DESACORDS AMB EL GOVERN MUNICIPAL (1): LA RESPOSTA CONTRA LA CRISI EN L’ÀMBIT LOCAL

Recentment vam fer una roda de premsa de balanç dels primers dos anys de mandat de Ferran Bel, i vam exposar els deu punts de desacord més importants que hem mantingut amb el govern municipal en aquesta primera meitat de mandat. En els propers dies aniré exposant, punt a punt, els motius de desacord. Espero que us serveixi per entendre els nostres posicionaments.

El passat 19 de març vam presentar un document que contenia 21 mesures per tal de fer front a la crisi en l’àmbit local. Aquesta proposta pretenia ser l’aportació d’ICV a un pacte ampli que inclogués a totes les forces polítiques, la societat civil organitzada i els agents econòmics i socials de la ciutat. Com que enteníem que la iniciativa per tal de proposar un pacte d’aquestes característiques correspon a l’alcalde de la ciutat, vam lliurar aquesta proposta a Ferran Bel. Avui, quan fa gairebé 100 dies que vam emprendre aquesta iniciativa, no hem obtingut resposta. I el que és pitjor, l’alcalde no ha pres cap mesura per tal de pal·liar els efectes de la crisi entre la ciutadania.

No es tracta d’inventar res. Moltes ciutats catalanes han tancat acords d’aquestes característiques per tal de fer front a la crisi econòmica. Tot i que és cert que Tortosa es troba en una situació financera preocupant (l’endeutament de l’Ajuntament i les seves empreses públiques ha crescut 18 milions d’euros en dos anys), i que les competències municipals són limitades, creiem que encara queda marge per tal d’impulsar algunes actuacions que contribueixin a pal·liar les dificultats financeres de les famílies (per exemple fraccionant o ajornant el pagament de l’IBI a les persones en situació d’atur, evitant, a més, un previsible increment de la morositat) o a facilitar l’activitat econòmica (per exemple, avançant la creació del servei d’orientació a empreses i emprenedors prevista al PAM pel 2010). Nosaltres vam plantejar 21 mesures, però de ben segur se’n poden impulsar moltes més.

Ja per acabar. Aquesta apatia del govern municipal no es manifesta només en aquest tema. Està mancant lideratge per afrontar una situació que implica un autèntic canvi de cicle, i això es manifesta en altres temes com el retard de gairebé dos anys (segons la previsió del propi govern, que pretenia tenir-lo enllestit a finals del 2009) en l’elaboració del Pla Estratègic.

VERITAT O MENTIDA?

Qüestionat per la manca de neteja als carrers de Tortosa, Bel va recórrer a l’argument que més li ha funcionat en aquests casos: l’ordenança de la via pública ho resoldrà tot. El problema és que el cas concret que es plantejava va quedar exclòs de l’ordenança, com vam denunciar en el seu dia.

Un dels problemes fonamentals de la via pública de Tortosa és la neteja. És per això que vam veure amb estupefacció que la nova ordenança del civisme no regulava la neteja viària. I és que, tot i que es regulaven altres aspectes propis d’una ordenança de Medi Ambient (contaminació acústica, tinença d’animals...), la penalització dels actes incívics relacionats amb la neteja, horaris per a la utilització de contenidors i altres va quedar sense regulació i se’ns va explicar que s’inclourien en una futura ordenança de Medi Ambient.

Dimarts passat, en el transcurs de la conferència de l’Alcalde, vam poder escoltar, novament amb estupefacció, com Ferran Bel assegurava que l’ordenança del civisme seria un instrument útil per tal de combatre actituds com la de deixar una bossa d’escombraries al mig del carrer. Això és fals. L’ordenança no ho regula. No sé si l’Alcalde n’era conscient o no, però el que va dir continua alimentant la falsa idea que aquesta ordenança ho arreglarà tot i això, amb tota probabilitat, tampoc és veritat.

L'IRAN

L’any 2007 vaig passar tres setmanes a l’Iran. El temps suficient per detectar un enorme descontentament entre la població per l’aïllament de l’Iran en relació a Occident.

Gent formada, educada, i amb una curiositat exagerada per conèixer el que passa fora de les fronteres de l’antiga Pèrsia. El contacte amb la societat iraniana va ser realment sorprenent: de vegades, molts joves s’aplegaven al nostre voltant i esperaven el seu torn per preguntar-nos, sobretot, quina imatge teníem a occident de l’Iran i la seva gent. Després d’aquestes ingènues però interessants entrevistes, vam entendre que aquella gent n’estava farta del Guardians de la Revolució, d’Ahmadineyad, i de viure tancada en una realitat que no era la seva.

La ciutadania de l’Iran havia estat relativament lliure, tot i que fos en una societat injusta de classes com a conseqüència de les “relacions perilloses” del règim imperial del Shah amb algunes potencies occidentals. Són gent amb cultura, difícil de manipular per part d’una minoria religiosa. No tinc cap mena de dubte que a l’Iran es viuran temps difícils, perquè una nova revolució del poble s’apropa. Els ayatollahs van trair l’esperit de la revolució del 79, i van tornar a segrestar el poble persa sota un règim dictatorial. Van eliminar els que havien estat els seus aliats en la revolució (sobretot els comunistes) i van convertir una revolució popular en una revolució religiosa. La meva modesta opinió és que el procés que s’ha iniciat amb els resultats electorals a l’Iran no té marxa enrere, i espero que aquella gent tan amable aconsegueixi un futur millor. I espero que els “yankees” no tinguin la tentació de posar-hi els tentacles, com fan sempre. Les precàries relacions entre el món musulmà i occident no ho resistirien.

DOS ANYS INTENSOS

Avui fa dos anys de la constitució del Ple Municipal per al mandat 2007 – 2011. Han estat dos anys d’intens aprenentatge i de reafirmació en els meus valors i en la visió que la gent d’Iniciativa té de Tortosa i del que li convé.

En aquests dos anys també he tingut l’oportunitat de confirmar que la política està en crisi, fonamentalment, perquè no interessa a la gent. I perquè a la majoria de partits polítics no els interessa que la gent s’interessi per la política. La defensa dels valors i de l’interès col·lectiu no està de moda, i s’imposa la política com a instrument oportunista per satisfer els interessos d’una minoria poderosa. El control de la comunicació, en aquest sentit, és clau. A nivell general, els principals mitjans de comunicació es classifiquen per la seva vinculació, més o menys intensa, amb grups editorials clarament polititzats. En l’àmbit municipal, el govern de torn intenta silenciar les veus dels crítics expulsant-los dels mitjans de comunicació de titularitat municipal. Així, amb una gran majoria del públic rebent informacions parcials i propaganda política, se situa el debat lluny de la realitat. Els debats polítics més interessants, més transcendents, queden fora de l’opinió pública, que prou en té de suportar les informacions sobre picabaralles polítiques i baralles dialèctiques, que són les que més interessen, però també les que acabaran provocant que el número d’abstencionistes continuï augmentant.

En endavant, més treball. La recepta? Més carrer. Explicar a molta més gent quins són els reptes fonamentals de Tortosa i quines són les solucions que proposa cadascú. Vivim una època difícil. Moltes persones pateixen i patiran situacions dramàtiques, i és inevitable que la societat es torni a polititzar i exigeixi a la classe política menys baralla mediàtica, menys màrqueting, i més política. Estic convençut que els propers dos anys seran encara més intensos que els que hem deixat enrere.

ARTICLE: QUI PLANIFICA LA NOSTRA CIUTAT?

L’anunci que l’Ajuntament de Tortosa paralitza la requalificació dels terrenys on hi havia d’anar una urbanització amb camp de golf destapa, un cop més, el servilisme de les administracions locals enfront dels grans grups inversors.

Per a l’interès públic, en aquest cas, el de la ciutat de Tortosa i la seva ciutadania, és necessària o no una urbanització de 1.200 vivendes i un camp de golf a Vinallop? Aquesta hauria de ser la pregunta que es fes un planificador urbanístic com cal. Perquè el creixement d’una ciutat, la seva morfologia a 20 anys vista, ha de respondre a un model de ciutat i a un model de desenvolupament econòmic, i no pas als interessos d’un grup inversor, com és el cas.

En el procés d’elaboració del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), l’Ajuntament de Tortosa va concloure que a la zona del Mas de Xíes, a Vinallop, el que li convenia a Tortosa era deixar-la com està i, fins i tot, catalogar-la per les seves especificitats ambientals i arqueològiques. L’interès d’una empresa privada, però, va provocar que quan ni tan sols havia entrat en vigor el text refós del POUM es promogués, per part del mateix Ajuntament, una modificació puntual de la planificació per tal de donar un gir de 180 graus i preveure un nou poble a Tortosa. Perquè 1.200 cases són un nou poble, i un poble enorme. De res va servir revisar el POUM de Tortosa durant 7 anys, perquè amb una simple modificació puntual vam canviar l’orientació estratègica de Tortosa en matèria urbanística.

Veient això, i que ara es fa marxa enrera, em pregunto qui planifica la nostra ciutat. I em pregunto de que serveix un POUM a vint anys vista si després és paper mullat. I em pregunto per què, si la majoria del Ple Municipal va decidir, tard i malament, que ens calien 1.200 cases noves a Vinallop, ara es fa marxa enrera. Diuen que és per evitar especulacions. Per a mi, que l’Ajuntament requalifiqui terrenys comprats per un inversor a preu de saldo per fer una urbanització de luxe també és especulació.

Ja per acabar. Celebro que no es faci aquesta urbanització, però em preocupa veure com funciona Tortosa des del punt de vista urbanístic. I no només per aquest cas, sinó també per altres: la política de la requalificació a la carta, del construir tant com es pugui, de supeditar els interessos generals als d’alguns promotors sense escrúpols, és una de les causes fonamentals de l’esclat de la bombolla immobiliària a les Terres de l’Ebre, a Catalunya, i al conjunt de l’Estat Espanyol. Potser l’opinió pública hauria de començar a prendre part i a opinar sobre la necessitat que l’urbanisme respongui a l’interès general, a garantir un habitatge digne a tothom i a crear espais urbans més amables per tal de promoure la convivència. Si necessiteu més dades sobre urbanisme salvatge i especulador, aneu a veure en què s’ha convertit la urbanització de FADESA a l’Aldea i pregunteu a la gent que s’hi va comprar una casa què en pensen.

ROMEVA: UN PUNT D'INFLEXIÓ

Dedico uns minuts a celebrar com cal la reelecció de Raül Romeva com a Eurodiputat. A partir d’ara: autocrítica i treball.

Ja vaig tenir l’ocasió de felicitar ahir en Raül Romeva, però vull donar-li les gràcies públicament. I no només per haver aconseguit un gran resultat electoral. sobretot si tenim en compte les circumstàncies en què s’han celebrat aquestes eleccions, sinó també pel fet d’haver representat com ningú el que és ICV i els valors que representa. En aquests dies he detectat entre l’organització i els i les nostres simpatitzants una il·lusió que feia temps que no veia, i en bona part és mèrit de Romeva i de Joan Herrera, que han fet una campanya excel·lent i han demostrat formar un gran tàndem.

Dit això, vull expressar la vergonya profunda que sento per l’abstenció que es va produir el passat diumenge, i que en cap cas ens pot deixar indiferents. Cadascú haurà de fer la seva autocrítica i arribar a unes conclusions. El nostre camí, jo, el tinc clar. Aquestes eleccions han de significar un punt d’inflexió, i hem de tornar a convertir-nos en el referent de la gent catalanista, d’esquerres i ecologista que és crítica amb el món que hem construït i que pensa que ens calen transformacions profundes.

RECTA FINAL

Les enquestes fan ballar l’escó de Raül Romeva a l’Eurocambra. De fet, és l’únic candidat català que veu perillar la seva elecció quan ha estat un dels millors eurodiputats d’aquesta legislatura.

Ara que arriba la recta final, vull fer una crida als electors i les electores que es consideren catalanistes, d’esquerres, ecologistes i, a més, pensen que encara podem fer alguna cosa per combatre fenòmens globals com la pobresa al món, el tràfic internacional d’armes o el canvi climàtic. Raül representa tot això, i ho fa molt bé. Hem de fer força, entre tots, per tal que un dels polítics més brillants que ha donat el nostre país en els darrers anys pugui continuar la tasca que va iniciar ara fa cinc anys.

Independentment de si decidiu o no donar-li el vostre suport, si Raül Romeva surt reelegit podreu seguir la seva tasca al seu bloc.

PLA PER AL TANCAMENT DE LES NUCLEARS

El passat diumenge vam estar amb Raül Romeva i Joan Herrera a la platja de l'Almadrava, des d'on hi ha una vista privilegiada del complex de la Central Nuclear de Vandellós.

En el transcurs de la roda de premsa, Romeva i Herrera van exposar el pla pont per al tancament de les centrals nuclears proposat per ICV, i van demanar el govern Zapatero que no prorrogui de manera incondicionada la llicència de la Central de Garoña.

ICV demana que s'allargui 5 anys la vida útil de les centrals nuclears i que se'n revisi el repartiment de beneficis. Així, la part més important dels ingressos generats per les nuclears en aquests cinc anys (amb les instal·lacions ja amortitzades i, per tant, amb uns beneficis espectaculars per a les empreses propietàries) es destinaria a investigació d'energies renovables i a la creació d'un fons per tal de promoure alternatives econòmiques a les zones nuclearitzades. Amb aquest pla, que combina les experiències d'Alemanya i altres països de la Unió Europea que estan en procès de tancament de les seves centrals, l'Estat Espanyol deixaria de produir energia nuclear abans de 10 anys.

En relació al Magatzem Temporal Centralitzat que l'Estat intentar crear al territori, Romeva i Herrera van denunciar que, també en matèria energètica, les empreses estan privatitzant els beneficis i socialitzant les pèrdues, ja que la gestió dels residus nuclears suposa una gran despesa de recursos públics, i van reiterar l'oposició d'ICV a la seva ubicació al Camp de Tarragona o les Terres de l'Ebre.

Per cert, avui hi ha una interessant entrevista al Raül Romeva al diari Avui.

RAÜL ROMEVA

Raül Romeva ofereix una aposta equilibrada entre la defensa dels drets nacionals i lingüístics de Catalunya, la lluita per una Europa més social i que respecti el medi ambient, i la denúncia de les vergonyes del món occidental.

Romeva, que ha estat reconegut com el segon eurodiputat més actiu en la legislatura que ara s’esgota, té el repte de donar a conèixer la seva tasca en quinze dies. I és que, desgraciadament, el treball que porten a terme els eurodiputats i eurodiputades no és notícia fins que no arriben les eleccions. Potser a altres partits ja els hi va bé, perquè és evident que hi ha projectes polítics que fan servir les eleccions europees per “jubilar” alguns dels seus col·laboradors. No és el cas d’en Raül Romeva, que és, sense cap mena de dubte, un dels millors actius que avui té el projecte d’Iniciativa i, en la meva opinió, un dels millors polítics del país.

Tant en Raül com el conjunt de la gent d’Iniciativa voldríem que el seguiment mediàtic de l’activitat dels nostres representants a l’Eurocambra fos molt més intens, perquè així la gent podria valorar millor la feina feta, però com que no és així, intentarem contribuir a difondre aquest treball i les prioritats d’en Raül de cara al futur.

Reprodueixo aquí el perfil del nostre candidat. Per tal d’ampliar la informació i conèixer les seves propostes podeu visitar la seva pàgina raulromeva.cat

Raul Romeva

Nascut el 1971, és doctor en Relacions Internacionals i llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Actualment és analista investigador sobre conflictes armats i rehabilitació postbèl·lica a l’Escola de Cultura de Pau de la UAB i consultor de Nacions Unides.

És autor de diversos llibres i publicacions, entre els quals destaquen: Guerra, posguerra y paz: pautas para el análisis y la intervención en contextos postbélicos o postacuerdo; Bosnia en paz: lecciones, retos y oportunidades de una posguerra contemporánea; Desarmament i desenvolupament: claus per armar consciències; Bòsnia-Hercegovina: lliçons d’una guerra; Pau i seguretat a Europa: prevenció de conflictes armats a l’Europa de la postguerra freda, i Construcció Europea: present i futur de la UE.

D’octubre de 1995 fins a agost de 1996 va ser l’ajudant principal del representant de la UNESCO a Bòsnia i Herzegovina i el responsable del programa educatiu i de promoció del programa de Cultura de Pau de la UNESCO en aquell país. Va ser també supervisor de l’OSCE per a les eleccions a Bòsnia i Herzegovina els anys 1996 i 1997.

Ha estat professor associat de Relacions Internacionals a la UAB (1994-1995 i 1996-2002), investigador sobre pau i desarmament al Centre UNESCO de Catalunya (1994-1998) i coordinador de campanyes de desarmament i prevenció de conflictes armats a Intermón-Oxfam (1998-1999). Col·labora habitualment en la premsa escrita i la ràdio.
La seva militància a ICV comença a l’agrupació de Caldes de Montbui (Vallès Oriental) l’any 1989. Va entrar a formar part del Grup Promotor de Joves amb Iniciativa i posteriorment al Consell Nacional d’aquesta formació.

Entre 1994 i 1999 milita tant a Joves amb Iniciativa-Joves d'Esquerra Verda com en l’organització temàtica Europa d’ICV, després passa a militar exclusivament en l’organització temàtica Europa.

La seva militància l’ha dut, sobretot, a col·laborar en aspectes relacionats amb la construcció de la pau, el desarmament, la cooperació i les relacions europees i internacionals.

El 1994 i el 1999 va ser candidat al Parlament Europeu en les llistes d’ICV. També ha format part de les candidatures d’ICV en diverses eleccions municipals (Caldes de Montbui, 1991 i 1995), autonòmiques (1992) i estatals (2000). L’any 2004 va ser elegit eurodiputat i actualment és:

Vicepresident de la Comissió de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere i de la Delegació per a les Relacions amb els Països d’ Amèrica Central.

Membre de la Comissió d’Afers Exteriors, de la Subcomissió de Drets Humans i de la Delegació a l’Assemblea Parlamentària Euro – Llatinoamericana.

Suplent de la Comissió de Pesca, de la Subcomissió de Seguretat i Defensa, de la Delegació a la Comissió Parlamentaria Mixta UE – Mèxic, de la Delegació per a les Relacions amb els Països d’Àsia Meridional i de la Delegació a l’Assemblea Parlamentària Euromediterrània.

Us penjo l'enllaç amb el vídeo de campanya de Raül Romeva per a les Eleccions al Parlament Europeu.

LA UNIVERSITAT A LES TERRES DE L'EBRE

Sense ser fatalistes ni cridar a la confrontació, cal que reflexionem sobre la manca d’autonomia del Campus de la URV a les Terres de l’Ebre i les possibles conseqüències d’aquesta dependència.

La il·lusió generada per la imminent construcció del Campus ebrenc de la Universitat Rovira i Virgili i la evident consolidació de la seva oferta acadèmica s’ha vist frenada en les darreres setmanes per dos fets independents que, en la meva opinió, formen part d’un mateix problema.

L’acomiadament de diversos professors dels Departaments d’Economia i d’Empresa, d’una banda, i l’intent de condemnar els futurs estudis del grau d’Administració i Direcció d’Empresa a l’horari de tarda tenen en comú el fet que perjudiquen, objectivament, la competitivitat del nostre Campus en relació a l’oferta de la URV a Reus. I és que, tot i formar part d’un mateix conjunt, la facultat de Reus i la de Tortosa competeixen per un mateix públic. Els instruments de què disposa cada facultat per resultar competitiva, en canvi, no són els mateixos, fonamentalment perquè el poder de decisió sobre l’orientació de l’oferta acadèmica i la política de personal del Campus ebrenc continua, sense filtres ni correccions, en mans del seu competidor més directe.

La resolució dels dos conflictes puntuals que han esclatat en les darreres setmanes serà més o menys satisfactòria (en el cas del professorat, no ho serà gens), però aquests casos puntuals han destapat un problema estructural: la manca d’autonomia del nostre campus i la necessitat que les decisions preses per la URV al Camp de Tarragona passin per un filtre que les interpreti en clau territorial.

És probable que això que dic generi rebuig en alguns ambients universitaris en base a la denominada autonomia universitària. I és cert que el que proposo suposa una ingerència en aquesta autonomia. Però també és cert que el Campus de la URV a les Terres de l’Ebre té vocació de convertir-se en una universitat que doni servei a un territori, i no en una delegació subordinada de la universitat del Camp de Tarragona. En aquest sentit, la URV és, per al territori, un instrument per tal d’aconseguir la universitat, de la mateixa manera que Tarragona va utilitzar la Universitat de Barcelona per tal de crear l’embrió del que avui és la URV. Cal tenir memòria, i seria bo que els dirigents de la URV no reproduïssin la situació que ells mateixos van patir quan, des de Barcelona, els feien la vida impossible.

Sense confrontacions ni recels entre territoris, cal obrir el debat. I cal de que el Departament d’Universitats, Innovació i Empresa arbitri aquesta situació, en la que existeix un evident conflicte d’interessos entre la URV i el territori de l’Ebre.

EL SÍNDIC DE GREUGES POSA EN EVIDÈNCIA LA POLÍTICA COMUNICATIVA DE FERRAN BEL

Avui El Punt publica que Rafel Ribó, Síndic de Greuges, ha llençat un contundent toc d’atenció al govern municipal tortosí pel fet de dificultar l’accés dels grups de l’oposició als mitjans de comunicació de titularitat municipal.

Aquest pronunciament del Síndic, que es produeix com a conseqüència d’una queixa formulada pel PSC, destapa l’estratègia de Bel per tal de silenciar l’oposició. Desactivada Ràdio Tortosa, que des de l’entrada al govern de Ferran Bel no fa tertúlies ni entrevistes als regidors de l’oposició, i eliminat el Butlletí Municipal, els únics mitjans de comunicació actius són la pàgina web i el butlletí electrònic, i els grups municipals que no estem al govern tampoc hi tenim accés.

El control de la informació és clau per condicionar l’opinió de la ciutadania, però també és un bon indici de la qualitat democràtica d’una societat i, en aquest cas, d’una administració municipal. Cal dir que, en aquest sentit, el govern de Ferran Bel no passa l’examen.

ACRISTALLATS GUARDIOLA: GAT PER LLEBRE?

Hem d’estar vigilants i reaccionar amb fermesa davant dels intents d’algunes empreses per deslocalitzar la seva producció amb l’excusa de la crisi econòmica.

La confirmació que l’empresa Acristallats Guardiola tanca la seva secció de plaques solars i que, en els propers dies, es podria confirmar el tancament definitiu de la seva fàbrica al Polígon Baix Ebre, ha generat preocupació entre els agents socials i polítics.

Els ERO (Expedients de Regulació d’Ocupació) presentats per empreses com SAMO, ANTAIX, YKK, Colores Cerámicos, etc.., o el que sembla que, en els propers dies, pot presentar LEAR per a la totalitat de la seva plantilla, s’han de vigilar de prop i garantir, des de les administracions públiques, que es justifiquen en la situació econòmica i que no representen canvis d’orientació de les empreses aprofitant la conjuntura.

El cas de Guardiola, però, presenta algunes peculiaritats. El sector de les plaques solars s’identifica, arreu, com un dels sectors que pot jugar un paper important en la recuperació de l’economia. De fet, fins el moment, les Terres de l’Ebre han estat destinatàries de un bon grapat d’instal·lacions fotovoltàiques i, per tant, sembla un bon lloc per tal d’ubicar-hi la producció. D’altra banda, el grup empresarial que es va fer càrrec de la fàbrica del Polígon Baix Ebre ja havia deslocalitzat la línia de miralls prismàtics. Per tot això, sembla que la maniobra dels actuals propietaris de Guardiola és un intent, pur i dur, de deslocalització empresarial, i no té res a veure amb la crisi econòmica.

Davant d’aquesta situació, cal que fem dos coses. La primera, reaccionar de manera unitària i amb fermesa davant d’un intent, tan oportunista com socialment irresponsable, de traslladar la producció de Guardiola a l’estranger. En segon lloc, cal que ens preguntem quines són les característiques de la nostra activitat industrial i agrícola, quin valor afegit estem donant a aquests productes i quins són els atractius que, com a ciutat i territori, oferim a determinats grups inversors. En un món dominat pel capitalisme salvatge i la globalització els costos laborals no poden ser el nostre principal argument per captar i mantenir activitat econòmica.

Ara és temps per minimitzar els efectes de la crisi i, sobretot, per ajudar les famílies que la pateixen. També és temps, però, per reflexionar, planificar i veure de quins actius disposem per tirar endavant quan la crisi acabi. En aquest sentit, cal que mirem el futur amb optimisme. Molts altres voldrien tenir els atractius que nosaltres tenim. Només cal que ens ho creiem i en sabem treure profit.

ARTICLE: UN GOVERN SENSE CAPACITAT DE REACCIÓ

El Govern Municipal està mostrant una apatia preocupant davant la situació per la que estan passant moltes famílies de la ciutat. Una situació excepcional com la que vivim mereix una resposta política excepcional que, en el cas de Tortosa, no s’està produint.

Ara fa un mes vam presentar una proposta amb 21 mesures per fer front a la crisi des de l’àmbit local. Aquest document, que estem presentant a diversos agents socials i econòmics per tal de recollir les seves aportacions, s’ha elaborat amb la voluntat d’impulsar un pacte de ciutat. Aquest pacte, però, l’ha de liderar el govern municipal, que és qui té la potestat, i també la responsabilitat, de convocar a tots els agents polítics, econòmics i socials de la ciutat per tal de consensuar un paquet de mesures que minimitzin els efectes negatius de la crisi en la societat i l’economia tortosines. Ara fa 15 dies vam presentar el document a Ferran Bel i, de moment, no hem rebut cap resposta.

No es tracta d’inventar res. Moltes ciutats catalanes han tancat acords d’aquesta naturalesa per tal de fer front a la crisi econòmica. Tot i que és cert que Tortosa es troba en una situació financera preocupant (l’endeutament de l’Ajuntament i les seves empreses públiques ha crescut 18 milions d’euros en dos anys), i que les competències municipals són limitades, creiem que encara queda marge per tal d’impulsar algunes actuacions que contribueixin a pal·liar les dificultats financeres de les famílies (per exemple fraccionant o ajornant el pagament de l’IBI a les persones en situació d’atur, evitant, a més, un previsible increment de la morositat) o a facilitar l’activitat econòmica (per exemple, avançant la creació del servei d’orientació a empreses i emprenedors prevista al PAM pel 2010). Nosaltres vam plantejar 21 mesures, però de ben segur se’n poden impulsar moltes més.

El més preocupant, però, és que el Govern Municipal continua sense plantejar un model de ciutat i sense impulsar la planificació necessària per que Tortosa surti reforçada d’aquesta crisi global. El Pla Estratègic que es va comprometre a elaborar a partir del 2008 continua essent una simple promesa electoral, i avui és més necessari que mai saber cap on va Tortosa, i quines seran les nostres alternatives al més que previsible tancament d’alguns importants centres de treball de la ciutat i del territori.

Potser aquest govern ha confós la política municipal amb la gestió urbanística. Executar totes les obres previstes per governs anteriors està bé (només faltaria), acollir-se al Fons Estatal d’Inversió Local i aprofitar-lo per fer obres que havien promès i difícilment es podrien executar sense els 6 milions d’euros extra rebuts de l’Estat també està bé. Però cal esperar alguna cosa més d’un govern que va generar unes expectatives desmesurades i que, en canvi, està demostrant un preocupant manca de capacitat de planificació i de reacció.

Jaume Forcadell

Portaveu del Grup Municipal d’ICV a l’Ajuntament de Tortosa

ARTICLE: DE L'OPOSICIÓ AL GOVERN

A tocar de l’equador d’aquest mandat, Ferran Bel sembla conformar-se amb executar les obres previstes pel govern anterior sense introduir noves figures de planificació.

Fer oposició de manera destructiva és relativament senzill. Has de dir que qui mana ho fa tot malament, que Tortosa viu en caos permanent i que és un desgavell. Quan venen eleccions, l’opositor implacable ho ha de prometre tot i, a més, comprometre’s a tirar endavant pactes de ciutat per tal d’evitar l’excessiva politització d’alguns temes sensibles que mereixen consens polític.

Un cop l’opositor implacable accedeix a la cadira central de la sala de plens de l’Ajuntament, en canvi, entra en un procés de pèrdua progressiva de la memòria. El cas és més greu si, a més, ha aconseguit 10 regidors i s’ha quedat a tocar de la majoria absoluta. Llavors, la pèrdua de memòria ve acompanyada d’una actitud de menyspreu a la resta de grups representats a l’Ajuntament, i el degoteig de frases iròniques i sarcàstiques és constant.

Lluny queden les promeses, fetes en campanya electoral, de promoure pactes de ciutat en temes com la immigració, les infraestructures o els serveis. Lluny queda la promesa d’impulsar un Pla Estratègic sense el que Tortosa no podia continuar existint i ara sembla prescindible.

El govern ha canviat, però l’opositor implacable, lluny de convertir-se en un governant amable i dialogant s’ha convertit en un governant implacable. Les propostes (moltes) que hem vingut presentant en aquests gairebé dos anys de mandat de Ferran Bel han topat amb el mur d’un govern orgullós i poc dialogant. I el que és pitjor, el govern s’ha tancat en ell mateix i ha perdut la capacitat de reacció i de planificació. No hi ha diàleg, més enllà de la cordialitat. No hi ha pactes de ciutat, ni planificació consensuada. El govern s’ha convertit en una màquina autista d’executar obres que, en el seu 90%, formen part de la planificació feta pel govern anterior.

Tortosa no és un caos, com no ho era ara fa dos anys. La gestió del govern no és un desgavell, tot i que és francament millorable i no està a l’alçada de les expectatives que va generar. Però el que ens continua fent falta és posar-nos d’acord, govern i oposició, en alguns temes fonamentals, i aquest govern sembla no estar disposat a liderar els pactes de ciutat que Ferran Bel va prometre en campanya electoral. Fa uns dies l’associació Amics dels Castells i del Nucli Antic ens va donar una lliçó. Va provocar la unanimitat del Ple en l’aprovació d’un Pacte pel Patrimoni de Tortosa. Va ser capaç de fer allò que el nostre Alcalde sembla haver renunciat a fer: impulsar un pacte de ciutat. Esperem un canvi de rumb, i l’impuls al Pla Estratègic i el pla de xoc contra la crisi en l’àmbit local serien una bona ocasió per detectar-lo.

Jaume Forcadell

Portaveu del Grup Municipal d’ICV a l’Ajuntament de Tortosa.

LLEI DE BARRIS I CRISI ECONÒMICA

Ahir vam proposar al Govern Municipal presentar un projecte per a la rehabilitació del nucli antic de Remolins a la propera convocatòria de la Llei de Barris.

El PINCAT, actualment en execució, va ser aprovat el 2005. Des de llavors, Tortosa no ha tornat a presentar cap altre projecte, mentre 10 ciutats catalanes han obtingut l’ajut en dos o més ocasions.

Entenem que en l’actual situació de crisi econòmica Tortosa té l’oportunitat i la responsabilitat d’accelerar la rehabilitació dels seus barris històrics per tal de millorar-los des del punt de vista social i urbanístic, però també per posar en valor el seu potencial turístic. En un moment en què la construcció i la indústria passen per moments difícils, creiem que l’aposta fonamental i estratègica de Tortosa per tal de sortir ben parada de la crisi és aprofitar els nostres actius, i convertir el turisme cultural en un dels motors econòmics de la ciutat.

Som conscients que aquesta proposta representa un repte per a l’Ajuntament, i és per això que hem ofert tota la nostra col·laboració per tal d’enllestir aquest projecte el més aviat possible i aprofitar la convocatòria d’enguany.

Caldrà veure, si la proposta és acceptada pel Govern, com encaixen en aquest projecte de reforma integral del nucli antic de Remolins els treballs que estan portant a terme Ajuntament i INCASOL al barri de Sant Jaume i la modificació de l’àmbit del Balneari d’en Porcar per fer-hi pisos.

EL SANT JOSEP I EL BALNEARI D'EN PORCAR

El proper diumenge se celebra la primera trobada dels Amics dels Josepets. Aprofitant aquest fet, ahir dimecres vam tornar a posar sobre la taula la possibilitat que l’Ajuntament adquireixi el Col·legi de Sant Josep per tal de convertir-lo en un important complex amb equipaments municipals.

L’edifici, d’estil noucentista, està catalogat en el Pla d’Ordenació Urbana Municipal, i és obra de l’arquitecte Joan Abril i Guanyabens. Però més enllà del seu valor patrimonial, que el té, el més interessant de l’adquisició del Sant Josep és el seu potencial a l’hora d’acollir equipaments i solucionar el dèficit que arrossega Tortosa quant a aules i oficines per als serveis municipals i les entitats de la ciutat. D’altra banda, pensem que l’aprofitament del col·legi i el seu entorn són l’impuls definitiu que necessita el barri del Rastre per completar la seva rehabilitació.

Us recordo algunes de les propostes que fèiem en relació als usos que podem donar al complex del Sant Josep: a l’actual residència, fer-hi un alberg juvenil. Les instal·lacions esportives es podrien aprofitar per al barri i per al conjunt de la ciutat, que bona falta ens fan. Proposàvem també la creació d’un centre cívic i que fos la seu d’un ambiciós projecte de museu a la nostra ciutat.

El que no podem compartir de cap manera és el projecte d’enderrocar part del col·legi per fer-hi pisos: si volem fer pisos, al nucli antic en tenim centenars per rehabilitar. Els espais per a equipaments, en canvi, són escassos a la nostra ciutat. No ens sembla una bona idea sacrificar equipaments per a fer-hi pisos. Això, precisament, és el que el govern municipal pretén fer amb l’edifici més emblemàtic del Balneari d’en Porcar, que anirà a terra per tal de fer-hi habitatges. Curiosament, només el nostre grup municipal s’hi va oposar. Totes aquestes propostes que impliquen l’enderrocament d’edificis catalogats i, per tant, als que se’ls reconeix valor patrimonial, me fa pensar que potser estem començant a repetir les errades del passat. L’abandonament del nostre patrimoni durant molts anys explica, en bona part, l’estat lamentable en què es troba. Ara, quan jo pensava que la classe política tortosina havia interioritzat que el nostre patrimoni representa una important oportunitat de generar activitat econòmica a la ciutat, em trobo amb aquestes propostes que van en direcció contrària. No ho comparteixo, i continuo pensant que l’aposta pel turisme cultural (i ecològic) és l’opció més factible (que no la única) que té Tortosa per dinamitzar la seva economia.

FELICITATS PER LA INICIATIVA

Celebro comprovar que a Tortosa queda gent amb memòria. Ja avanço el meu suport a la campanya que inicia el Casal Popular Panxampla per tal de demanar la retirada de símbols i nomenclatura feixista a la nostra ciutat.

Ara fa un any, només sis mesos després de l’inici del mandat municipal, vam presentar una moció al Ple de l’Ajuntament per tal de canviar la nomenclatura del 13 de gener i, fins i tot, la de la Plaça Espanya. Com ja sabeu, la moció no va prosperar. Ara fa unes setmanes vam debatre la retirada de símbols feixistes, entre ells el més representatiu: el Monument a la Batalla de l’Ebre. La nostra moció posava èmfasi en la necessitat de confiar la decisió final de què calia fer amb el monument i el seu entorn a un procés participatiu obert a la ciutadania, partint de la base que Tortosa està obligada per llei a retirar la simbologia franquista que conté el monument. A més, el Memorial Democràtic de la Generalitat estava disposat a finançar l’actuació. El pas següent era presentar una campanya de recollida de signatures, tal com havíem anunciat. Per això, celebrem aquesta iniciativa, i ens sumarem a aquesta campanya per tal d’unir els esforços d’aquelles persones i entitats que, des de sensibilitats diferents, coincidim en la necessitat de recuperar la nostra memòria col·lectiva.

De fet, hi ha coses que és millor que es facin des de la societat civil organitzada que des dels partits polítics, que despertem, ja a priori, el dubte de si fem les coses per convicció o bé per interès partidista o per càlculs electorals. És per això que els vull felicitar per la iniciativa, i espero que serveixi per què aquesta ciutat i aquest territori recuperin la memòria.

Llegeixo també que volen elaborar un catàleg. En aquest sentit, coincidiran amb la tasca que el Memorial Democràtic està portant a terme amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili, que també està elaborant un catàleg de vestigis feixistes a les Terres de l’Ebre.

En definitiva, i com he expressat en diverses ocasions, reitero la meva voluntat de col·laboració amb el Casal Popular Panxampla i qualsevol altra entitat o partit polític en la persecució d’objectius comuns. En aquesta línia, quedem a disposició per qualsevol actuació que puguem emprendre de manera conjunta.

EL MONUMENT A LA BATALLA DE L’EBRE: UN MONUMENT PER LA PAU

Aquests dies es torna a parlar, una vegada més, del Monument a la Batalla de l’Ebre. Potser és hora que arribem a un acord ampli que permeti trobar una solució definitiva a aquesta polèmica.

L’oferiment del Departament d’Interior i Relacions Institucionals de contribuir econòmicament a la modificació de la simbologia franquista del monument ha tornat a obrir la caixa dels trons. Les primeres respostes, previsibles, d’aquells que diuen que això no és prioritari, i que més val que la Generalitat gasti en altres actuacions que aquesta gent jutja més “útils” per a la ciutat. Em pregunto si aquesta mateixa gent jutja prioritària la despesa que ha fet l’Ajuntament de Tortosa per rehabilitar les escultures dels Jardins del Príncep, ara que hi ha crisi, i caldria apostar per actuacions més “útils”.

Més enllà de consideracions subjectives sobre la utilitat o la inutilitat d’aquestes despeses, cal recordar que el Departament d’Interior i Relacions Institucionals no substitueix aquesta aportació per cap altra: ha pagat la ubicació provisional dels Mossos d’Esquadra a Tortosa (tot i que és responsabilitat de l’Ajuntament que l’edifici definitiu no s’hagi finalitzat en el termini previst) i pagarà també la comissaria definitiva que aquests dies es comença a construir. No s’entén, per tant, que es critiqui que el Govern estigui disposat a finançar noves actuacions al territori.

D’altra banda, l’estat de conservació del Monument a la Batalla de l’Ebre comença a fer necessari un acord per a la seva rehabilitació, que en la meva opinió ha de passar per convertir aquest símbol de guerra, de guanyadors que “hallaron gloria” i de perdedors, en un monument per la pau que esdevingui un referent de com el record del que va passar és compatible amb l’expressió del desig que el futur sigui millor. Això, més enllà de disputes polítiques i velles rancúnies, podria derivar en un consens que ens dignificaria com a ciutat.

La nostra aposta, en l’horitzó d’un gran acord de ciutat, és que l’Ajuntament descatalogui el monument i, en col·laboració amb la Generalitat, es convoqui un concurs d’idees per tal de convertir el Monument a la Batalla de l’Ebre en un monument per la pau. De ben segur, un projecte d’aquestes característiques despertarà l’interès de la comunitat artística del territori, del conjunt del país, i fins i tot d’àmbit estatal i internacional. La Tortosa del Segle XXI es mereix un projecte ambiciós que situï el monument com una obra de referència que aposti per la pau en el riu que va ser l’escenari, ara fa setanta anys, de la batalla més sagnant de la Guerra Civil.

LA CASTANYADA, SENSE CONCERT A TORTOSA

Des que el govern actual va prendre possessió, l’àrea de Joventut de l’Ajuntament de Tortosa s’ha anat aprimant més i més. El festival Jove Elements preveia quatre concerts a l’any, un d’ells a la Castanyada, a més d’activitats relacionades amb valors com l’ecologisme, la solidaritat i l’associacionisme juvenil. Oficialment, aquest festival “s’està revisant”. A la pràctica, l’han eliminat.

Un altre exemple dels canvis que està experimentant Joventut és el Nadal Jove. Desprès d’alguns anys en què es gestionava des del Patronat de Fires, ha tornat a l’àmbit de Joventut. No comparteixo la seva ubicació a Fires (jo seria partidari d’incloure’l en l’àmbit d’Acció Social i Educació), però tampoc comparteixo que es consideri el Nadal Jove com una actuació de política de joventut. És cert que els voluntaris del Nadal Jove formen part del col·lectiu juvenil de la ciutat, però és evident que va dirigit als infants. Joventut ha de fer polítiques que afavoreixin l’associacionisme i el voluntariat entre els joves, però no assumir actuacions que van dirigides als xiquets i xiquetes de la ciutat. La virtut d’aquesta modificació, però, és que el pressupost del Nadal Jove ajuda a “inflar” el pressupost de Joventut, que realment decaurà, i molt, en els exercicis vinents.

Sense cap mena de dubte, hi ha hagut un canvi substancial en el pes de les polítiques de joventut a l’Ajuntament de Tortosa, i veient el que ha passat a Tortosa en els darrers temps potser és moment de dedicar-hi més interès i recursos, i no de tornar-la a convertir en una àrea residual. Històricament, les polítiques de Joventut de l’Ajuntament de Tortosa han estat lamentables: la nostra ciutat no té ni casal de joventut, ni alberg juvenil, entre d’altres. En els darrers anys del govern anterior s’hi va començar a posar remei i ara, en canvi, sembla que tornem a fer passes enrera.

Per acabar, i per que no es digui que no fem propostes en positiu, aquí en teniu dos: la primera, que la rehabilitació del Mercat de Ferreries serveixi per donar servei a l’Associació de Veïns de Ferreries, però que també integri un casal juvenil. És un espai prou ampli per acollir els dos usos, i la ubicació, a tocar dels dos IES públics de la ciutat, és excepcional. La segona, que l’àrea de joventut es potenciï i es converteixi en una eina per aconseguir que Tortosa sigui una ciutat “amable” per a la seva gent jove. El primer pas per tal d’aconseguir-ho és treure Joventut de l’IMACT, on no hi pinta res. L’actual govern ja ha fet el traspàs de Turisme de l’IMACT a l’Ajuntament per potenciar l’àrea, i amb les polítiques de Joventut caldria fer exactament el mateix.