11/1/10

ARTICLE: LA VENDA DE L'EMSP

El fet que el Govern Municipal hagi decidit vendre el 49% de les participacions de l’Empresa Municipal de Serveis Públics (EMSP) implica el reconeixement implícit que la situació econòmica de l’Ajuntament és més que delicada. Lluny de reconèixer-ho, en canvi, se’ns intenta transmetre la idea que Tortosa i la seva empresa d’aigües necessiten un “soci tecnològic”. Això és fals. Tortosa ja gaudeix de tot l’assessorament tècnic que requereixi per ser membre del CONGIAC (Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya).
La realitat és que l’Ajuntament de Tortosa ha esgotat la seva capacitat d’endeutament. Sotmesos a un Pla de Sanejament Financer, i sense marge de maniobra per contractar nous préstecs a llarg termini, el Govern aposta per començar a vendre patrimoni municipal, i com que el mercat immobiliari està sota mínims, no els queda més remei que començar a vendre’s la única empresa pública que funciona de manera exemplar al nostre municipi: l’EMSP.
Aquesta preocupant situació econòmica, provocada per la crisi, s’ha vist agreujada per una gestió econòmica poc rigorosa (l’any 2008 es van quedar al 62,8% de la recaptació prevista, però només van rebaixar un 4% la previsió d’ingressos per l’exercici del 2009). Aquest comportament ha provocat, entre altres coses, que els proveïdors de l’Ajuntament estiguin cobrant amb 12 mesos de retard (en el mandat anterior s’havia reduït per sota dels 90 dies). Sense cap mena de dubte, aquests són indicadors que l’Ajuntament està, econòmicament, al límit, i seria bo que el Govern Municipals tingués el valor d’admetre-ho per tal que, entre tots, cerquem les solucions més adients.
Contemplar com una possible solució la venda de l’EMSP fa que ens plantegem quines conseqüències es podrien derivar d’aquesta operació. Els antecedents diuen que aquestes privatitzacions parcials impliquen la pèrdua de control sobre la gestió d’un recurs estratègic, com és l’aigua. A més, a no ser que es tracti d’una ONG (i les empreses del sector no són precisament ONG), els beneficis després de pagar un important cànon a l’Ajuntament només poden venir per tres vies: empitjorar el servei i no invertir en manteniment i millora de la xarxa d’abastament i sanejament, reducció de personal (25 famílies depenen avui de l’EMSP) o increment de la tarifa. O les tres a l’hora. Parlem, doncs, d’una autèntica hipoteca a 30 anys vista. Cal tenir en compte, a més, que l’empresa d’aigües està completament sanejada i funciona a la perfecció, i a més genera uns beneficis de 500.000 euros anuals que, per cert, aprofito per dir que s’haurien de reinvertir de manera sistemàtica en la millora de la xarxa. Vendre’s l’EMSP per tapar forats no ens sembla, per tant, un exemple de bona gestió.
El que tampoc contribueix a solucionar la situació econòmica de l’Ajuntament és l’obsessió de l’equip de govern per tirar endavant un projecte de noves piscines sobredimensionat per a una ciutat com Tortosa. Gastar-se 14 milions d’euros en una piscina és un luxe asiàtic que no ens podem permetre, i evidentment, els diners han de sortir d’algun lloc. El Govern nega cap vinculació entre l’operació de l’EMSP i la nova piscina, però és tota una casualitat que es parli de vendre l’empresa justament ara, quan estem buscant l’estudi de viabilitat del projecte de la piscina i no ens el donen. El temps dirà.Ara el que cal és responsabilitat i estudiar acuradament quines són les solucions que podem trobar a la situació econòmica de l’Ajuntament. Per a això cal temps i diàleg, i esperem que el Govern i, sobretot, l’Alcalde, estiguin a l’alçada de les circumstàncies.