una bona rebuda per part de la resta de forces polítiques de Tortosa i crec que podria generar el consens (o l'acord ampli) necessari.

ON ESTÀ EL PAM?

El nou govern municipal de Tortosa va anunciar que presentaria un Pla d’Actuació Municipal en tres mesos, comptats des de la seva presa de possessió. Avui, 22 d’octubre, més de quatre mesos després de la constitució del nou consistori, encara no ens l’han presentat.

Tothom sap que des de l’oposició tot sembla més fàcil, i que quan tens la responsabilitat de governar és quan els reptes que presenta la gestió municipal adopten la dimensió que realment tenen. Fer una Pla d’Actuació Municipal a quatre anys vista, per tant, no és una tasca fàcil, sobretot quan no existeixen antecedents recents, ja que els governs de Joan Sabaté no van elaborar mai una planificació global de la gestió per al conjunt de la legislatura. Els compromisos, però, s’han de complir. No valdrà que ens diguin, en el moment de la seva presentació, que ells com a mínim l’han fet. Les mancances dels anteriors governs no han de fer virtut l’incompliment d’un compromís clar de l’actual govern de presentar el PAM en tres mesos.

Espero que el presentin en breu, perquè jo també crec que és absolutament necessari per al bon govern de la ciutat. Des del punt de vista de l’oposició representa, a més, el document a partir del qual es pot crear debat al voltant de la gestió municipal i, per tant, fer política: contraposar models, mesurar la coherència de la planificació del govern amb els programes electorals dels grups que hi donen suport, fer-hi aportacions en positiu... En definitiva, fer allò que ens pertoca, treballar, ja sigui des del govern o des de l’oposició, per tal de millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Tortosa i de la resta de pobles del municipi.

CAMPREDÓ MEREIX CONSENS POLÍTIC

El passat dimarts, 16 d’octubre, el Ple de l’Ajuntament va aprovar per unanimitat presentar al·legacions per tal d’evitar que l’autovia de l’interior passi entre Campredó i Font de Quinto. Aquesta moció, elaborada a última hora en junta de portaveus, substituïa la presentada pel grup socialista i la proposta d’acord que presentava presidència. És positiu que, pel bé de Campredó, les dos forces polítiques que presentaven mocions fossin capaces de cedir en els seus posicionaments inicials, però vaig trobar a faltar diàleg previ entre les diferents forces polítiques al voltant d’una qüestió que hauria de quedar fora del debat partidista.

La situació geogràfica del poble de Campredó no és fàcil. La carretera, la via, el canal i els polígons generen importants obstacles per al normal desenvolupament de la població. La proposta de traçat que fa el Ministeri agreujaria, clarament, aquesta situació. Aquesta circumstància hauria justificat una reunió a cinc bandes (CiU, PSC, ERC, ICV, PP) per tal de consensuar un posicionament unitari del Ple de l’Ajuntament en relació a la proposta de traçat. En lloc d’això, ens vam trobar amb dos iniciatives unilaterals i, en part, contraposades, que van provocar que l’acord s’hagués de produir minuts abans del Ple, amb una quarantena de veïns de Campredó esperant per a conèixer el posicionament de l’Ajuntament. Aprofito per a felicitar als veïns i veïnes de Campredó per la seva reacció, contundent i unitària, davant d’aquesta qüestió.

És d’esperar que en els propers dies les diferents forces polítiques ens posem a treballar per tal de proposar la millor alternativa per a Campredó, per a Tortosa, i per al conjunt del territori. Iniciativa ja hi treballa. En aquest sentit, serà important la col·laboració i el suport de la Generalitat i el Ministeri. Esperem que així sigui.