ARTICLE: LA VENDA DE L'EMSP

El fet que el Govern Municipal hagi decidit vendre el 49% de les participacions de l’Empresa Municipal de Serveis Públics (EMSP) implica el reconeixement implícit que la situació econòmica de l’Ajuntament és més que delicada. Lluny de reconèixer-ho, en canvi, se’ns intenta transmetre la idea que Tortosa i la seva empresa d’aigües necessiten un “soci tecnològic”. Això és fals. Tortosa ja gaudeix de tot l’assessorament tècnic que requereixi per ser membre del CONGIAC (Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya).
La realitat és que l’Ajuntament de Tortosa ha esgotat la seva capacitat d’endeutament. Sotmesos a un Pla de Sanejament Financer, i sense marge de maniobra per contractar nous préstecs a llarg termini, el Govern aposta per començar a vendre patrimoni municipal, i com que el mercat immobiliari està sota mínims, no els queda més remei que començar a vendre’s la única empresa pública que funciona de manera exemplar al nostre municipi: l’EMSP.
Aquesta preocupant situació econòmica, provocada per la crisi, s’ha vist agreujada per una gestió econòmica poc rigorosa (l’any 2008 es van quedar al 62,8% de la recaptació prevista, però només van rebaixar un 4% la previsió d’ingressos per l’exercici del 2009). Aquest comportament ha provocat, entre altres coses, que els proveïdors de l’Ajuntament estiguin cobrant amb 12 mesos de retard (en el mandat anterior s’havia reduït per sota dels 90 dies). Sense cap mena de dubte, aquests són indicadors que l’Ajuntament està, econòmicament, al límit, i seria bo que el Govern Municipals tingués el valor d’admetre-ho per tal que, entre tots, cerquem les solucions més adients.
Contemplar com una possible solució la venda de l’EMSP fa que ens plantegem quines conseqüències es podrien derivar d’aquesta operació. Els antecedents diuen que aquestes privatitzacions parcials impliquen la pèrdua de control sobre la gestió d’un recurs estratègic, com és l’aigua. A més, a no ser que es tracti d’una ONG (i les empreses del sector no són precisament ONG), els beneficis després de pagar un important cànon a l’Ajuntament només poden venir per tres vies: empitjorar el servei i no invertir en manteniment i millora de la xarxa d’abastament i sanejament, reducció de personal (25 famílies depenen avui de l’EMSP) o increment de la tarifa. O les tres a l’hora. Parlem, doncs, d’una autèntica hipoteca a 30 anys vista. Cal tenir en compte, a més, que l’empresa d’aigües està completament sanejada i funciona a la perfecció, i a més genera uns beneficis de 500.000 euros anuals que, per cert, aprofito per dir que s’haurien de reinvertir de manera sistemàtica en la millora de la xarxa. Vendre’s l’EMSP per tapar forats no ens sembla, per tant, un exemple de bona gestió.
El que tampoc contribueix a solucionar la situació econòmica de l’Ajuntament és l’obsessió de l’equip de govern per tirar endavant un projecte de noves piscines sobredimensionat per a una ciutat com Tortosa. Gastar-se 14 milions d’euros en una piscina és un luxe asiàtic que no ens podem permetre, i evidentment, els diners han de sortir d’algun lloc. El Govern nega cap vinculació entre l’operació de l’EMSP i la nova piscina, però és tota una casualitat que es parli de vendre l’empresa justament ara, quan estem buscant l’estudi de viabilitat del projecte de la piscina i no ens el donen. El temps dirà.Ara el que cal és responsabilitat i estudiar acuradament quines són les solucions que podem trobar a la situació econòmica de l’Ajuntament. Per a això cal temps i diàleg, i esperem que el Govern i, sobretot, l’Alcalde, estiguin a l’alçada de les circumstàncies.

ARTICLE: PISCINES I FARAONS

Els números de les noves piscines de Ferreries no quadren. És per això que no ens els ensenyen. És per això que han tardat dos anys i mig a fer el projecte, i és per això que intenten fer quadrar els comptes amb una operació immobiliària d’alt risc.

El Pla d’Actuació Municipal que va presentar el govern a l’inici del 2008 preveia la finalització de les obres de les noves piscines l’any 2009, és a dir, que ja haurien d’estar pràcticament acabades. Per què, doncs, encara estem en fase de projecte i no es preveu la seva adjudicació fins el proper mes de febrer? Perquè els números no quadren i, en lloc de rectificar per adequar l’obra a la capacitat real de l’Ajuntament de Tortosa, el govern ens presenta, amb dos anys i mig de retard, una operació faraònica i financerament poc creïble.

Les advertències sobre la insostenibilitat econòmica del manteniment d’una piscina de 50 metres venen de lluny. De fet, si consultes a qualsevol persona que tingui coneixements en la matèria, l’opinió és unànim: és impossible que una instal·lació d’aquestes característiques sigui viable des del punt de vista econòmic. De tota manera, sóc del parer que de tant en tant s’han de fer apostes polítiques per una determinada activitat, com pot ser la natació, però també s’ha de ser valent per explicar que això ens pot costar diners a tots i a totes. De fet, altres esports ens costen molts diners amb resultats molt minsos, i la natació, a Tortosa, està en un bon moment. El que no val és disfressar l’operació de viable, i jugar-s’ho tot a una carta fent un centre comercial de futur incert, amb l’esperança que es puguin llogar els locals i que aquests ingressos ens permetin anar tapant el forat que deixarà, inevitablement, dia a dia, el manteniment de les piscines.

Les finances de l’Ajuntament de Tortosa no estan per fer invents. Una inversió de 13,6 milions d’euros (el 70% del que hauran costat totes les obres de la Llei de Barris quan acabi la seva execució) per fer una piscina és un excés. En aquest sentit, i tenint en compte la situació econòmica de l’Ajuntament en un context de recessió, potser hagués valgut la pena plantejar-se que el risc de la construcció i l’explotació de la piscina l’hagués assumit algun inversor privat garantint, això sí, els usos públics de la instal·lació. Aquesta era l’aposta del govern anterior, fins i tot en un context de bonança econòmica. Potser és per això, per no saber rectificar a temps, que el govern de Bel s’ha vist forçat a fer, tard i malament, una proposta difícil de compartir.

Tan difícil és explicar quines són les despeses d’amortització i manteniment, d’una banda, i els ingressos previstos per la facturació del complex d’aigües? Tan difícil és explicar com, tot i que la piscina de Roquetes ja està a ple rendiment, aconseguirem entre 3.500 i 4.000 abonats, si ara en tenim 1.500? Tan difícil és explicar quin percentatge de les despeses generades per la instal·lació es podran compensar amb les quotes dels abonats i, per tant, quines són les pèrdues previstes que s’han de cobrir amb els lloguers del centre comercial? Una operació d’aquestes dimensions requereix un bon estudi econòmic que no apareix enlloc. El projecte l’ha encarregat la GUMTSA. A la comissió d’Urbanisme m’han dit que l’estudi l’hem de demanar a Tortosasport, i Tortosasport, tot i ser la societat municipal que ha rebre l’encàrrec de tirar l’obra endavant, encara no ha reunit el seu Consell d’Administració, ni tan sols per ensenyar-los les fotos que va publicar la premsa. Tot plegat, lamentable.
Ja per acabar, el principat pecat que va cometre l’anterior govern en la construcció del recinte firal va ser no tenir ben tancat el finançament de l’equipament. Ara, pel que estem veient, aquest govern també vol cometre els seus propis errors. El problema és que sempre acaba sent la ciutadania qui acaba pagant, amb els seus impostos, els errors del govern de torn. Quan aconseguim veure els números que justifiquen aquesta operació (de moment els amaguen al calaix, i això és mala senyal) n’acabarem de parlar, però reitero que ja estic convençut, a hores d’ara, que la construcció d’aquesta nova piràmide, per a satisfacció del faraó, ens costarà una calerada.

REFLEXIONS SOBRE LA PISCINA

Pendents de conèixer la lletra petita del projecte i, sobretot, l'estudi econòmic que el fa viable, vull fer-vos arribar alguns dubtes sobre la proposta.

En primer lloc, quina necessitat tenim de fer un segon edifici? Que ens sobren els diners? Les piscines i la resta d'instal·lacions esportives tenen un retorn més o menys previsible en funció dels usuaris, però l'edifici "administratiu" (que a mi em sembla un centre comercial) és una operació de risc. I si no es lloga? Acabarem pagant amb els nostres impostos una instal·lació que no és necessària per a la ciutadania. Cal recordar que aquest govern, mitjançant la GUMTSA, ja va intentar l'aventura immobiliària amb la construcció de sis pisos al carrer Rasquera i no n'ha venut ni un, així que entre tots paguem la hipoteca. Aquest edifici suposa un sobrecost de més de 2 milions d'euros, que es podrien utilitzar per millorar altres instal·lacions esportives. De fet, l'objecte social de Tortosasport SL és la promoció i la gestió d'instal·lacions esportives, no d'edificis administratius o de centres comercials.

Per què fem un pàrquing de 62 places si se n'ha de fer un altre de 240 places més sota la plaça? No seria millor que algú fes un pàrquing de 302 places i el gestionés, que és el sistema que s'ha aplicat amb el pàrquing del Carrilet? El pàrquing suposa un altre sobrecost de més d'un 1,1 milions d'euros, que també es podrien dedicar a la millora de les instal·lacions esportives, o simplement no gastar-los, perquè de fet no els tenim.

Finalment, la previsió de 3.500 o 4.000 usuaris, una previsió "conservadora" segons l'Alcalde. És la mateixa previsió que es va fer anys enrera, amb el projecte de l'anterior govern. El problema és que aquesta previsió es feia abans de la construcció i posada en funcionament de la piscina de Roquetes, i ara s'hauria de revisar a la baixa. De tota manera, si és certa la informació que m'ha arribat sobre els costos de manteniment d'una piscina de 50m, serà difícil que la facturació generada per la piscina i la resta d'activitats esportives pugui cobrir les despeses d'amortització d'un endeutament de 13,6 milions d'euros i, a més, les despeses de gestió de les instal·lacions. En tornem a parlar quan disposi de l'estudi de viabilitat.

En definitiva, espero que en els propers dies podrem aclarir algun d'aquests dubtes, però a primera vista em sembla una obra excessiva. No és qüestió de posar obstacles ni retardar l'execució d'aquesta obra tan necessària per a la ciutat, però potser sí de suggerir que es redimensioni i s'adapti a la capacitat econòmica real de l'Ajuntament de Tortosa i a les necessitats de la ciutadania.

JA HI TORNEM A SER!

Novament hem conegut un projecte de ciutat, el de les noves piscines de Ferreries, per la premsa. Dilluns es va celebrar una Comissió Informativa d'Urbanisme que, segons m'han dit (jo tenia una reunió a Barcelona), va durar un parell de minuts i on no es va dir res del projecte de la piscina. I dimarts ho expliquen a la premsa...

Només demano una mínima lleialtat política i una mínima sensibilitat cap als grups que exercim la tasca d'oposició, però el grup de CiU ha entrat en una dinàmica marcada per la manca de diàleg i el rebuig sistemàtic a les aportacions constructives de les altres forces polítiques. ERC, mentre, mira cap a una altra banda i permet, de manera acrítica, aquest comportament.

Com a conseqüència d'aquesta desinformació, no coneixem el contingut del projecte ni l'estudi econòmic que l'avala i, per tant, no podem valorar-lo. Amb això, l'Alcalde i els seus aconsegueixen que l'opinió pública només tingui la versió del govern sobre un projecte que té un cost elevadíssim i que s'ha d'estudiar amb deteniment. Això, com tantes altres coses, és legal. Tot i això, ens sembla moralment reprovable i va contra les normes més elementals del "fair play" polític.

Per cert, i en relació al fons de la qüestió, espero que aquest cop s'impulsi definitivament la construcció d'aquestes piscines. Portem dos anys i mig de mandat i encara estem amb el projecte. L'adjudicació, segons he llegit, s'ha de fer al febrer, i l'execució, si tot va bé, acabarà a l'agost del 2012, quan farà més de 5 anys de la presa de possessió de Bel. Molt ràpids no són...

PLE ORDINARI DE NOVEMBRE

Dels punts tractats al ple que es va celebrar el passat dilluns, 2 de novembre, en vull destacar tres. En primer lloc, l’adhesió al manifest unitari reclamant un pla de reindustrialització integral de les Terres de l’Ebre. Evidentment hi vam votar a favor, però en el torn de preguntes vaig posar de relleu la necessitat que, a més de demanar recursos a les administracions superiors, hem de ser capaços, com a ciutat i com a territori, de marcar el nostre propi full de ruta. En aquest sentit, vaig preguntar a l’Alcalde a què espera per impulsar la redacció d’un pla estratègic. I és que en el Pla d’Actuació Municipal estava prevista la seva elaboració entre gener de 2008 i desembre de 2009, i encara no s’ha iniciat el procés. Vaig afegit, a més, que també ens en caldria un a nivell territorial. N’he parlat altres cops, també en aquest bloc, així que no cal repetir arguments.

El segon tema que vull destacar és el paquet d’al·legacions a la revisió del Pla Territorial de les Terres de l’Ebre. El nostre posicionament va ser d’abstenció, fonamentalment per dos raons: la insistència del govern (i de part de l’oposició) que el PTTE, beneeixi la modificació puntual del Pla Urbanístic per a requalificar uns terrenys rústics (i en gran part protegits) per fer-hi més de 1.200 xalets. Ja hem explicat de manera reiterada que no compartim aquesta operació urbanística, dissenyada per benefici d’uns quants i no pas de l’interès general de Tortosa o particular de Vinallop. La segona raó, la demanda que fem al planificador per que ens reservi una zona de 50 hectàrees a l’horta del Temple, per equipaments regionals. És absurd que no ho reflexionem millor (al principi es proposava que anés al marge dret, a tocar de la C12), i encara és més absurd que li demanem al PTTE que ens limiti, quan podem impulsar aquesta reserva de sòl quan vulguem via modificació puntual, a l’horta del Temple o on ens calgui.

Finalment, vull parlar de l’adjudicació de les obres i la concessió d’explotació de l’aparcament soterrat del Carrilet. Ens vam abstenir perquè se’ns va fer arribar una documentació complementària (però necessària) minuts abans d’iniciar-se el Ple. No crec que hi hagi cap irregularitat, però la tramitació s’ha fet de manera erràtica i confusa. Això, que és un tema tècnic, ha provocat reaccions que no han agradat al Govern Municipal. Bel, però, no té dret a queixar-se. Ell, com a opositor, va projectar totes les ombres possibles sobre les actuacions de l’anterior govern en casos similars a aquest. A més, va dir que ho faria bé, i ni aquesta tramitació ni moltes altres coses s’estan fent millor ara que en èpoques passades.

ARA, LES IDEES CLARES

Més recursos procedents de l'Estat. Perfecte! Arriben informacions que als 8 milions aconseguits per ICV ahir hem de sumar-ne 4 més en diferents partides. Benvingut sigui el treball dels nostres representants a Madrid per tal d'aconseguir que disposem dels recursos necessaris per emprendre un pla de recuperació econòmica com cal.

Ara cal que tinguem les idees clares. La nostra proposta és la creació d'una Taula, amb representació del Govern, de les forces polítiques i dels agents socials i econòmics del territori, que formuli propostes en relació a les actuacions a impulsar amb aquests recursos, a més de fer el seguiment de la seva execució. Tot això, si pot ser, en un clima d'unitat política o, millor dit, d'unitat d'acció entre les forces polítiques i els agents socials i econòmics.

Vull reiterar el meu agraïment pel compromís i la implicació de les forces polítiques que formen part del Govern de Catalunya i dels seus representants al Congrés. La resposta a les demandes que va formular el territori dissabte ha estat ràpida i contundent.

8 MILIONS PER A LA RECUPERACIÓ ECONÒMICA DE L'EBRE

Ahir es va aprovar una esmena d’ICV que suposarà una aportació de 8 milions d’euros a les Terres de l’Ebre, per tal d’afavorir la reconversió industrial del territori i l’ocupació. L’artífex d’aquest pacte ha estat Joan Herrera, i des d’aquí vull expressar la meva satisfacció i el meu reconeixement al seu compromís amb el territori.

Dissabte passat, a la manifestació unitària contra els tancaments i per un pla de reindustrialització per a les Terres de l’Ebre, Herrera va ser l’únic dirigent nacional que va acompanyar les 16.000 persones que van recórrer els carrers de Tortosa reclamant l’atenció de la classe política i les institucions, i va adquirir el compromís de traslladar al Congrés les demandes de la societat ebrenca. Doncs bé, el resultat ha arribat de manera immediata, i ara és el territori qui té el repte de marcar el seu propi full de ruta, amb la col·laboració de la Generalitat, per posar els fonaments d’un futur millor per a la nostra gent.

Ara, les forces polítiques i els agents socio-econòmics del territori ens hem de posar a treballar, des de la unitat, per tal d’aprofitar aquesta gran oportunitat.

PACTE CONTRA LA CORRUPCIÓ

Ahir en Joan Herrera va presentar una proposta de "Pacte contra la corrupció, per la transparència i el bon govern". Crec que és important que, davant la crisi de credibilitat que pateix la política, apostem per canviar les regles del joc. Des de fa anys ICV ha estat treballant per acabar amb les donacions anònimes i altres "males pràctiques" de la classe política a Catalunya i a l'Estat. Avui dia, aquestes propostes són més necessàries que mai, i espero que la resta de forces polítiques no tinguin la tentació d'eludir la necessàriea revisió d'algunes normatives per fer de la política una activitat més transparent. Aquestes són les 10 mesures que proposa ICV:

1. Limitar les plusvàlues urbanístiques i crear els Consells Assessors Urbanístics.
2. Tipificació penal del finançament irregular dels partits polítics.
3. Enduriment penal de la corrupció política i empresarial.
4. Controlar estrictament el finançament públic i privat dels partits polítics, prohibint les donacions anònimes.
5. Control i publicitat de la condonació del deutes als partits i accés públic als registres i arxius del Tribunal de Comptes i la Sindicatura de Comptes.
6. Fiscalització efectiva dels comptes de les administracions, empreses i entitats públiques, així com de les entitats que rebin fons públics.
7. Unes campanyes electorals diferents: menys propaganda, més informació i debat i més igualtat d'oportunitats.
8. Declaració pública d'activitats econòmiques i patrimonials dels carrecs electes i alts càrrecs.
9. Una administració més transparent, subjecta a un codi ètic de conducta i desenvolupament del dret a una bona administració.
10. Una organització municipal més democràtica: garantia de l'exercici de l'oposició i major control de la contractació d'obres.

En podeu trobar més informació a la pàgina web d'ICV www.iniciativa.cat

LA LLOTJA I LA NAU

Les obres finançades amb el Fons Estatal d’Inversió Local comencen a agafar forma. En el cas del Parc Municipal, amb la majoria de les actuacions executades, ens mereix, en línies generals, una valoració positiva.

El llac, net i pintat. Bé. El llac vell, envoltat d’una tanca de protecció. Bé, però esperàvem alguna millora a l’interior, esperarem al final d’obra per valorar-ho. La zona de jocs infantils, perfecta. Fa goig veure, a mitja tarda, tanta gent gaudint d’un espai que havia quedat obsolet. Ara el repte serà conservar-lo. La pista d’street basket (que era una proposta exclusivament nostra, i espero que algun dia tinguin el detall de reconèixer-ho), un gran encert. El nou terra té un bon drenatge, o això ha semblat en les darreres pluges.

Ara, el que no ens sembla tan bé. El nou pontet té dos defectes: els protectors, que són estèticament ofenedors, i el fet que no és accessible per minusvàlids. No hem apreciat canvis en la vegetació, i en teoria n’hi havia d’haver. Són necessaris. A més, encara no hi ha rastre de la senyalització de les espècies vegetals (que també era una proposta nostra). Esperem que al passeig central s’hi posen bancs, perquè ha quedat molt poc acollidor. Tampoc no hem vist cap actuació en relació al circuit d’esport i salut. Esperem que es faci. I la Llotja? Estèticament molt bé, però no compartim la seva museïtzació. Pensem que cal dinamitzar el Parc, i que a la Llotja s’hi podien organitzar activitats lúdiques, musicals i artístiques per tal de donar vida a aquest espai, sobretot en cap de setmana. Aquesta era la nostra proposta, i seguim pensant que hagués estat el més encertat.

Acabo amb una referència a la Nau, on no hi ha prevista cap actuació. Hagués estat bé fer-hi millores i donar-li vida com a centre cívic i per acollir amb més prestacions les activitats que s’hi organitzen. Gastar gairebé 700.000 euros en la reforma del Parc i deixar la Nau amb l’aparença i l’ús de magatzem de la brigada ens sembla un error.

La foto és de Gustau Moreno.